Bones festes

Els avis del Centre de Dia Anna Serra voluntaris

La Fundació Santa Teresa del Vendrell  i el Consorci per a la Normalització Lingüística han arribat a un nou acord de col·laboració per tal que els avis del centre de dia Anna Serra siguin voluntaris lingüístics ajudant als alumnes dels cursos inicials de català a consolidar i millorar els seus coneixements.

Ha estat una gran experiència que ha ofert la possibilitat a 5 parelles de parlar en català, i de compartir unes bones estones. Una oportunitat de participació, implicació i compromís amb la comunitat.

 

Font: Comunicació Fundalis

La Fundació Onada estrena instal·lacions

L’Ajuntament de Tarragona i la Fundació Onada han arribat a un acord per la gestió de “L’Espai de Trobada”.

Es tracta d’un equipament municipal, situat en el barri de Campclar de Tarragona,  entre els carrers Riu Llobregat, Riu Brugent i Riu Onyar, just al darrera de la nova comissaria central dels Mossos d’Esquadra. Té una superfície construïda de 2.000 m2, distribuïts en 3 plantes, i un solar al seu voltant de 7.000 m2.

 

Està en una zona molt ben comunicada, tant amb el centre de Tarragona, com amb les principals poblacions del Tarragonès sud (Vilaseca i Salou).

 

A començaments de 2013, una vegada obtingudes les llicències i permisos corresponents, ens traslladarem a aquest equipament.  

Aquest nou edifici suposarà una millora molt important per les persones de la Fundació: llum natural en tot l’edifici, espai exterior que permetrà realitzar activitats a l’aire lliure... i també, al tractar-se d’un barri urbà,  ens permetrà treballar la inserció a la comunitat.

Compartirem espai amb tres serveis municipals: telecentre, servei municipal d’ocupació i Escola de Música, amb els que també iniciarem projectes conjunts.

També posarem en funcionament un bar-restaurant, amb cuina i menjador, obert a la població; i una cuina didàctica, en la que durant els mesos de novembre i desembre, ja hem impartit, en col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona, un curs de cuina i un de sala, adreçats a persones a l’atur.

La nostra manera d’interrelacionar-nos, buscant sinèrgies i relacions on tothom surt beneficiat, així com la complicitat del nostre entorn, implicant-nos en aportar propostes i solucions pels seus problemes, ens ajudarà a convertir aquest espai en un element dinamitzador del barri, i a potenciar la inserció laboral i social de les persones amb discapacitat i/o trastorn mental.

Les persones de la Fundació Onada estem molt contentes i il·lusionades amb el nou edifici, que ens permetrà millorar la qualitat de vida i avançar cap a la felicitat de totes les persones de l’organització.

Font: Comunicaciuó Fundalis

Ginac comença el projecte ONA

Aquest projecte decoratiu va ser escollit com el disseny guanyador del concurs que la Fundació Ginac va organitzar fa uns anys.

Es tracta d’una obra pictòrica, amb molt color, travessada per una ona, que singularitzarà la nau industrial.

Aquesta nau, situada en la cantonada de la carretera del Pla amb el carrer Manyans del polígon industrial de Valls, és la seu de la Fundació Ginac, on estan ubicats el Centre Ocupacional, el Servei Prelaboral, el Centre de Formació Ocupacional i el Centre Especial de Treball Ginesta, entre d’altres serveis.
 

El passat mes d’octubre, un grup de treballadors de la Fundació, en col·laboració amb companys del CET Ventall, van començar els treballs de preparació de la façana, i continuaran reproduint el disseny del projecte Ona.

En pocs mesos podrem veure la decoració acabada, i ens agradarà poder compartir amb tots vosaltres aquesta obra d’art i la millora de les nostres instal·lacions.

Font: Comunicació Fundalis

Introducció al Suport Conductual Positiu

Article basat en la conferència de Edwin Jones Ba (Hons), PhD, realitzada a AMPANS el 8 de juny del 2012.

Abans de començar a parlar de suport conductual positiu (SCP) és necessari definir que és una conducta problema (CP). Emerson (1995) la defineix com una conducta culturalment anormal d’intensitat, freqüència o durada, que posa en risc la integritat física de la persona i del seu entorn.

 

Cal tenir en compte, que temps enrere, el problema es situava en la persona, considerant-la com la generadora del conflicte. Així doncs, les atribucions internes davant les CP s’enfocaven a entendre el problema com  una característica de la persona, per exemple, una personalitat patològica. Aquestes atribucions portaven a realitzar unes intervencions pobres amb l’entorn i el maneig de les crisis, i s’enfocaven a la contenció i al càstig.

 

Actualment s’observa que el problema no és únicament del individu sinó de la interacció entre les capacitats i característiques personals (fenotip, discapacitat...) i el seu entorn (factors ambientals: nivells d’estimulació, estímuls aversius...). I com és sabut és més fàcil modificar l’entorn que canviar les característiques personals. El nostre repte és proveïr a la persona del millor entorn possible per evitar l’aparició de CP.

 

Les conductes venen definides per les normes socials. Són la educació i el sistema les que defineixen si el tipus de conducta és o no problemàtica. Per tant, la conducta queda definida per un entorn que marca els límits del que està o no permès.

 

Segons Leadbetter (2009), s’ha d’entendre l’aparició de la CP degut al context ambiental, i per tant caldrà enfocar el treball rehabilitador basat en la interacció de l’individu amb l’entorn. D’aquesta manera es podrà realitzar una prevenció proactiva de l’aparició de la conducta mitjançant una adaptació d’aquest entorn, les intervencions aniran enfocades a la posada en marxa del suport conductual positiu (SCP) i a la potenciació de les competències del professional/cuidador. Tant sols com última alternativa s’indica la contenció personal.

 

La realització d’una intervenció eficaç en l’entorn estarà molt influenciada per les competències del servei rehabilitador. Cal doncs que el servei estigui format per un equip multidisciplinari, amb una bona capacitat de lideratge, amb una supervisió i formació del personal, una bona comunicació i amb l’ús del suport conductual positiu actiu, amb estratègies i plans d’intervenció clars i una bona capacitat de poder manejar l’estrès a partir de tècniques d’acceptació de la realitat i d’avaluació del què passa a l’entorn per aconseguir un major autocontrol.

 

Els desencadenants de les CP poden ser lents o ràpids:

Els desencadenants lents són els factors que incrementen la probabilitat de la conducta problema (esdeveniments de l’entorn). S’anomenen lents perquè l’impacte d’aquestes situacions pot tenir lloc bastant temps després de l’aparició del desencadenant.

 

Els desencadenants ràpids són els factors precipitants que apareixen just abans de la conducta. En aquest cas el seu impacte és immediat.

 

El model conductual contempla quatre estratègies d’intervenció:

1. Canvi ecològic (de l’entorn) tenint en compte quins són els antecedents i desencadenants de la CP (no aversiu).
2. Millora de les habilitats de la persona (no aversiu)
3. Canvi en les conseqüències: Reforç (no aversiu)
4. Canvi en les conseqüències: Càstig (aversiu)

Una intervenció es considerada aversiva quan li desagrada a la persona (ex. ser recriminat, descomptar-li part de la paga, un càstig físic o altres penalitzacions...).

 

Històricament les intervencions en persones amb discapacitat han tingut un enfocament basat en el càstig, associades a la seva manca d’habilitat per explicar la seva pròpia conducta.

 

La creença de que les persones amb discapacitat són incapaces d’aprendre feia que les intervencions anèssin centrades a la contenció davant la presència de la CP, i no encarades a la prevenció proactiva, basada en la modificació de l’entorn com a factor protector per evitar-ne la presència.

 

Tot i que diferents estudis han demostrat que les intervencions aversives respecte les no-aversives són igualment efectives, davant la CP, cal prioritzar la ètica. Els enfocaments punitius generalment no aproven els testos d’acceptació i validesa social. Es considera una intervenció basada en la validesa social quan hi ha una demostració clara dels beneficis per la persona, i de que s’està fent d’una forma que és acceptada per la persona i pel seu entorn i que és la opció menys intrusiva possible.

 

Abans de realitzar qualsevol intervenció E. Jones ens proposa fer dos exercicis. El primer consisteix en posar-se a la pell de l’altre i valorar si ens agradaria que ens ho fèssin a nosaltres [“In their shoes” Test]. El segon tracta de valorar si la intervenció la podriem fer en públic [Test del Supermercat].

 

En els darrers anys s’està treballant a les entitats entorn de la planificació centrada en la persona (PCP).

 

La PCP és un procés de escolta contínua i aprenentatge, on es prioritza allò important per la persona, des de la seva pròpia perspectiva, i allò que contribueix a que sigui inclosa de forma plena en la societat. Els serveis i suports centrats en la persona es dissenyen basant-se en allò important per la persona.

 

La PCP és bàsicament un instrument de planificació, ens dóna un marc per ajudar als altres a planificar la vida però no ens dóna respostes per saber com intervenir davant les conductes problema greus.

 

Cal doncs, vincular la planificació centrada en la persona (PCP), caracteritzada per una visió àmplia, a un pla de suport conductual positiu (SCP), molt més estructurat i centrat, basat en un anàlisis funcional.

 

Es defineix el SCP com un enfocament cap a la intervenció, derivat de les ciències socials, conductuals , educacionals i biomèdiques, per aconseguir una reducció dels problemes de conducta i una millora de la qualitat de vida (Assoc for PBS, 2003).

 

El SCP evita l’ús de tècniques aversives, promou la participació de les persones interessades, és proactiu i dóna l’èmfasi en la intervenció ecològica i el control d’antecedents.

 

Estadis de la intervenció en el SCP

El SCP contempla tres estadis diferents.

D’una banda la intervenció primària és la més important i la que ha de tenir més contingut per poder prevenir l’aparició de les CP. Les estratègies ecològiques son essencials per la prevenció primària de CP, aquestes milloren l’adequació entre la persona  i el seu entorn modificant-lo.  Bàsicament  consisteixen  en  intervencions a llarg termini, i pot ser que tardin temps en poder-se observar els canvis.

 

Les intervencions en prevenció primària es combinen modificant entorns (ex: lloc de treball, habitatge, lleure...) i a través  de l’aprenentatge d’habilitats d’afrontament davant el factor desencadenant, L’entrenament en habilitats generals augmenta el nivell d’independència, la participació en activitats de la vida diària, en el control de les seves vides i en l’autoestima i el respecte cap als altres.  Les habilitats d’afrontament, al augmentar la competència personal, ajuden a les persones a manejar millor les situacions estressants. Inclouen un apli ventall d’habilitats com les habilitats socials, tècniques de relaxació, maneig de la ira, la dessensibilització i les habilitats d’espera.

 

El reforç diferencial és clau per la consolidació de les pautes de bona conducta. L’objectiu és assegurar que la persona rep un reforç positiu davant la conducta apropiada, l’augment de la quantitat de temps que una persona està implicada en la conducta positiva fa que hi hagi una disminució de la quantitat de temps que la persona presenti la CP.

 

D’altra banda la prevenció secundària implica estratègies que s’utilitzen quan la conducta de la persona comença a iniciar-se i així poder prevenir un episodi complet de CP.

 

Davant aquest estadi es poden utilitzar diferents estratègies tals com l’ús de la comunicació pausada, augmentar l’espai interpersonal, posar el focus amb l’estil de comunicació intentant calmar/relaxar la persona, distreure l’atenció cap a una activitat reforçadora i/o persuasiva. És important evitar respostes com ignorar la conducta, càstigs i/o imitacions de l’estat d’ànim.

 

I per últim, les estratègies reactives, que es duen a terme durant el període de crisis, amb l’objectiu d’aconseguir un control ràpid i segur sobre les conductes de risc. S’utilitzen una vegada s’ha produït la CP. Aquestes estratègies sempre seran individuals, i han d’anar en paral·lel a l’ús de les estratègies en prevenció primària i secundària. Estan enfocades únicament a restablir el control. No es recomanen si no són necessàries. Existeixen quatre tipus d’estratègies reactives, tals  com incrementar l’espai personal, l’ús de tècniques d’autoprotecció, mínima contenció i l’ús de medicació, si és necessària.

La atribució a causes externes i donar valor a l’entorn de la conducta ajuda a potenciar les competències del cuidador. Des dels serveis serà important supervisar als equips multidisciplinars, per la conducció d’aquests casos, definir uns objectius claus d’intervenció, coneguts per tots, basats en el SCP, i dotar, si s’escau, de la formació i eines per a millorar les competències dels seus professionals. #

Autores:

Laia Català, psicòloga Fundació Santa Teresa del Vendrell

Olga Pons, psicòloga de la Fundació Mas Albornà

Èlia López, psicòloga de la Fundació Viver de Bell-lloc

Coordinadora:

Marta Xatruch, responsable de programes de Sinergrup

 

LINKS d'interès: http://www.sinergrup.net/Uploads/docs/UIC_PSTGR_EnfermedadMental_2012_v08.pdf  :
Postgrau en Malaltia Mental i Alteracions de Conducta en Persones amb Discapacitat Intel·lectual

 

 

 

La història de la cooperativa La Fageda ja té conte

Portada del conte

A hores d'ara, ningú no discuteix la tasca extraordinària que realitza la cooperativa La Fageda de Santa Pau per a la integració laboral de les persones que pateixen discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs. Ara, l'editorial Comanegra ha editat el conte El tresor de La Fageda per donar més difusió entre el públic infantil a la feina que du a terme l'entitat. Els més de 40.000 alumnes de Catalunya que visiten cada any les instal·lacions de La Fageda –hi ha granja de vaques de llet, fàbrica de iogurts i, ara, de melmelades– podran reconèixer en el conte moltes de les coses que s'hi expliquen.

La protagonista, l'Agnès, que té sis anys, visita amb la seva família la cooperativa per conèixer de primera mà com es fabriquen els iogurts. Per les planes d'aquest conte redactat per Pep Molist i il·lustrat per Clàudia de Puig Ripoll, hi desfilen personatges de tot tipus, com metges que curen iogurts, un bandoler, vaques que escolten música, etc. Són una sèrie de personatges entranyables que acompanyen l'Agnès i als lectors a la recerca de l'autèntic tresor de La Fageda. A la contraportada del llibre, hi ha la pista de quin és: “Descobreix amb l'Agnès i els seus amics un món fantàstic, però real, on quasi tot és possible gràcies a l'amor i el respecte dels que l'habiten.”

Font: El Punt + Avui ; 12/12/12 02:00 - Santa Pau - Jordi Casas

"La Fageda. Història d’unes melmelades", per Cristóbal Colón

La Fageda va néixer ara fa 30 anys a Olot per mirar d’oferir un treball real i digne a les persones de la comarca que patien malaltia mental severa. Va ser una manera força curiosa de crear una empresa, ja que en el primer moment només disposàvem de mà d’obra: 14 pacients dels serveis psiquiàtrics de la Garrotxa, però no teníem ni pla de negoci ni capital per invertir-hi.

El repte era doble, trobar una feina que fos terapèutica per aquestes persones i al mateix temps aconseguir que l’empresa fos sostenible econòmicament. És així com s’inicia una història plena de fracassos i revifades. Vam fer imatgeria religiosa, treballs tèxtils, ceràmica, ebenisteria, vermicultura, planta ornamental... Res d’això no va funcionar, però sempre ens aixecàvem, ja que l’alternativa era tornar al “manicomi” i això era impensable!

Des d’un bon començament també, vàrem pensar que la feina a la natura, amb éssers vius, seria més beneficiosa per aquest col·lectiu i per tots nosaltres, que no pas treballar en una nau industrial. Preteníem per tant trobar una finca agrícola on poder-hi desenvolupar treballs agropecuaris. Això va arribar al cap de 5 anys quan ens vam traslladar a l’actual seu, el mas Els Casals de Santa Pau, a tocar de la Reserva integral del Parc i dels imponents volcans de la Garrotxa.

Una de les feines més terapèutiques i sostenibles que hem fet mai a la cooperativa ha estat el viver forestal, que vam muntar a la nova finca després de fracassar amb el viver ornamental, cap allà l’any 1987. Vàrem arribar a fer 4 milions de plançons a l’any, que veníem per tota la península ibèrica. Per això vàrem dissenyar unes safates reutilitzables amb alvèols que omplíem de substrat i llavors, i que vam acabar patentant. Vàrem esdevenir el primer viver forestal privat a tot l’Estat. Però aquesta activitat tan pròspera aquells anys, tenia data de caducitat, ja que amb la finalització del programes europeus de reforestació també s’acabarien les ajudes.

El mercat s’anava ensorrant, de manera que l’any 2010 vam decidir tancar el viver.

Però què passaria amb les més de 20 persones que hi treballaven? Amb la solució a aquest problema comença la història de les melmelades de La Fageda. Tornaríem als orígens, quan disposàvem de mà d’obra però no hi havia feina...

Després de molt pensar i de força sessions de “brainstorming” vam optar per aprofitar les hectàrees que quedaven buides del viver forestal per plantar-hi horta i fruiterar. Ens veiem en cor de fer-ne melmelades d’hortalisses i de fruites i de vendre-les sota la nostra coneguda marca. El 2011 era avançat i calia aprofitar l’hivern per fer les primeres plantacions i l’antiga cuina del mas per instal·lar-hi un obrador i començar a cuinar...

Sempre he considerat que la humilitat és un aliat indispensable per a la vida i nosaltres sabíem que no sabíem fer melmelades. Per aprendre’n vàrem acudir, en un primer moment, a la Georgina Regàs, del Museu de la melmelada, i més endavant a la Fundació Alícia. L’Antonio López va ser l’encarregat de tot el procés productiu, sota les ordres del nostre cap de producció, l’Enrique Núñez. N’estàvem aprenent, els tastos de les melmelades i conserves començaven a donar resultats excel·lents. Ara calia engegar la maquinària comercial i de màrqueting.

El primer fet evident era que, de melmelades, els supers n’estan plens. N’hi ha de totes les marques, mides i gustos. Havíem de trobar la manera de diferenciar-nos, tal i com vam fer 20 anys enrere quan vàrem sortir al mercat amb el “iogurt de granja”. Després de mirar i remirar, ens va semblar que havíem d’oferir al consumidor la possibilitat de fer combinacions amb diferents gustos. D’aquesta manera podíem comercialitzar una àmplia gamma d’hortalisses i fruites i tenir una feina més variada i allargada en el temps pels antics treballadors del nostre viver.

La idea era vendre no tant un producte sinó una idea: els maridatges.

És a dir que intentem mostrar que la melmelada de maduixa o la melmelada de poma amb llimona combinen amb esmorzars; però que igualment unes bones melmelades de tomàquet, de pebrot vermell o de ceba agredolça s’adiuen amb formatges o amb carns i peixos.

L’acollida per part de la distribució ha estat entusiasta i tant és així que hem hagut de comprar un altre joc de cassoles per fer un altre torn de cuina i poder servir les comandes que van arribant. Som presents a formatgeries, xarcuteries i botigues gourmet de les comarques gironines i de la Catalunya central i ja hem tancat un acord amb dues grans cadenes de distribució...

Però el més important és veure les cares d’alegria dels nostres treballadors, vestits de cuiners o d’hortolans, tenint cura d’un producte que tracten amb immens afecte. Aquesta feina, que està plena de sentit, dóna també sentit a les seves vides, a banda d’endolcir la dels nostres consumidors.

 

Descobreix els 12 sabors de les Melmelades per a Maridatges La Fageda

 

Font: El bloc de La Fageda

Pit i amunt! El calendari casteller de Mas Albornà

Fes clic aquí per veure el vídeo

 

Neix el primer calendari casteller, impulsat per la Fundació Mas Albornà, el calendari social editat per aquesta organització sense afany de lucre penedesenca dedicada a la integració social i laboral de persones amb discapacitat i trastorn mental.

 

Amb la col·laboració de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, s’ha pogut elaborar el primer calendari casteller de la història i de component social, en el qual totes les colles hi han tingut cabuda i s’hi poden sentir representades, ja que el que es pretén és transmetre els valors que aporta els fenomen casteller com la integració, el treball en equip, l’esforç, la unitat, la superació… D’aquesta manera, i per primera vegada, surt a la llum un calendari que uneix castellers, valors i integració.

 

D’aquesta manera, a través de 13 fotografies es posa de manifest el factor humà que hi ha darrere els castells, el qual va més enllà de rivalitats entre colles, prejudicis o exclusions. A través de la Coordinadora s’ha contactat amb diferents colles i han estat 16 les que han pres part: Colla Jove Xiquets de Tarragona, Colla Joves Xiquets de Valls, Xicots de Vilafranca, Bordegassos de Vilanova, Cola Jove Xiquets de Vilafranca, Capgrossos de Mataró, Castellers de Vilafranca, Nois de la Torre, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Castellers de Lleida, Pataquers de la URV, Colla Castellera de Figueres, Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Castellers de Barcelona, Margeners de Guissona i els Xiquets de Hanghzou. Tot i així, el calendari té la voluntat de reflectir-hi totes les colles i per això totes hi són representades. “Volem que totes les colles s’ho vegin reflectides, sense importar el color de la camisa sinó el missatge comú que es transmet”, afirmen els promotors.

 

Font: Bloc de Mas Albornà

La Fundació Mas Albornà premiada per la Jove Cambra de Vilafranca



La trajectòria de Mas Albornà ha estat reconeguda per la JCI Vilafranca, Jove Cambra de Vilafranca, una organització sense ànim de lucre per al foment de l’emprenedoria. En un acte que ha tingut lloc aquest divendres dia 14 de desembre, el president de la Fundació, Martí Solé i el director executiu, Joan Clotet, han rebut la distinció.

La JCI ha valorat les accions d’emprenedoria social impulsades en la trajectòria de Mas Albornà a favor de la inserció laboral i social de les persones amb discapacitat i trastorn mental a l’Alt Penedès.

La jornada es va iniciar amb una conferència que va ser el tret de sortida del programa EP, l’acrònim de Emprenedors del Penedès. Emprenedors i Penedès. EP serà un cicle anual d’activitats relacionades amb l’emprenedoria. A les 22h a l’Hotel Domo de Vilafranca, es realitzà el sopar i entrega dels premis Emprenedors del Penedès, on enguany s’han rebut moltes candidatures i s’hi van reunir tot el potencial emprenedor de la comarca.

 

Font: El bloc de Mas Albornà. Comunicació

Les nostres propostes per aquest Nadal

Us presentem un recull de catàlegs de productes artesanals i idees de les nostres entitats per aquest Nadal.

Fundació Viver de Bell-lloc guardonada a la tercera edició Premis Corresponsables pel projecte de La Tavella

 

El passat dia 28 de novembre, el Caixa Forum de Madrid va acollir la tercera edició dels III Premis Corresponsables, impulsats per la Fundació Corresponsables (www.fundaciocorresponsables.org), i que han premiat a 17 iniciatives de diferents organitzacions entre Grans Empreses, Pimes, Administracions i Entitats Públiques, i Entitats No Lucratives. A la cerimònia han acudit més de de 250 persones.

 

En l’edició d’aquest any 2012 s’han presentat un total de 266 candidatures: 109 en la categoria de Entitats No Lucratives, 88 en la de Grans Empreses, 53 en la de Pimes i 13 en administracions i Entitats públiques.

Els premis en la categoria de Gran Empresa han recaigut en la iniciativa Bridge to Employment (BTE)’, de Johnson & Johnson; ‘Suport a l'educació superior, la investigació i el emprendimiento’ del Banc Santander;‘El model de Gestió de Responsabilitat Corporativa’ de Repsol; el ‘Programa Joves Professionals’, de Mútua Madrilenya, i la ‘Segona Campanya Somriures Dolços’, de Miguelañez.

En la categoria d'Administració i Entitats Públiques, els tres premiats han estat: ‘Canal Voluntaris’, programa de voluntariat corporatiu del Canal d'Isabel II; ‘Accessibilitat al ferrocarril metropolità de Barcelona per a persones amb discapacitat visual’, de Transports
Metropolitans de Barcelona (TMB), i ‘Conviure amb el càncer’, de l'Institut Català d'Oncologia.

En la categoria de Pimes, els guardons han recaigut en‘Els beneficis de les intervencions assistides per animals a l'abast dels col·lectius més desfavorits’, de Yaracán; la iniciativa ‘AMT-Avui Toca Mercat’de Eventgrup, i ‘Sistema global de millora de la sostenibilitat i del respecte del Medi ambient dins de la integració vertical de producció d'Olis de Oliva Verges Extra’, presentada per Castillo de CanenaOliveJuice S.L.

Finalment, en la categoria d'Entitats No Lucratives, han resultat premiades: ’Model de solidaritat productiva’, de la Fundació El Cinc de Colòmbia; ‘Transformem idees en empreses que milloren el món’ de Socialnest;‘La Tavella: fruita i verdura ecològica amb compromís social’, de la Fundació Viver de Bell-lloc; ‘Construint futur: oportunitats laborals per a joves en risc d'exclusió’ de la Fundació Integra; ‘Unid@s’ o ‘Elkarturik’, de l'Associació d'Acció i Participació Comunitària per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual TALUR, i el ‘Programa de voluntariat corporatiu’ de l'Hospital Sant Joan de Déu de Saragossa.

 

Font: Bloc Cròniques del Viver

Primera edició premis Toni Manchón de l'Associació Sant Tomàs

 

Els guanyadors del Premi Toni Manchón recullen els premis davant d’un auditori ple i amb una actuació del Mag Xule.

Diumenge 2 de desembre a les 6h de la tarda, l’Associació Sant Tomàs i la família de Toni Manchón amb la col·laboració de Mag Xule, van organitzat un acte emmarcat en el dia Internacional de les persones amb discapacitat, celebrat el dia 3 arreu del món.

En l’acte es van entregar els premis als projectes presentats a la primera edició del Premi Toni Manchón per a les persones. Aquest premi ha nascut per la iniciativa d’una família de l’entitat que va perdre el seu fill ara fa poc més d’un any, en agraïment el tracte rebut i essent conscients de l’enorme importància que es tracti amb estima i afecte als usuaris.

Toni Ramírez va presentar l’acte davant dels 150 assistents destacant la importància de la celebració d’un acte com aquest en un dia com aquest “on gràcies a iniciatives com aquestes fa que es senti orgullós de ser president d’una entitat com Sant Tomàs”. “Una entitat que som tots, tots els que estem avui aquí: els usuaris que són el nostre fer dia rere dia, les famílies que ens recolzeu i ens ajudeu amb el que faci falta, els treballadors que doneu tot el que podeu per oferir un bon tracte als nostres usuaris i també a persones externes, com el Mag Xule, que fan que puguem passar una tarda ben entretinguda.”

Tot seguit, la germana del Toni Manchón, Mª Àngels Manchón, va voler agrair l’Associació Sant Tomàs l’esforç i dedicació entregada cap al seu germà, a més de recordar la gran estima per l’Antonio, fill, germà i usuari de la nostra Associació. També ha destacat la seva voluntat perquè premis com aquest se’n puguin beneficiar els usuaris, millorant, una mica més, la seva qualitat de vida.

Tot seguit la responsable de Recursos Humans, Tina González, va explicar les especificacions de la primera edició del premi Toni Manchón, el qual s’hi han presentat un total de 9 projectes realitzats per professionals o equips de professionals de l’Associació Sant Tomàs que facin atenció directa i que hagin presentat un projecte complint les bases del concurs. La Tina també va voler agrair l’esforç que va fer el jurat del projecte format per Josep Ramírez, del Departament d’Educació de la Catalunya Central; Anna Bonafont, directora del CESS; Carme Roquer, membre de la Junta de Sant Tomàs; Mª Àngels Manchón, germana de Toni Manchón i, ella mateixa.

Tot seguit, Toni Ramírez i Josefa Raurell, la mare de Toni Manchón, van estar els responsables d’entregar els obsequis a tots els participants i fer la foto de grup. El Projecte guanyador ha estat el d’autogestors, rebent un xec de 1.500 euros per poder-lo desenvolupar i un diploma.

Autogestors consisteix en un grup d’usuaris de l’entitat amb un professional que es reuneixen quinzenalment per parlar dels temes que els interessa, els seus dubtes i amb la seva manera de veure les coses. Aquest projecte els permet millorar les seves habilitats socials i comunicatives a més d’aprendre coses sobre els temes que els interessa o preocupa.

En finalitzar l'acte, hi va haver una actuació de Mag Xule, que gràcies als 3.000 “m’agrada” obtinguts a la seva pàgina de perfil del facebook, ha elegit a la nostra entitat per oferir-nos una actuació de màgia de forma desinteressada. Tots els assistents van poder gaudir dels seus trucs fantàstics. Aquesta molt bona actuació va servir per tancar l’acte emmarcat en el dia de les persones amb discapacitat.

Font: El bloc de Sant Tomàs

El Conseller Josep Lluís Cleries amb Viver de Bell-lloc

El Conseller del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya va visitar la nostra entitat el passat dia 7 de novembre. Després de la recepció oficial a l’Ajuntament de Cardedeu per part de l’alcaldessa, Sra. Calamanda Vila, va ser rebut a les oficines centrals per la Presidenta de la nostra entitat Sra. Lluïsa Oller i el Director General del Grup Viver de Bell-lloc, Sr. Manuel Palou, a banda dels membres de l’equip directiu, aprofitant aquesta estona per fer una repàs per l’historia dels més de 30 anys de l’associació i les fites aconseguides, i dels diferents projectes que està tirant endavant a l’àrea de l’habitatge, l’atenció diürna i l’ocupació. El Conseller va aprofitar per visitar les instal·lacions del viver d’heures i saludar als treballadors.

Seguidament la comitiva va traslladar-se a la finca de La Tavella, mostrant un gran interès pel desenvolupament del projecte de distribució de fruita i verdura ecològica, des de la producció agrícola, la producció d’ous, el muntatge de les cistelles i el procés de gestió, logística i distribució.

 

Per últim varen anar a dinar tots plegats, amb els membres del Patronat de la Fundació i de la Junta Directiva de l’Associació, membres de l’equip directiu i diferents autoritats locals.

 

A la visita també ens va acompanyar, a banda de l’alcaldessa de Cardedeu, i el regidor de Serveis Socials de l’ajuntament, Sr. Jordi Abad, l’alcaldessa de La Garriga, Sra. Meritxell Budó, i els alcaldes de Les Franqueses, Sr. Francesc Colomer, i de Bigues i Riells, Sr. Joan Vila.

 

El Sr. Cleries va recalcar el compromís del govern de la Generalitat en el suport a l’ocupació de les persones amb discapacitat, sobre tot d’aquelles amb especials dificultats, tant a nivell del mercat protegit, on va parlar de la necessitat de doblar el número de llocs de treball que s’ofereixen als CET i de la reserva de contractes per part de totes les administracions catalanes, com de la integració al mercat ordinari, a banda del compromís en el desenvolupament de diferents polítiques de serveis socials dirigides a la protecció de les persones amb dependència.

 

Font: Cròniques del Viver

Trobada dels responsables dels serveis d’Habitatge

El Vendrell, 25 d'octubre

Un dels objectius de Sinergrup és el mantenir i potenciar grups de treball i d’intercanvi d’experiències. Un dels grups de treball que ens hem marcat potenciar per enguany és el d’habitatge.

 

El dijous, 25 d’octubre, varem reunir a tots els responsables dels serveis d’habitatge de les entitats sòcies, a la Fundació Santa Teresa del Vendrell.

 

Durant la trobada es van presentar els serveis (llar residència i de suport a llar) i es van tractar temes entorn la gestió del servei i de les persones. A més es va visitar la Llar Residència que la Fundació Santa Teresa té a l’Avinguda Santa Oliva del Vendrell.

 

A partir d’aquesta primera trobada el grup va plantejar de mantenir trobades, amb caràcter trimestral, i ja es va agendar la propera reunió per al dijous, 28 de febrer de 2013 a l'Associació Sant Tomàs (Vic). La trobada pretén ser monogràfica, i es dedicarà a la presentació de Bones Pràctiques i Innovació entorn als Serveis d'Habitatge.

 

Cada entitat ha de presentar com a mínim una bona pràctica o una experiència innovadora que estigui desenvolupant en els seus serveis d'habitatge.

 

Melmelades: nous productes de La Fageda

En el marc de la Fira de Mostres de Girona, La Fageda ha presentat la nova línia de melmelades per a maridatges, una iniciativa que dóna feina a una vintena de treballadors del Centre Especial de Treball.

Girona, 30 d’octubre de 2012. L’antic viver de La Fageda, utilitzat en projectes de restauració del paisatge i reforestació, és ara una horta de fruites i hortalisses. Davant la  situació d’agreujament de la crisi que patia el viverisme forestal, La Fageda va apostar per l’horticultura com a nova activitat empresarial. Aquest projecte dóna resposta a la tendència creixent de la població per consumir productes de proximitat i qualitat que permetin gaudir d’un bon àpat a casa.

Les tasques de l’equip de treball es desenvolupen principalment a l’hort i a l’obrador i són els encarregats de tota la producció: des de la plantació i el cultiu de l’horta, fins l’elaboració i empaquetat del producte final.

Les melmelades per a maridatges “La Fageda” estan elaborades amb fruites i verdures de qualitat i proximitat. Els 12 sabors que es presenten estan seleccionats per a combinar amb diferents tipus de formatges, carns o peixos i esmorzars. La  seva cocció curta dóna com a resultat una melmelada consistent i amb trossos.  La Fageda ha rebut el suport i coneixement de la Fundació Alícia, el centre referent en l’àmbit de la recerca aplicada a la gastronomia.

Els productes es comencen a comercialitzar a partir d’aquest novembre a xarcuteries, formatgeries i botigues especialitzades de les províncies de Girona, especialment la Garrotxa, Osona i el Bergadà. També s’està negociant amb diferents cadenes per distribuir les melmelades “La Fageda” arreu de Catalunya.

Les melmelades es poden comprar individualment (165 grams) o en els següents packs de 4 unitats:

Maridatges per a Esmorzars: melmelades de maduixa, taronja dolça, poma amb llimona i pera.

Maridatges per a formatges: tomàquet, taronja amarga amb gingebre, fruites del bosc i pebrot vermell.

Maridatges per a Carns o Peixos: ceba agredolça, pebrots, poma agredolça i carbassó.

Esmorzars, àpats o sobretaules maridats amb delicioses melmelades de fruites i verdures. En suma, dotze gustos per a infinites combinacions.

La Fageda va néixer a Olot fa 30 anys amb el propòsit d’oferir una feina de qualitat a les persones de la comarca de la Garrotxa que pateixen una malaltia mental greu o discapacitat intel·lectual. Actualment té prop de 300 treballadors i factura 11,5 milions d’euros.

Font: Comunicació de La Fageda

Presentació de la Tavella a la 2a edició del SopaSa al Morter

El divendres al vespre es va presentar l'empresa Ecogrup Ecològica, s.l. emmarcada al SopaSa que organitza el restaurant el Morter. Ecogrup Ecològica és una empresa creada per l’Associació Sant Tomàs i l’Associació Viver de Bell-lloc a fi i efecte de donar sortida comercial a la producció agrícola generada als horts de Sant Tomàs a Osona i als del Vallès Oriental. Amb aquest projecte és voluntat dels socis fundadors promoure directament o indirectament, la integració sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual i/o risc d'exclusió social a través de la recuperació de l’agricultura tradicional.

Ecogrup Ecològica treballarà sota la marca comercial “la Tavella” i tal i com porta realitzant fins a la data, la seva activitat es centra en la comercialització on-line de fruita i verdura i altres productes ecològics a través del format cistella. El lliurament de les comandes es fa mitjançant una xarxa de més de 200 punts de recollida que donen cobertura a gairebé tot Catalunya i a domicili a la comarca del Barcelonès.

La Tavella es va presentar al públic al Restaurant el Morter amb el SopaSa, una oferta gastronòmica original basada en els productes dels Horts de Sant Tomàs i els Horts de Viver de Bell-lloc acompanyada d’altres productes ecològics i de l’economia social com carn, vi, bolets, làctics i cerveses, procedents de productors com Pirinat, Cervesa del Montseny, el Celler Coma d'en Bonet, Bolet ben fet, Delícies del Berguedà i Sambucus.

 

 

Abans de començar el sopar es va portar a terme una breu presentació de la iniciativa a càrrec del director general de l’Associació Sant Tomàs, Ricard Aceves; el qual va exposar els dos valors més importants i diferenciadors de La Tavella “La Tavella és un projecte d’integració sociolaboral que recupera l’agricultura tradicional, dos valors en una única empresa”. Amb “Els Horts de Sant Tomàs” s’han generat cinc llocs de treball (un oficial i una persona amb discapacitat), però l’estructura de personal variarà en funció de l’època de l’any (sembra, collita...).

Ricard Gorgals, el director de l’àrea empresarial i de qualitat de Sant Tomàs i Tac Osona, va exposar detalladament els Horts de Sant Tomàs, unes finques que es troben situades a Calldetenes, amb 2,16 Ha, Vic, amb 0,8 Ha, i Tavèrnoles, amb 1,23 Ha. Un total de 4,19 Ha on es cultivaran entre 6 i 10 varietats hortícoles, adaptades a les condicions climàtiques de la comarca, i que proveiran de producte ecològic i de proximitat a La Cuina de Sant Tomàs (servei de cuina central, de gestió de cuines externes i de càtering) i a la botiga on-line “la Tavella” www.latavella.cat .

Jordi Llauradó va remarcar que La Tavella ofereix “ un producte de qualitat, ecològic, de proximitat i de temporada”. A més d’una accessibilitat dels clients al producte molt alta, ja que hi ha més de 200 punts de recollida i una gran flexibilitat i adaptabilitat dels continguts de la cistella a cada client. A més de comptar amb envasos reciclables i/o compostables i productes complementaris de producció pròpia com conserves i ous.

 

 

La Tavella té un fort compromís social amb les persones (col·lectius amb risc d’exclusió social), amb el territori (productors associats), amb el medi ambient (producció ecològica i minimització de residus) i amb la tradició (mitjans de cultiu i recuperació de varietats).

Sant Tomàs inicia aquest nou projecte amb molt d’entusiasme i espera que tingui una bona acollida entre el públic.

Mas Albornà als Special Olympics, tot un esdeveniment

 

 

Mas Albornà ha participat als Special Olympics celebrats a la localitat de Vilanova i la Geltrú el passat cap de setmana del 11 al 14 d’octubre. Aquest esdeveniment ha estat tota una aventura viscuda per tots els nostres participants.

Durant tot el cap de setmana tots junts hem pogut compartir allò que era d’esperar: emoció, il•lusió i companyerisme. Tot això amb el denominador comú de practicar esport entre amics.

Pel que fa a les diferents disciplines esportives, recordem que Mas Albornà ha participat en aquest jocs de manera molt activa, ja que ha estat present en 3 disciplines diferents amb un total de 8 esportistes inscrits. La majoria han pres part a través del Club Alfa Tegar. Així, doncs, l’hoquei herba, el bàsquet i el futbol han estat la clau que ha permès als nostres participants gaudir d’aquest esdeveniment esportiu tan especial.

Els resultats de la participació han estat molt diversos pel que fa a als resultats. Cal destacar la victòria de l’equip de bàsquet format per un dels treballadors de Mas Albornà.

Des de Mas Albornà fomentem la pràctica de l’esport i la importància de l’oci i el lleure en el dia a dia de les persones que viuen amb nosaltres i gràcies a iniciatives com aquesta ho fem possible.

 

Font: El Bloc de Mas Albornà

Trobada de les entitats del clúster Crèixer per preparar el Market Place

El passat dimarts, 23 d’octubre, i en el marc de l’Associació Crèixer, clúster d’entitats de l’economia social catalana, en el que participa Sinergrup, va tenir lloc, a INOUT, una trobada per a practicar i preparar el Market Place previst per al 13 de desembre al Palau de Congressos de Barcelona.

Durant la trobada es van mantenir entrevistes, cara a cara, amb una durada de 10 minuts cadascuna, i previament concertades, per tal de generar oportunitats de negoci i de col·laboració, entre els socis del clúster.

Tambè es van crear taules rodones, tambè per generar oportunitats de negoci, a partir d’unes preguntes “flash” predeterminades i formulades per una dinamitzador/a, a cada taula, provocant amb les diferents qüestions, el coneixement ràpid i l’opinió de les persones i organitzacions participants a cada taula.

Per a participar, en el Market Place del 13 de desembre, les entitats del Clúster i de Sinergrup s’han d’inscriure a:

http://www.businesswithsocialvalue.org/bcn2012/

Cada centre especial de treball ha d’inscriure una persona de referència per cada activitat empresarial que es vulgui promoure.

 

 

 

El món casteller, protagonista del calendari social Mas Albornà 2013

 

Els valors compartits entre els castellers i la integració social són l’eix de la iniciativa

Ja estan en marxa els darrers detalls per al llançament del que serà el 6è calendari social de la Fundació Mas Albornà, un calendari que aquest 2013 pren regust casteller ja que els protagonistes són els castellers, les colles i els valors que comparteixen amb la Fundació.

El calendari de Mas Albornà és una iniciativa de la Fundació Privada Mas Albornà nascuda ara fa cinc anys amb la intenció de fomentar la normalització i la integració de les persones amb discapacitat i trastorn mental, col·lectiu pel qual treballa aquesta organització des de fa més de quaranta anys.

La iniciativa ha rebut el suport i col·laboració de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, entitat que vetlla pels interessos comuns de les colles castelleres, pel foment del món casteller i que agrupa més de seixanta colles castelleres.

El calendari s’ha realitzat en dues sessions fotogràfiques que s’han realitzat a la TAP (Tarraco Arena Plaça) per considerar-se aquest espai, un punt neutre i significatiu per al món casteller, sense pretendre identificar places o espais amb colles ja que la finalitat del calendari és una altra. “No pretenem reflectir castells, colles o places, sinó castellers, persones i valors”, afirma Xavier Cartanyà, gerent de la Fundació.

LES NOVETATS DEL CALEDARI 2013: CASTELLERS

Tot aprofitant les múltiples coincidències entre els valors castellers i els de la Fundació Mas Albornà (integració, esforç, superació, treball en equip...) s’aposta per a elaborar un calendari del fenomen casteller de caire global i que representi totes les colles, castellers i sensibilitats. “Volem que totes les colles s’ho vegin reflectides, sense importar el color de la camisa sinó el missatge comú que es transmet”, afirma Cartanyà.

 

S’ha comptat amb la participació de diferents colles d’arreu de Catalunya (entre les quals les 3 de Vilafranca del Penedès) amb una sorpresa final inclosa que es desvetllarà al mes de desembre, moment de la presentació i de tenir el calendari a les mans. El calendari es distribuirà gratuïtament amb el setmanari 3 de Vuit a finals de desembre.

EL CALENDARI DE MAS ALBORNÀ, UNA TRADICIÓ AL PENEDÈS

Després de cinc edicions, aquest calendari ja ve essent una tradició. La idea és  donar a conèixer la tasca de l’entitat i sensibilitzar vers la integració de les persones amb discapacitat i trastorn mental. Aquest calendari, any rere any, ha comptat amb la participació de personatges coneguts com ara futbolistes del primer equip del Barça (Messi, Xavi...); periodistes (Manuel Fuentes, Mònica Terribas, Antoni Bassas...); actors i actrius (Mercè Sampietro, Sergi López, Montse Guallar, Lloll Bertran...); i també esportistes (Gemma Mengual, Àlex Corretja...), escriptors...

     Les col·laboracions

El calendari es realitza a través de la feina desinteressada d’un fotògraf i un equip de disseny gràfic. En aquesta quarta edició han estat Jemi Paretas (fotògraf) i Pep Casanellas de l’estudi CP Gràfics (estudi de disseny gràfic) els quals s’han encarregat de la imatge, la creativitat i el disseny.

Aquest calendari no seria sense la col·laboració dels patrocinadors, els quals fan possible la materialització d’aquest. Així, col·laboren: Motor Albet, Grau Maquinària, Heliexport, Unipresalud, Vaq Consulting, Cafès Novell i Canon.

Més informació sobre el calendari des de la pàgina web

http://www.masalborna.org/ca/calaixera.php#1

Flickr | http://www.flickr.com/photos/12283716@N02/collections/72157623070082445/

 Font: Departament de Comunicació de Mas Albornà.