El Conseller Mena celebra amb Mas Albornà els seus 10 anys de treball conjunt amb els ajuntaments de la comarca

L’acte esdevé un èxit, amb la participació de consistoris, empreses i sector

La Fundació Mas Albornà ha organitzat aquest dimecres 30 de maig un acte de celebració dels seus deu anys de treball per als ajuntaments de l’Alt Penedès. Aquest esdeveniment ha comptat amb la presència de  l’Honorable Conseller d’Empresa i Ocupació, senyor Francesc Xavier Mena i hi ha participat representants dels ajuntaments de la comarca, del teixit empresarial de l’Alt Penedès així com persones vinculades al sector de la discapacitat.

Aquesta fundació va encetar, ara fa just deu anys, les seves activitats per als ajuntaments (fins el moment, treballaven només per empreses privades) els quals amb aquest temps, han esdevingut uns dels principals clients. Han passat, doncs, de ser 2 ajuntaments clients el 2002 a ser-ne 22 a dia d’avui. Fruit d’aquest treball en comú, la Fundació ha volgut celebrar aquest aniversari amb tots ells, per felicitar-se pels resultats assolits en la inserció social i laboral, i pel creixement en les activitats empresarials, que per aquesta via, s’ha obtingut.

Amb l’eslogan “Feina ben feta. Empremta de futur”, l’acte ha volgut destacar la necessitat per part d’organitzacions de Mas Albornà de realitzar una tasca laboral amb professionalitat per a garantir i aconseguir la confiança d’aquells clients que els han confiat els seus serveis, així com la importància del camí traçat aquests deu anys (l’empremta) com a base per a continuar treballant en el futur.

L’ACTE DE CELEBRACIÓ

La celebració ha començat amb la rebuda a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès del Conseller per part de l’alcalde, Pere Regull. Tot seguit, s’ha realitzat una reunió de treball entre representants de la Fundació Mas Albornà, de l’Ajuntament i el Conseller.

Un cop traslladada la comitiva a Cal Figarot, a les 10h ha començat l’acte de celebració el qual ha constat de cinc parlaments i la projecció d’un vídeo que recollia l’essència de la celebració. 

Ricard Rafecas, vicepresident de la Fundació Mas Albornà, ha iniciat les intervencions fent esment al camí realitzat fins a dia d’avui per la Fundació, quan fa just ara 10 anys es va iniciar una nova etapa en la seva estratègia que l’ha conduït, amb èxit, a comptar amb la complicitat de 22 dels 27 ajuntaments de la comarca, els quals tenen contractats serveis amb l’organització.

Cristóbal Colón, President de la cooperativa La Fageda ha protagonitzat el relat del que suposa la inserció laboral per a les persones amb trastorn mental i amb discapacitat. Partint de la seva pròpia vivència com a psicòleg i l’experiència d’haver treballat i haver vist les condicions en què estaven els malalts en els antigament anomenats manicomis, Colón ha aportat la seva visió del que ha de representar la feina per a aquest col·lectiu. Ha parlat, doncs, de la seva convicció en la “labor teràpia” i de la “feina amb sentit”.  El fet que ell fos un dels primers gestors de la nova etapa de Mas Albornà ara fa deu anys, ha fet possible una intervenció basada en el record, la felicitació per la tasca feta i l’encoratjament perquè entitats com Mas Albornà siguin preses com a bon model per d’altres.

Tot seguit, Francesc Olivella, president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, ha pres la paraula en representació dels alcaldes de la comarca, incidint en el necessari rol i implicació dels ajuntaments del territori perquè entitats com Mas Albornà puguin exercir la seva tasca d’inserció. Ha apuntat, a més, que també a través de la feina de Mas Albornà es contribueix a  “fer comarca i fer Penedès”.

Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès, ha pres la paraula en qualitat d’amfitrió i com a màxim representant d’un ajuntament que ha apostat fermament pel doble valor que Mas Albornà aporta al municipi: la feina ben feta que hi realitza (fet, alhora imprescindible per a garantir la confiança d’empreses i ajuntaments) i la inserció que s’assoleix d’un col·lectiu que, si no fos així, ho tindria complicat per a tenir un lloc de treball.

L’Honorable Conseller, Francesc Xavier Mena ha contribuït a la celebració amb una intervenció en la qual ha subratllat la importància de creure en les capacitats, i no les discapacitats de les persones per a continuar treballant en la seva normalització i integració social i laboral. Ha fet esment, també, de la situació en què el sector de la discapacitat es troba en aquests moments, fruit de les darreres notícies aparegudes sobre la intenció del Govern Espanyol de retallar fins a un 58% les aportacions que es fan (per llei) a la inserció laboral d’aquest col·lectiu. En aquest sentit, ha confirmat que en cas de ser així, la Generalitat no disposa de recursos per assumir la part que deixa d’aportar l’Estat, fet que suposa un clar greuge comparatiu vers les possibilitats d’inserció de les persones amb discapacitat catalanes comparades amb les d’altres comunitats autònomes. Ha apuntat a més, que el model català d’integració laboral difereix al de la resta de l’Estat ja que aposta pel treball com a eina d’inserció (i no un model de tipus assistencial) i que, per aquest motiu, calen més recursos els quals no es disposen. Mena, en aquesta línia, ha explicat la conversa mantinguda amb la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, en la qual aquesta va proposar a Catalunya la reducció del nombre de discapacitats ja que el pressupost és el que és. Mena afirma confiar a què la situació s’arregli i des de la Generalitat es farà el possible per aconseguir-ho. Ha finalitzat el seu parlament agraint el poder compartir una celebració d’aquestes característiques que denoten que, malgrat tot, a Catalunya hi ha organitzacions i empreses que amb esforç assoleixen les seves fites.

La celebració ha finalitzat amb una fotografia de família i un refrigeri.

MAS ALBORNÀ I LA SEVA EMPREMTA

Mas Albornà es dedica des de fa més de 40 anys a la integració social i laboral de persones amb discapacitat i trastorn mental. És un col∙lectiu de vora 350 persones i una de les empreses més grans de la comarca, amb 270 treballadors en plantilla. Des de sempre, s’ha apostat pel treball com a eina d’inserció i encaminat les polítiques i accions cap aquest vessant.

Ara fa deu anys, es va iniciar una nova etapa i es va començar a oferir serveis pensats per a les necessitats dels municipis. Durant aquesta dècada, doncs, s’ha consolidat com la principal empresa de serveis dirigits als consistoris i no han parat de créixer.  D’aquesta manera, a dia d’avui es pot dir que són jardiners, educadors ambientals i gestors de deixalleries així com que pinten i netegen la majoria de carrers de l’Alt Penedès.

S’han posicionat com un agent generador d’ocupació a la comarca, ja que no només fomenten la creació de llocs de treball sinó que aportem riquesa al territori, de manera directa o indirecta a través de la xarxa de proveïdors, clients i serveis prestats. Així, per exemple, més de 80.000 persones a la comarca es beneficien dels serveis de neteja i pintura de carrers, gestió de deixalleries i jardineria. És per aquest motiu, doncs,  que Albornà ha estat de celebració.

Centre de dia Anna Serra al Vendrell

Us apropem al Centre de Dia Anna Serra, que atèn a persones grans, i està gestionat per la Fundació Santa Teresa del Vendrell.

Us recomanem veure el següent vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=zBlpPiCnrBQ&feature=youtu.be

Fons documental sobre envelliment i discapacitat

Des de Sinergrup participem a la comisió sobre envelliment creada per Dincat. Una de les tasques que desenvolupa aquesta comisió és la de recollir i mantenir un fons documental que permeti als professsionals de les entitats consultar les darreres novetats entorn a aquest tema.

Ara ja teniu disponible a la web de sinergrup aquest fons, en l’apartat de documentació (columna esquerra).

 Accés directe fent un clic aquí.

La Fundació Onada publica la seva memòria anual

"Volem compartir amb tu la nostra memòria corporativa “Construïm un futur compartit”. Des de la Fundació Onada continuem avançant en el compromís adquirit amb les persones amb discapacitat i/o trastorn mental de la comarca del Tarragonès, i amb les seves famílies, amb els treballadors i amb la societat en general, consolidant així la nostra responsabilitat com a institució de servei públic.

Hem volgut plasmar la informació referent a la nostra actuació durant 2011, d’una forma resumida, clara i rigorosa, per tal que qualsevol persona pugui fer-se una idea fidel del nostre treball al llarg de l’exercici, i el grau de compliment de la nostra finalitat fundacional, que ha estat molt alt, millorant la inserció laboral i social, i també la felicitat i la qualitat de vida de totes les persones."

Fent un clic: Memòria anual 2011

Fundació Onada

El Conseller Mena celebrarà amb Mas Albornà els seus 10 anys de treball conjunt amb els ajuntaments de la comarca

La Fundació penedesenca organitza un acte de celebració on hi ha convidat alcaldes, regidors i teixit empresarial de l’Alt Penedès.

La Fundació Mas Albornà organitza el proper dimecres 30 de maig a Cal Figarot  (Carrer del General Prim, 11) de Vilafranca del Penedès un acte de celebració dels seus deu anys de treball per als ajuntaments de l’Alt Penedès.

Des de les 10h fins les 12h, aquest acte comptarà amb la presència de  l’Honorable Conseller d’Empresa i Ocupació, senyor Francesc Xavier Mena i hi són convidats els alcaldes i les alcaldesses de la comarca i els representants més significatius del teixit empresarial de l’Alt Penedès així com persones vinculades al sector de la discapacitat.

Aquesta fundació va encetar, ara fa just deu anys, les seves activitats per als ajuntaments els quals amb aquest temps, han esdevingut uns dels principals clients. Fruit d’aquest treball en comú, la Fundació vol celebrar aquest aniversari amb tots ells, per felicitar-se pels resultats assolits en la inserció social i laboral, i pel creixement en les activitats empresarials, que per aquesta via, s’ha obtingut.

MAS ALBORNÀ I LA SEVA EMPREMTA

Mas Albornà es dedica des de fa més de 40 anys a la integració social i laboral de persones amb discapacitat i trastorn mental. És un col∙lectiu de vora 350 persones i una de les empreses més grans de la comarca, amb 270 treballadors en plantilla. Des de sempre, s’ha apostat pel treball com a eina d’inserció i encaminat les polítiques i accions cap aquest vessant.

Ara fa deu anys, es va iniciar una nova etapa i es va començar a oferir serveis pensats per a les necessitats dels municipis. Durant aquesta dècada, doncs, s’ha consolidat com la principal empresa de serveis dirigits als consistoris i no han parat de créixer.

D’aquesta manera, a dia d’avui es pot dir que són jardiners, educadors ambientals i gestors de deixalleries així com que pinten i netegen la majoria de carrers de l’Alt Penedès. Han estat deu anys de treball constant, d’esforç i de fites assolides. S’han posicionat com un agent generador d’ocupació a la comarca, ja que no només fomenten la creació de llocs de treball sinó que aportem riquesa al territori, de manera directa o indirecta a través de la xarxa de proveïdors, clients i serveis prestats. Així, per exemple, més de 80.000 persones a la comarca es beneficien dels nostres serveis de neteja i pintura de carrers, gestió de deixalleries i jardineria.

És per aquest motiu que enguany Mas Albornà està de celebració. Es pretén celebrar juntament amb els vint‐i-set ajuntaments de la comarca aquesta desena d’anys treballats. I, a més, fer-ho en un moment que malgrat que  el context no és gaire positiu, estem convençuts que podem seguir creixent i generar nous llocs de treball amb la complicitat del territori. Precisament per això, apostem per aquesta trobada amb els alcaldes i les principals empreses de la comarca.

Font:

| Cristina Barbacil Mestres | Comunicació i projectes Mas Albornà

comunicacio@masalbora.org | www.masalborna.org | t. 902 19 11 04 | f. 93 818 13 52

TVE emet un reportatge sobre Fundació Tallers

El programa “Para todos la 2″ ha emés un breu reportatge sobre Fundació Tallers, amb una entrevista a Ricard Matas, gerent de l’entitat.

En el reportatge es pot veure com es treballa en algunes de les àrees del Centre Especial de Treball, explicat de primera mà per els seus protagonites.

Una de les àrees presentades és la de Gestió Documental, on les persones amb discapacitat realitzen tasques d’enviaments postals, classificació de documentació, introducció de dades , digitalització, destrucció certificada i custòdia documental.

També es mostra l’àrea del Centre Especial de Treball on les persones amb més necessitats de suport, realitzen activitats d’ocupació terapèutica, com l’artesania.

En resum, una mostra de la diversitats de serveis que Fundació Tallers ofereix a les empreses.

Ricard Matas, ha explicat el funcionament general de l’entitat, l’assessorament que es realitza a les empreses sobre la LISMI, que fomenta la contractació de treballadors amb discapacitat o bé la contractació de serveis als Centres Especials de Treball, com a mesura alternativa.

Per a més informació sobre el conjunt d’activitats de Fundació Tallers (jardineria, neteja, manipulats, centre ocupacional i borsa de treball) podeu consultar la pàgina web wwww.fundaciotallers.org

Per veure el reportatge pots fer click sobre la imatge.

Ètica i discapacitat

Interessant article publicat al bloc de Fundació Tallers de Catalunya:

El passat 30 d’abril Fundació Tallers vam tenir el plaer de convidar a Begoña Román Maestre, Presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, a realitzar una sessió sobre l’ètica en l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual, dirigida als professionals de la nostra entitat.

La jornada, presentada sota el títol “Ètica i discapacitat” ha volgut servir de punt de partida per la reflexió sobre la creació d’un codi de bones pràctiques en l’atenció a les persones amb discapacitat que s’atenen als diferents serveis de Fundació Tallers.

Volem compartir amb tots vosaltres un breu resum del contingut de la sessió, que ens impulsa a seguir treballant per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.

Ètica en l'àmbit assistencial

La justícia i el respecte són objectes fonamentals de l’ètica.

Parlar d’ètica en l’àmbit assistencial suposa doncs parlar de justícia (el contingut de la qual són els drets humans) i de respecte (que requereix de mirada atenta -en llatí respiciere significa mirar amb atenció-).

Per això, en l’àmbit assistencial cal recordar que es dóna un servei que ha de satisfer un dret a l’assistència socio-sanitària, més enllà de satisfer una mera demanda d’un client. Ara bé, tractar amb persones i donar un servei (i no merament un producte), suposa compartir certs referents morals (principis, valors, virtuts) per a definir què és un bon tracte.

Precisament l’ètica en l’àmbit assistencial esdevé complexa perquè no compartim els referents morals sobre què és, i per a qui, un bon tracte. No els compartim perquè els hàbits i els costums (les morals) es queden obsolets; perquè la tecnificació de la medicina ha comportat de vegades un procés de deshumanització, o per altres canvis socials. Abans, per exemple, ateníem en els nostres centres socio-sanitaris diferents nivells culturals, però no diferents cultures. Ara el multiculturalisme, en les persones assistides i també en els professionals, ens repta a explicitar els valors pels quals treballem, perquè no els compartim per sentit “comú”; com tampoc compartim què entenem per qualitat, ni quin significat atorguem als conceptes d’higiene, d’intimitat, etc. Tot això fa més complexos els serveis assistencials. Per aquestes raons, entre d’altres, ens fa falta una reflexió crítico-racional, això és l’ètica, sobre quins han de ser els mínims morals a compartir, sobre els quals fonamentar en què consisteix un bon tracte, i sobre si requerim d’un nou model per a l’àmbit assistencial.

En la dècada dels 70 del s. XX, van sorgir les ètiques aplicades (bioètica, ètica de l’empresa, etc.) perquè els problemes precisaven d’uns acords ètics, d’uns consensos sobre el que consideràvem bo, dolent, just, digne, etc., i per a això calia regenerar el nostre vocabulari moral: el bé, de qui?; la justícia, segons qui?. I és clar que aquestes no son qüestions què sabem a priori, sinó que cal discutir-les, per a això ens fan falta espais de reflexió, desig de consens, professionals motivats, i organitzacions que ho possibilitin.

L’ètica cívica es caracteritza per la manera d’argumentar, proporciona eines per a orientar la presa de decisions morals als afectats. D’aquestes eines comunicatives la finalitat de les quals és l’acord, es desprenen valors comuns (respecte, tolerància, igualtat), principis (dignitat, autonomia, justícia, no maleficència) i virtuts (prudència, coratge, cordialitat).

Certament, del fet de viure en un món amb recursos limitats cal prioritzar uns drets sobre uns altres, i unes preferències sobre d’altres, segons les circumstàncies. La correcta avaluació d’un servei no ho és però només per les seves conseqüències o impactes, sinó també per la coherència entre els valors, els procediments i les conseqüències. Per a això necessitem apoderar als usuaris amb el coneixement dels seus drets/deures.

La finalitat de l’ètica assistencial és la justícia i el respecte al ciutadà per a promoure l’assoliment de la seva qualitat de vida, i això precisa canviar hàbits (per exemple, demanar més permís, i perdó, avaluar més i millor –no només quantitativament- els serveis i els processos), i rendir comptes (responsabilitat) de la qualitat de l’atenció a la persona assistida. Ens cal l’ètica cívica com a marc de referència per tots, i en aquest marc haurem de concil·liar les ètiques personals, amb les professionals i la de l’organització.

Per a això ens serveixen les cartes de drets i deures dels usuaris, els codis deontològics dels professionals, els comitès d’ètica i bioètica, etc... Ens serviran per a la presa de decisions de tots els agents involucrats en el servei, per a assolir, per una banda i com a mínim exigible, l’atenció justa i respectuosa a la persona assistida, i per altra i com a màxims als que tendir, la consideració de les seves preferències personals.

L’ètica de l’organització ha d’engegar i gestionar temps i espais per a la reflexió i la deliberació: atendre precisa temps per a entendre i dialogar; espais on reunir-se, amb garanties d’intimitat i confidencialitat, coordinar-se i conjuminar esforços i recursos. I com es tracta de voler fer, més enllà del mer fer, caldrà cura, no solament del persona assistida, sinó també de tota la gent que hi treballa.

L’organització ha de forjar un ethos corporatiu: explicitar el que es vol aconseguir, com, amb quin l’estil, el model assistencial que promou. En aquest sentit va bé també disposar d’un codi ètic (amb comitè dinamitzador i subsegüents auditories o rendiment de comptes). Aquest és un full de ruta per a conèixer els valors i compromisos de l’organització i concretar el tipus d’accions i processos que n’espera. I la qualitat depèn d’això, de les expectatives legítimes.

Si us ha interessat la informació, us adjuntem dos articles més amplis sobre la temàtica, elaborats per Begoña Roman:

L’ètica en els serveis d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual.

L’ètica de les professions i les organitzacions en l’àmbit dels serveis socials.