dimecres, 19 de desembre del 2012
Els avis del Centre de Dia Anna Serra voluntaris
La Fundació Santa
Teresa del Vendrell i el Consorci per a
la Normalització Lingüística han arribat a un nou acord de col·laboració per
tal que els avis del centre de dia Anna Serra siguin voluntaris lingüístics ajudant
als alumnes dels cursos inicials de català a consolidar i millorar els seus
coneixements.
Ha estat una gran
experiència que ha ofert la possibilitat a 5 parelles de parlar en català, i de
compartir unes bones estones. Una oportunitat de participació, implicació i
compromís amb la comunitat.
Font: Comunicació Fundalis
La Fundació Onada estrena instal·lacions
L’Ajuntament de Tarragona i la Fundació Onada han arribat a un acord per la gestió de “L’Espai de Trobada”.
Es tracta d’un equipament municipal, situat en el barri de Campclar de
Tarragona, entre els carrers Riu Llobregat,
Riu Brugent i Riu Onyar, just al darrera de la nova comissaria central dels Mossos
d’Esquadra. Té una superfície construïda de 2.000 m2, distribuïts en 3 plantes,
i un solar al seu voltant de 7.000 m2.
Està en una zona molt ben comunicada, tant amb el centre de
Tarragona, com amb les principals poblacions del Tarragonès sud (Vilaseca i
Salou).
A començaments de 2013, una vegada
obtingudes les llicències i permisos corresponents, ens traslladarem a aquest
equipament.
Aquest nou edifici suposarà una
millora molt important per les persones de la Fundació: llum natural en tot
l’edifici, espai exterior que permetrà realitzar activitats a l’aire lliure...
i també, al tractar-se d’un barri urbà,
ens permetrà treballar la inserció a la comunitat.
Compartirem espai amb tres serveis
municipals: telecentre, servei municipal d’ocupació i Escola de Música, amb els
que també iniciarem projectes conjunts.
També posarem en funcionament un
bar-restaurant, amb cuina i menjador, obert a la població; i una cuina didàctica,
en la que durant els mesos de novembre i desembre, ja hem impartit, en
col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona, un curs de cuina i un de sala,
adreçats a persones a l’atur.
La nostra manera
d’interrelacionar-nos, buscant sinèrgies i relacions on tothom surt beneficiat,
així com la complicitat del nostre entorn, implicant-nos en aportar propostes i
solucions pels seus problemes, ens ajudarà a convertir aquest espai en un
element dinamitzador del barri, i a potenciar la inserció laboral i social de
les persones amb discapacitat i/o trastorn mental.
Les persones de la Fundació Onada
estem molt contentes i il·lusionades amb el nou edifici, que ens permetrà
millorar la qualitat de vida i avançar cap a la felicitat de totes les persones
de l’organització.
Font: Comunicaciuó Fundalis
Ginac comença el projecte ONA
Aquest projecte decoratiu va ser
escollit com el disseny guanyador del concurs que la Fundació Ginac va
organitzar fa uns anys.
Es tracta d’una obra pictòrica, amb molt color, travessada per una ona, que singularitzarà la nau industrial.
Aquesta nau, situada en la cantonada de la carretera del Pla amb el carrer Manyans del polígon industrial de Valls, és la seu de la Fundació Ginac, on estan ubicats el Centre Ocupacional, el Servei Prelaboral, el Centre de Formació Ocupacional i el Centre Especial de Treball Ginesta, entre d’altres serveis.
Es tracta d’una obra pictòrica, amb molt color, travessada per una ona, que singularitzarà la nau industrial.
Aquesta nau, situada en la cantonada de la carretera del Pla amb el carrer Manyans del polígon industrial de Valls, és la seu de la Fundació Ginac, on estan ubicats el Centre Ocupacional, el Servei Prelaboral, el Centre de Formació Ocupacional i el Centre Especial de Treball Ginesta, entre d’altres serveis.
El passat mes d’octubre, un grup de
treballadors de la Fundació, en col·laboració amb companys del CET Ventall, van
començar els treballs de preparació de la façana, i continuaran reproduint el
disseny del projecte Ona.
En pocs mesos podrem veure la decoració acabada, i ens agradarà poder compartir amb tots vosaltres aquesta obra d’art i la millora de les nostres instal·lacions.
Font: Comunicació Fundalis
En pocs mesos podrem veure la decoració acabada, i ens agradarà poder compartir amb tots vosaltres aquesta obra d’art i la millora de les nostres instal·lacions.
dilluns, 17 de desembre del 2012
Introducció al Suport Conductual Positiu
Abans de començar a parlar de suport
conductual positiu (SCP) és necessari definir que és una conducta problema (CP). Emerson (1995) la defineix com una conducta
culturalment anormal d’intensitat, freqüència o durada, que posa en risc la
integritat física de la persona i del seu entorn.
Cal tenir en compte, que temps enrere, el
problema es situava en la persona, considerant-la com la generadora del
conflicte. Així doncs, les atribucions
internes davant les CP s’enfocaven a entendre el problema com una característica de la persona, per
exemple, una personalitat patològica. Aquestes atribucions portaven a realitzar
unes intervencions pobres amb l’entorn i el maneig de les crisis, i s’enfocaven
a la contenció i al càstig.
Actualment s’observa que el problema no és
únicament del individu sinó de la interacció
entre les capacitats i característiques personals (fenotip, discapacitat...) i
el seu entorn (factors ambientals:
nivells d’estimulació, estímuls aversius...). I com és sabut és més fàcil modificar l’entorn que canviar les
característiques personals. El nostre repte és proveïr a la persona del millor
entorn possible per evitar l’aparició de CP.
Les conductes venen definides per les normes socials. Són la educació i el sistema les
que defineixen si el tipus de conducta és o no problemàtica. Per tant, la
conducta queda definida per un entorn que marca els límits del que està o no permès.
Segons Leadbetter (2009), s’ha d’entendre
l’aparició de la CP degut al context
ambiental, i per tant caldrà enfocar el treball rehabilitador basat en la
interacció de l’individu amb l’entorn. D’aquesta manera es podrà realitzar una prevenció proactiva de l’aparició de la
conducta mitjançant una adaptació
d’aquest entorn, les intervencions aniran enfocades a la posada en marxa
del suport conductual positiu (SCP)
i a la potenciació de les competències
del professional/cuidador. Tant sols com última alternativa s’indica la
contenció personal.
La realització d’una intervenció eficaç en
l’entorn estarà molt influenciada per les competències
del servei rehabilitador. Cal doncs que el servei estigui format per un
equip multidisciplinari, amb una bona capacitat de lideratge, amb una
supervisió i formació del personal, una bona comunicació i amb l’ús del suport
conductual positiu actiu, amb estratègies i plans d’intervenció clars i una
bona capacitat de poder manejar l’estrès a partir de tècniques d’acceptació de
la realitat i d’avaluació del què passa a l’entorn per aconseguir un major
autocontrol.
Els desencadenants de les CP poden ser lents
o ràpids:
Els desencadenants lents són els factors que incrementen la probabilitat de la conducta problema (esdeveniments de l’entorn). S’anomenen lents perquè l’impacte d’aquestes situacions pot tenir lloc bastant temps després de l’aparició del desencadenant.
Els
desencadenants ràpids són els factors precipitants que apareixen just abans
de la conducta. En aquest cas el seu impacte és immediat.
El model
conductual contempla quatre estratègies
d’intervenció:
- Canvi ecològic (de l’entorn) tenint en compte quins són
els antecedents i desencadenants de la CP (no aversiu).
- Millora de les habilitats de la persona (no aversiu)
- Canvi en les conseqüències: Reforç (no aversiu)
- Canvi en les conseqüències: Càstig (aversiu)
Històricament les intervencions en persones amb discapacitat han tingut un enfocament
basat en el càstig, associades a la seva manca d’habilitat per explicar la seva
pròpia conducta.
La creença de que les persones amb
discapacitat són incapaces d’aprendre feia que les intervencions anèssin
centrades a la contenció davant la presència de la CP, i no encarades a la
prevenció proactiva, basada en la modificació de l’entorn com a factor
protector per evitar-ne la presència.
Abans de realitzar qualsevol intervenció E.
Jones ens proposa fer dos exercicis. El primer consisteix en posar-se a la pell
de l’altre i valorar si ens agradaria que ens ho fèssin a nosaltres [“In their shoes” Test]. El segon tracta de valorar si la
intervenció la podriem fer en públic [Test
del Supermercat].
En els darrers anys s’està treballant a les
entitats entorn de la planificació
centrada en la persona (PCP).
La PCP
és un procés de escolta contínua i aprenentatge, on es prioritza allò
important per la persona, des de la seva pròpia perspectiva, i allò que
contribueix a que sigui inclosa de forma plena en la societat. Els serveis i
suports centrats en la persona es dissenyen basant-se en allò important per la
persona.
La PCP és bàsicament un instrument de planificació, ens dóna un marc per ajudar als altres
a planificar la vida però no ens dóna respostes per saber com intervenir davant
les conductes problema greus.
Cal doncs, vincular la planificació centrada en la persona (PCP), caracteritzada per una visió
àmplia, a un pla de suport conductual positiu (SCP), molt més estructurat i centrat, basat en un anàlisis funcional.
Es defineix el SCP com un enfocament cap a la intervenció, derivat de les ciències
socials, conductuals , educacionals i biomèdiques, per aconseguir una reducció
dels problemes de conducta i una millora de la qualitat de vida (Assoc for PBS,
2003).
El SCP
evita l’ús de tècniques aversives, promou la participació de les persones
interessades, és proactiu i dóna l’èmfasi en la intervenció ecològica i el
control d’antecedents.
Estadis
de la intervenció en el SCP
El SCP contempla tres estadis diferents.
D’una banda la intervenció primària és la més important i la que ha de tenir més contingut per poder prevenir l’aparició de les CP. Les estratègies ecològiques son essencials per la prevenció primària de CP, aquestes milloren l’adequació entre la persona i el seu entorn modificant-lo. Bàsicament consisteixen en intervencions a llarg termini, i pot ser que tardin temps en poder-se observar els canvis.
Les intervencions en prevenció primària es
combinen modificant entorns (ex: lloc de treball, habitatge, lleure...) i a
través de l’aprenentatge d’habilitats
d’afrontament davant el factor desencadenant, L’entrenament en habilitats
generals augmenta el nivell d’independència, la participació en activitats de
la vida diària, en el control de les seves vides i en l’autoestima i el
respecte cap als altres. Les habilitats
d’afrontament, al augmentar la competència personal, ajuden a les persones a
manejar millor les situacions estressants. Inclouen un apli ventall
d’habilitats com les habilitats socials, tècniques de relaxació, maneig de la
ira, la dessensibilització i les habilitats d’espera.
El reforç diferencial és clau per la
consolidació de les pautes de bona conducta. L’objectiu és assegurar que la
persona rep un reforç positiu davant la conducta apropiada, l’augment de la
quantitat de temps que una persona està implicada en la conducta positiva fa
que hi hagi una disminució de la quantitat de temps que la persona presenti la
CP.
D’altra banda la prevenció secundària implica estratègies que s’utilitzen quan
la conducta de la persona comença a iniciar-se i així poder prevenir un episodi
complet de CP.
Davant aquest estadi es poden utilitzar
diferents estratègies tals com l’ús de la comunicació pausada, augmentar
l’espai interpersonal, posar el focus amb l’estil de comunicació intentant
calmar/relaxar la persona, distreure l’atenció cap a una activitat reforçadora
i/o persuasiva. És important evitar respostes com ignorar la conducta, càstigs
i/o imitacions de l’estat d’ànim.
I per últim, les estratègies reactives, que es duen a terme durant el període
de crisis, amb l’objectiu d’aconseguir un control ràpid i segur sobre les
conductes de risc. S’utilitzen una vegada s’ha produït la CP. Aquestes
estratègies sempre seran individuals, i han d’anar en paral·lel a l’ús de les
estratègies en prevenció primària i secundària. Estan enfocades únicament a restablir
el control. No es recomanen si no són necessàries. Existeixen quatre tipus
d’estratègies reactives, tals com
incrementar l’espai personal, l’ús de tècniques d’autoprotecció, mínima
contenció i l’ús de medicació, si és necessària.
La atribució a causes externes i donar valor
a l’entorn de la conducta ajuda a potenciar les competències del cuidador. Des
dels serveis serà important supervisar als equips multidisciplinars, per la
conducció d’aquests casos, definir uns objectius claus d’intervenció, coneguts
per tots, basats en el SCP, i dotar, si s’escau, de la formació i eines per a
millorar les competències dels seus professionals. #
Laia Català, psicòloga Fundació Santa Teresa del Vendrell
Olga Pons, psicòloga de la Fundació Mas Albornà
Èlia López, psicòloga de la Fundació Viver de Bell-lloc
Coordinadora:
Marta Xatruch, responsable de programes de Sinergrup
LINKS d'interès: http://www.sinergrup.net/Uploads/docs/UIC_PSTGR_EnfermedadMental_2012_v08.pdf :
Postgrau en Malaltia Mental i Alteracions de Conducta en Persones amb Discapacitat Intel·lectual
Postgrau en Malaltia Mental i Alteracions de Conducta en Persones amb Discapacitat Intel·lectual
La història de la cooperativa La Fageda ja té conte
Portada del conte
A hores d'ara, ningú no discuteix la tasca extraordinària que realitza la
cooperativa La Fageda de Santa Pau per a la integració laboral de les persones
que pateixen discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs. Ara,
l'editorial Comanegra ha editat el conte El tresor de La Fageda per donar més
difusió entre el públic infantil a la feina que du a terme l'entitat. Els més de
40.000 alumnes de Catalunya que visiten cada any les instal·lacions de La Fageda
–hi ha granja de vaques de llet, fàbrica de iogurts i, ara, de melmelades–
podran reconèixer en el conte moltes de les coses que s'hi expliquen.
La protagonista, l'Agnès, que té sis anys, visita amb la seva família la
cooperativa per conèixer de primera mà com es fabriquen els iogurts. Per les
planes d'aquest conte redactat per Pep Molist i il·lustrat per Clàudia de Puig
Ripoll, hi desfilen personatges de tot tipus, com metges que curen iogurts, un
bandoler, vaques que escolten música, etc. Són una sèrie de personatges
entranyables que acompanyen l'Agnès i als lectors a la recerca de l'autèntic
tresor de La Fageda. A la contraportada del llibre, hi ha la pista de quin és:
“Descobreix amb l'Agnès i els seus amics un món fantàstic, però real, on quasi
tot és possible gràcies a l'amor i el respecte dels que l'habiten.”
Font: El Punt + Avui ; 12/12/12 02:00 - Santa
Pau -
Jordi Casas
"La Fageda. Història d’unes melmelades", per Cristóbal Colón
La Fageda va néixer ara fa 30 anys a Olot per mirar d’oferir un treball real i digne a les persones de la comarca que patien malaltia mental severa. Va ser una manera força curiosa de crear una empresa, ja que en el primer moment només disposàvem de mà d’obra: 14 pacients dels serveis psiquiàtrics de la Garrotxa, però no teníem ni pla de negoci ni capital per invertir-hi.
El repte era doble, trobar una feina que fos terapèutica per aquestes persones i al mateix temps aconseguir que l’empresa fos sostenible econòmicament. És així com s’inicia una història plena de fracassos i revifades. Vam fer imatgeria religiosa, treballs tèxtils, ceràmica, ebenisteria, vermicultura, planta ornamental... Res d’això no va funcionar, però sempre ens aixecàvem, ja que l’alternativa era tornar al “manicomi” i això era impensable!
Des d’un bon començament també, vàrem pensar que la feina a la natura, amb éssers vius, seria més beneficiosa per aquest col·lectiu i per tots nosaltres, que no pas treballar en una nau industrial. Preteníem per tant trobar una finca agrícola on poder-hi desenvolupar treballs agropecuaris. Això va arribar al cap de 5 anys quan ens vam traslladar a l’actual seu, el mas Els Casals de Santa Pau, a tocar de la Reserva integral del Parc i dels imponents volcans de la Garrotxa.
Una de les feines més terapèutiques i sostenibles que hem fet mai a la cooperativa ha estat el viver forestal, que vam muntar a la nova finca després de fracassar amb el viver ornamental, cap allà l’any 1987. Vàrem arribar a fer 4 milions de plançons a l’any, que veníem per tota la península ibèrica. Per això vàrem dissenyar unes safates reutilitzables amb alvèols que omplíem de substrat i llavors, i que vam acabar patentant. Vàrem esdevenir el primer viver forestal privat a tot l’Estat. Però aquesta activitat tan pròspera aquells anys, tenia data de caducitat, ja que amb la finalització del programes europeus de reforestació també s’acabarien les ajudes.
El mercat s’anava ensorrant, de manera que l’any 2010 vam decidir tancar el viver.
Però què passaria amb les més de 20 persones que hi treballaven? Amb la solució a aquest problema comença la història de les melmelades de La Fageda. Tornaríem als orígens, quan disposàvem de mà d’obra però no hi havia feina...
Després de molt pensar i de força sessions de “brainstorming” vam optar per aprofitar les hectàrees que quedaven buides del viver forestal per plantar-hi horta i fruiterar. Ens veiem en cor de fer-ne melmelades d’hortalisses i de fruites i de vendre-les sota la nostra coneguda marca. El 2011 era avançat i calia aprofitar l’hivern per fer les primeres plantacions i l’antiga cuina del mas per instal·lar-hi un obrador i començar a cuinar...
Sempre he considerat que la humilitat és un aliat indispensable per a la vida i nosaltres sabíem que no sabíem fer melmelades. Per aprendre’n vàrem acudir, en un primer moment, a la Georgina Regàs, del Museu de la melmelada, i més endavant a la Fundació Alícia. L’Antonio López va ser l’encarregat de tot el procés productiu, sota les ordres del nostre cap de producció, l’Enrique Núñez. N’estàvem aprenent, els tastos de les melmelades i conserves començaven a donar resultats excel·lents. Ara calia engegar la maquinària comercial i de màrqueting.
El primer fet evident era que, de melmelades, els supers n’estan plens. N’hi ha de totes les marques, mides i gustos. Havíem de trobar la manera de diferenciar-nos, tal i com vam fer 20 anys enrere quan vàrem sortir al mercat amb el “iogurt de granja”. Després de mirar i remirar, ens va semblar que havíem d’oferir al consumidor la possibilitat de fer combinacions amb diferents gustos. D’aquesta manera podíem comercialitzar una àmplia gamma d’hortalisses i fruites i tenir una feina més variada i allargada en el temps pels antics treballadors del nostre viver.
La idea era vendre no tant un producte sinó una idea: els maridatges.
És a dir que intentem mostrar que la melmelada de maduixa o la melmelada de poma amb llimona combinen amb esmorzars; però que igualment unes bones melmelades de tomàquet, de pebrot vermell o de ceba agredolça s’adiuen amb formatges o amb carns i peixos.
L’acollida per part de la distribució ha estat entusiasta i tant és així que hem hagut de comprar un altre joc de cassoles per fer un altre torn de cuina i poder servir les comandes que van arribant. Som presents a formatgeries, xarcuteries i botigues gourmet de les comarques gironines i de la Catalunya central i ja hem tancat un acord amb dues grans cadenes de distribució...
Però el més important és veure les cares d’alegria dels nostres treballadors, vestits de cuiners o d’hortolans, tenint cura d’un producte que tracten amb immens afecte. Aquesta feina, que està plena de sentit, dóna també sentit a les seves vides, a banda d’endolcir la dels nostres consumidors.
Font: El bloc de La Fageda
Pit i amunt! El calendari casteller de Mas Albornà
Fes clic aquí per veure el vídeo
Neix el primer calendari casteller, impulsat per la Fundació Mas Albornà, el calendari social editat per aquesta organització sense afany de lucre penedesenca dedicada a la integració social i laboral de persones amb discapacitat i trastorn mental.
Amb la col·laboració de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, s’ha pogut elaborar el primer calendari casteller de la història i de component social, en el qual totes les colles hi han tingut cabuda i s’hi poden sentir representades, ja que el que es pretén és transmetre els valors que aporta els fenomen casteller com la integració, el treball en equip, l’esforç, la unitat, la superació… D’aquesta manera, i per primera vegada, surt a la llum un calendari que uneix castellers, valors i integració.
D’aquesta manera, a través de 13 fotografies es posa de manifest el factor humà que hi ha darrere els castells, el qual va més enllà de rivalitats entre colles, prejudicis o exclusions. A través de la Coordinadora s’ha contactat amb diferents colles i han estat 16 les que han pres part: Colla Jove Xiquets de Tarragona, Colla Joves Xiquets de Valls, Xicots de Vilafranca, Bordegassos de Vilanova, Cola Jove Xiquets de Vilafranca, Capgrossos de Mataró, Castellers de Vilafranca, Nois de la Torre, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Castellers de Lleida, Pataquers de la URV, Colla Castellera de Figueres, Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Castellers de Barcelona, Margeners de Guissona i els Xiquets de Hanghzou. Tot i així, el calendari té la voluntat de reflectir-hi totes les colles i per això totes hi són representades. “Volem que totes les colles s’ho vegin reflectides, sense importar el color de la camisa sinó el missatge comú que es transmet”, afirmen els promotors.
Font: Bloc de Mas Albornà
diumenge, 16 de desembre del 2012
La Fundació Mas Albornà premiada per la Jove Cambra de Vilafranca
La trajectòria de Mas Albornà ha estat reconeguda per la JCI Vilafranca, Jove Cambra de Vilafranca, una organització sense ànim de lucre per al foment de l’emprenedoria. En un acte que ha tingut lloc aquest divendres dia 14 de desembre, el president de la Fundació, Martí Solé i el director executiu, Joan Clotet, han rebut la distinció.
La JCI ha valorat les accions d’emprenedoria social impulsades en la trajectòria de Mas Albornà a favor de la inserció laboral i social de les persones amb discapacitat i trastorn mental a l’Alt Penedès.
La jornada es va iniciar amb una conferència que va ser el tret de sortida del programa EP, l’acrònim de Emprenedors del Penedès. Emprenedors i Penedès. EP serà un cicle anual d’activitats relacionades amb l’emprenedoria. A les 22h a l’Hotel Domo de Vilafranca, es realitzà el sopar i entrega dels premis Emprenedors del Penedès, on enguany s’han rebut moltes candidatures i s’hi van reunir tot el potencial emprenedor de la comarca.
Font: El bloc de Mas Albornà. Comunicació
dilluns, 3 de desembre del 2012
Les nostres propostes per aquest Nadal
Us presentem un recull de catàlegs de productes artesanals i idees de les nostres entitats per aquest Nadal.
Fundació Viver de Bell-lloc guardonada a la tercera edició Premis Corresponsables pel projecte de La Tavella
El passat dia 28 de novembre, el Caixa Forum de Madrid va acollir la tercera edició dels III Premis Corresponsables, impulsats per la Fundació Corresponsables (www.fundaciocorresponsables.org), i que han premiat a 17 iniciatives de diferents organitzacions entre Grans Empreses, Pimes, Administracions i Entitats Públiques, i Entitats No Lucratives. A la cerimònia han acudit més de de 250 persones.
En l’edició d’aquest any 2012 s’han presentat un total de 266 candidatures: 109 en la categoria de Entitats No Lucratives, 88 en la de Grans Empreses, 53 en la de Pimes i 13 en administracions i Entitats públiques.
Els premis en la categoria de Gran Empresa han recaigut en la iniciativa Bridge to Employment (BTE)’, de Johnson & Johnson; ‘Suport a l'educació superior, la investigació i el emprendimiento’ del Banc Santander;‘El model de Gestió de Responsabilitat Corporativa’ de Repsol; el ‘Programa Joves Professionals’, de Mútua Madrilenya, i la ‘Segona Campanya Somriures Dolços’, de Miguelañez.
En la categoria d'Administració i Entitats Públiques, els tres premiats han estat: ‘Canal Voluntaris’, programa de voluntariat corporatiu del Canal d'Isabel II; ‘Accessibilitat al ferrocarril metropolità de Barcelona per a persones amb discapacitat visual’, de Transports
Metropolitans de Barcelona (TMB), i ‘Conviure amb el càncer’, de l'Institut Català d'Oncologia.
Metropolitans de Barcelona (TMB), i ‘Conviure amb el càncer’, de l'Institut Català d'Oncologia.
En la categoria de Pimes, els guardons han recaigut en‘Els beneficis de les intervencions assistides per animals a l'abast dels col·lectius més desfavorits’, de Yaracán; la iniciativa ‘AMT-Avui Toca Mercat’de Eventgrup, i ‘Sistema global de millora de la sostenibilitat i del respecte del Medi ambient dins de la integració vertical de producció d'Olis de Oliva Verges Extra’, presentada per Castillo de CanenaOliveJuice S.L.
Finalment, en la categoria d'Entitats No Lucratives, han resultat premiades: ’Model de solidaritat productiva’, de la Fundació El Cinc de Colòmbia; ‘Transformem idees en empreses que milloren el món’ de Socialnest;‘La Tavella: fruita i verdura ecològica amb compromís social’, de la Fundació Viver de Bell-lloc; ‘Construint futur: oportunitats laborals per a joves en risc d'exclusió’ de la Fundació Integra; ‘Unid@s’ o ‘Elkarturik’, de l'Associació d'Acció i Participació Comunitària per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual TALUR, i el ‘Programa de voluntariat corporatiu’ de l'Hospital Sant Joan de Déu de Saragossa.
Font: Bloc Cròniques del Viver
Primera edició premis Toni Manchón de l'Associació Sant Tomàs
Els guanyadors del Premi Toni Manchón recullen els premis davant d’un auditori
ple i amb una actuació del Mag Xule.
Diumenge 2 de desembre a les 6h de la tarda, l’Associació Sant Tomàs i la família de Toni Manchón amb la col·laboració de Mag Xule, van organitzat un acte emmarcat en el dia Internacional de les persones amb discapacitat, celebrat el dia 3 arreu del món.
En l’acte es van entregar els premis als projectes presentats a la primera edició del Premi Toni Manchón per a les persones. Aquest premi ha nascut per la iniciativa d’una família de l’entitat que va perdre el seu fill ara fa poc més d’un any, en agraïment el tracte rebut i essent conscients de l’enorme importància que es tracti amb estima i afecte als usuaris.
Toni Ramírez va presentar l’acte davant dels 150 assistents destacant la importància de la celebració d’un acte com aquest en un dia com aquest “on gràcies a iniciatives com aquestes fa que es senti orgullós de ser president d’una entitat com Sant Tomàs”. “Una entitat que som tots, tots els que estem avui aquí: els usuaris que són el nostre fer dia rere dia, les famílies que ens recolzeu i ens ajudeu amb el que faci falta, els treballadors que doneu tot el que podeu per oferir un bon tracte als nostres usuaris i també a persones externes, com el Mag Xule, que fan que puguem passar una tarda ben entretinguda.”
Tot seguit, la germana del Toni Manchón, Mª Àngels Manchón, va voler agrair l’Associació Sant Tomàs l’esforç i dedicació entregada cap al seu germà, a més de recordar la gran estima per l’Antonio, fill, germà i usuari de la nostra Associació. També ha destacat la seva voluntat perquè premis com aquest se’n puguin beneficiar els usuaris, millorant, una mica més, la seva qualitat de vida.
Tot seguit la responsable de Recursos Humans, Tina González, va explicar les especificacions de la primera edició del premi Toni Manchón, el qual s’hi han presentat un total de 9 projectes realitzats per professionals o equips de professionals de l’Associació Sant Tomàs que facin atenció directa i que hagin presentat un projecte complint les bases del concurs. La Tina també va voler agrair l’esforç que va fer el jurat del projecte format per Josep Ramírez, del Departament d’Educació de la Catalunya Central; Anna Bonafont, directora del CESS; Carme Roquer, membre de la Junta de Sant Tomàs; Mª Àngels Manchón, germana de Toni Manchón i, ella mateixa.
Tot seguit, Toni Ramírez i Josefa Raurell, la mare de Toni Manchón, van estar els responsables d’entregar els obsequis a tots els participants i fer la foto de grup. El Projecte guanyador ha estat el d’autogestors, rebent un xec de 1.500 euros per poder-lo desenvolupar i un diploma.
Autogestors consisteix en un grup d’usuaris de l’entitat amb un professional que es reuneixen quinzenalment per parlar dels temes que els interessa, els seus dubtes i amb la seva manera de veure les coses. Aquest projecte els permet millorar les seves habilitats socials i comunicatives a més d’aprendre coses sobre els temes que els interessa o preocupa.
En finalitzar l'acte, hi va haver una actuació de Mag Xule, que gràcies als 3.000 “m’agrada” obtinguts a la seva pàgina de perfil del facebook, ha elegit a la nostra entitat per oferir-nos una actuació de màgia de forma desinteressada. Tots els assistents van poder gaudir dels seus trucs fantàstics. Aquesta molt bona actuació va servir per tancar l’acte emmarcat en el dia de les persones amb discapacitat.
Font: El bloc de Sant Tomàs
Diumenge 2 de desembre a les 6h de la tarda, l’Associació Sant Tomàs i la família de Toni Manchón amb la col·laboració de Mag Xule, van organitzat un acte emmarcat en el dia Internacional de les persones amb discapacitat, celebrat el dia 3 arreu del món.
En l’acte es van entregar els premis als projectes presentats a la primera edició del Premi Toni Manchón per a les persones. Aquest premi ha nascut per la iniciativa d’una família de l’entitat que va perdre el seu fill ara fa poc més d’un any, en agraïment el tracte rebut i essent conscients de l’enorme importància que es tracti amb estima i afecte als usuaris.
Toni Ramírez va presentar l’acte davant dels 150 assistents destacant la importància de la celebració d’un acte com aquest en un dia com aquest “on gràcies a iniciatives com aquestes fa que es senti orgullós de ser president d’una entitat com Sant Tomàs”. “Una entitat que som tots, tots els que estem avui aquí: els usuaris que són el nostre fer dia rere dia, les famílies que ens recolzeu i ens ajudeu amb el que faci falta, els treballadors que doneu tot el que podeu per oferir un bon tracte als nostres usuaris i també a persones externes, com el Mag Xule, que fan que puguem passar una tarda ben entretinguda.”
Tot seguit, la germana del Toni Manchón, Mª Àngels Manchón, va voler agrair l’Associació Sant Tomàs l’esforç i dedicació entregada cap al seu germà, a més de recordar la gran estima per l’Antonio, fill, germà i usuari de la nostra Associació. També ha destacat la seva voluntat perquè premis com aquest se’n puguin beneficiar els usuaris, millorant, una mica més, la seva qualitat de vida.
Tot seguit la responsable de Recursos Humans, Tina González, va explicar les especificacions de la primera edició del premi Toni Manchón, el qual s’hi han presentat un total de 9 projectes realitzats per professionals o equips de professionals de l’Associació Sant Tomàs que facin atenció directa i que hagin presentat un projecte complint les bases del concurs. La Tina també va voler agrair l’esforç que va fer el jurat del projecte format per Josep Ramírez, del Departament d’Educació de la Catalunya Central; Anna Bonafont, directora del CESS; Carme Roquer, membre de la Junta de Sant Tomàs; Mª Àngels Manchón, germana de Toni Manchón i, ella mateixa.
Tot seguit, Toni Ramírez i Josefa Raurell, la mare de Toni Manchón, van estar els responsables d’entregar els obsequis a tots els participants i fer la foto de grup. El Projecte guanyador ha estat el d’autogestors, rebent un xec de 1.500 euros per poder-lo desenvolupar i un diploma.
Autogestors consisteix en un grup d’usuaris de l’entitat amb un professional que es reuneixen quinzenalment per parlar dels temes que els interessa, els seus dubtes i amb la seva manera de veure les coses. Aquest projecte els permet millorar les seves habilitats socials i comunicatives a més d’aprendre coses sobre els temes que els interessa o preocupa.
En finalitzar l'acte, hi va haver una actuació de Mag Xule, que gràcies als 3.000 “m’agrada” obtinguts a la seva pàgina de perfil del facebook, ha elegit a la nostra entitat per oferir-nos una actuació de màgia de forma desinteressada. Tots els assistents van poder gaudir dels seus trucs fantàstics. Aquesta molt bona actuació va servir per tancar l’acte emmarcat en el dia de les persones amb discapacitat.
Font: El bloc de Sant Tomàs
Subscriure's a:
Missatges (Atom)