La comarca, sinònim de marca,
terra fronterera, a Catalunya és ja una realitat al segle XII. La seva extensió
correspon a la distància que pot fer un home, a peu o a cavall, durant una
jornada en un trajecte d’anada i tornada i s’origina sempre entorn un mercat
central. A Granollers, la capital del Vallès Oriental, es conserva en perfecte
estat d’ús, l’emblemàtica Porxada, on cada dijous de l’any, encara hi ha
mercat.
A Catalunya la població es distribueix d’una manera desigual al llarg
del territori. Hi conviuen dues realitat força diferenciades: una regió
metropolitana (Barcelona) que ocupa un deu per cent del territori i on hi viuen
dues terceres parts de la població i, una Catalunya comarcal, que ocupa el
noranta per cent del territori i on hi viu l’altra tercera part de la població.
La comarca és un exemple d’articulació territorial, de baix a dalt, i
per bé que actualment té poc relleu polític,
com a centre de relacions i serveis administratius té encara avui en dia una
funció determinant. De la comarca es diu que té una mida humana.
Si bé es cert que la distribució territorial és desigual, també és cert
que a Catalunya conviuen dues demarcacions territorials que tenen els seus
fonaments en dues visions diferents, i que una és importada (la divisió
provincial) i l’altra autòctona (la configuració comarcal). La província, té el
seus orígens en l’imperi Romà i s’aplicava als territoris que s’anaven
annexionant (sembla ser que el mot ve de provenire,
tot i que hi ha qui també defensa que ve de provincere).
En tot cas, la província es refereix sempre a una metròpoli (capital) i la seva
delimitació és feta de dalt a baix, des de la taula d’un despatx.
A Catalunya, l’actual divisió provincial fou instaurada el 1833 per
Javier de Burgos, i és hereva de la divisió territorial que d’acord amb el
model francès (prefectures i subprefectures) va establir l’any 1810, durant la
ocupació francesa, José Bonaparte.
Si la comarca té aquesta funció aglutinadora, de nus de relacions i
generadora de xarxa, no és estrany que el desenvolupament de la nostra entitat
hi hagi anat estretament lligat. La
missió del Viver de Bell-lloc és promoure el creixement personal i la
inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn
mental sever de la comarca del Vallès Oriental. La comarca, és doncs, el nostre
marc d’actuació. En justa correspondència, la comarca ens dóna tot el suport
per realitzar la nostra tasca.
En el nostre cas concret, el desenvolupament del Viver de Bell-lloc ha
estat històricament vinculat a la comarca del Vallès Oriental a través del que
a nosaltres ens agrada definir com
arrelament al territori. A la comarca tot es fa proper, tot és a l’abast,
l’administració local, el món associatiu, el món empresarial.
A principis de la dècada dels 90, varem constatar que només amb
l’activitat viverista no podríem respondre a les necessitats de la comarca, ja
que anant molt bé no podíem passar dels 10 llocs de treball, de manera que
havíem de generar una nova línia productiva que ens permetés major ocupació.
Aquesta línia fou la jardineria. Per l’efecte mimètic que té la capitalitat,
n’hi va haver prou a guanyar la confiança de l’Ajuntament de Granollers, que el
1991 ens va confiar el primer manteniment de jardineria. Gràcies a aquest
impuls inicial, aviat varem aconseguir feines als altres municipis, començant
per Cardedeu, on hi tenim la nostra seu, i ampliant a la resta de municipis (La
Garriga, Les Franqueses, l’Ametlla, Sant Pere de Vilamajor, Montornès,
Montmeló, Bigues i Riells, Lliçà, Parets, Cànoves, etc.) així com a empreses
del territori (estació de tractament d’aigua potable de Cardedeu, ATLL,)
Actualment som una empresa de jardineria referent a la comarca i aquesta
activitat ens ha permès obrir nous camins i generar noves aventures com ha
estat el nostre projecte de La Tavella,
(producció i comercialització d’agricultura ecològica)., iniciat l’any 2006 i
compartit, des de 2012 amb l’Associació Sant Tomàs d’Osona.
Si bé al llarg de la nostra història hem comptat amb la complicitat de
les administracions públiques, actualment un nou aliat està guanyant terreny:
el món empresarial local. En un moment on la capacitat de l’administració s’ha
vist afeblida a causa de la crisi, el món empresarial ha fet un pas endavant a
partir de la responsabilitat social corporativa i d’altres fórmules de
col·laboració.
Manuel Palou i Serra
Vicepresident de la Fundació Viver de Bell-lloc
Cap de relacions institucionals de Sinergrup
Cardedeu,2014
