dimecres, 12 de novembre del 2014

La Fageda, la RSE i allò que hi ha en una cosa de permanent i invariable.


Si busquem al diccionari la paraula essència ens la defineix com “Allò que constitueix la natura pròpia d’una cosa”, “allò que hi ha en una cosa de permanent i invariable”. És per aquest motiu que des de La Fageda quan parlem de Responsabilitat Social Empresarial , solem dir que  forma part de la genètica de l’organització, que en essència som un projecte de responsabilitat social.  Quan l’any 1982 Cristóbal Colón impulsa una empresa amb el propòsit de dignificar la vida de persones amb malaltia mental  concebent el treball com una eina rehabilitadora converteix una quimera  en un projecte que comença  a cobrir  un buit social. Trenta-dos anys després, el propòsit és el mateix, permanent i invariable, i afronta ara el  repte de la seva perdurabilitat.
Més enllà de normes, codis, manuals  i legislacions,  l’aplicació de polítiques de responsabilitat social a les empreses només seran reals, creïbles i efectives si el lideratge d’aquestes empreses interioritza els valors intrínsecs a la RSE i té capacitat per impregnar-los a la resta de l’organització. Creure és crear. Si l‘aplicació de la RSE en qualsevol PIME o gran empresa se sustenta només en interessos per a  fomentar una determinada imatge,  estem davant processos de maquillatge i ja se sap que el maquillatge, per més qualitat que tingui,  perd eficàcia amb l’inexorable pas del temps.
De ben segur que a La Fageda ens queden moltes assignatures pendents i probablement també  n’hem suspès alguna, però el notable és alt en el conjunt del seu expedient perquè el terme responsabilitat “ la capacitat de garantir l’acompliment d’una cosa” l’ha complert amb escreix.  La Fageda va néixer amb poc més de deu persones la vida de les quals transcorria fins aleshores  entre les parets d’un “manicomi”. Avui La Fageda acull prop de tres-centes persones, 160 d’elles amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental sever.
La innovació, el compromís amb el client i amb els empleats, la planificació a llarg termini, l’estalvi en els processos de producció, l’avaluació de resultats i la transparència, aquesta última clau, són  considerats òrgans vitals de la RSE. En el nostre llenguatge, ho traduïm per tenir la persona com a eix i això fa que totes les accions, a vegades amb més o menys encert,  es focalitzin cap aquest valor.

Ester Carreras VergésRelacions Externes. La Fageda,SCCL

Article publicat al butlletí RSCAT. Responsabiltiat social a Catalunya. Consell de Relacions Laboral de Catalunya. Generalitat de Catalunya.