divendres, 28 d’octubre del 2011

L'Escolania de Montserrat a l'acte de tancament de 40è aniversari del Club Car


Divendres al vespre va actuar a la Sala Ramon Montanyà del teatre L’Atlàntida de Vic l’Escolania de Montserrat. Amb les 800 entrades exhaurides, aquest concert es feia per celebrar el 40è aniversari del Club Car, el Servei de lleure i esport de l’Associació Sant Tomàs.
Per iniciar l’acte, el president de l’Associació Sant Tomàs, Toni Ramírez, va donar la benvinguda i va agrair la col·laboració de l’Obra Social de Caixa Penedès, la Fundació Atlàntida i el públic assistent, tot remarcant que “aquest és sens dubte un dels actes més multitudinaris” fent al·lusió a l’aforament.
Mestres de l’Escolania de Montserrat, del segle XIV era el títol del repertori que va interpretar una de les escoles de música més antigues del món. Una quarantena d’escolans van ser els responsables de d’interpretar joies musicals com el Llibre vermell de Montserrat, o la versió que va fer Francesc Civil sobre El cant dels ocells, que amb el cor escampat i situat estratègicament per l’auditori, va emocionar de valent.
Amb les veus nítides i compactes del concert benèfic de l’Escolania de Montserrat, es va tancar l’any del 40è aniversari, un any ple d’activitats on tothom hi ha pogut participar.


Font: El bloc de l'Associació Sant Tomàs

dijous, 27 d’octubre del 2011

Què tenen en comú bojeria i empresa?

Per Cristobal Colón
La Fageda la fundamos en el año 1982, aunque la idea comenzó a fraguarse en Zaragoza en el año 73, cuando yo trabajaba en el departamento de laborterapia del Hospital Psíquiátrico Provincial. En aquellos años había comenzado en España el movimiento de reforma psiquiátrica, que tenía como objetivo dignificar la vida de miles de personas ingresadas en aquellas instituciones manicomiales.
En los talleres de “laborterapia” hacíamos bolsos de macramé, lámparas de cartón o ceniceros de cerámica, que se iban amontonando porque no tenían demasiada utilidad para nadie. Y nos dimos cuenta que eso no era “terapia por el trabajo”, era un subterfugio. Era un “vamos a hacer como si trabajásemos”.
Los hombres necesitamos satisfacer nuestras necesidades, desde las materiales que garantizan nuestra subsistencia, hasta las afectivas, de relación y las espirituales. Los hombres buscamos la autorrealización. La práctica nos decía que el mundo del trabajo podía ser un medio extraordinario para satisfacer las necesidades de estas personas, pero era evidente que había que huir del “como si...”.
Necesitábamos poner en marcha un proyecto real, auténtico, en el que se hicieran cosas útiles y, siéndolo, recibiríamos a cambio un dinero que sería la prueba de la autenticidad del trabajo y de quién lo había realizado.
En el año 1982 creamos en la Garrotxa (Girona) una cooperativa con 14 personas con transtornos mentales severos. El Ayuntamiento de Olot creyó en el proyecto y nos cedió unos locales municipales que nadie estaba utilizando, y allí comenzamos a realizar trabajos de manipulados para otras empresas de la comarca y trabajos de jardinería para el Ayuntamiento.
El año 1984 conseguimos suficiente financiación para comprar una finca rústica cerca de Olot. Un año más tarde iniciamos la actividad de ganadería poniendo en marcha una estabulación de vacas de leche y dos años después poníamos en funcionamiento el vivero de planta autóctona.
Hacía cinco años que el proyecto había comenzado, teníamos en marcha tres actividades diferentes y todas relacionadas con el medio natural. Nuestra capacidad económica y de crear puestos de trabajo se iba consolidando, nuestra cadena de valor era cada día más fuerte. Constatábamos por otra parte que la otra dimensión de nuestro proyecto, lo que nosotros llamamos la cadena del sentido, igualmente se consolidaba.
Así llegamos al año 1992. La plena aplicación de la legislación comunitaria a España y la implantación de las cuotas en la producción láctea implicaba para nosotros una amenaza a la viabilidad de nuestra explotación, con las consiguientes consecuencias económicas y de pérdida de puestos de trabajo.
Teníamos que buscar una alternativa que solventase esta situación y una buena solución podía ser la transformación de la materia primera que producíamos. Mantendríamos la actividad ganadera y crearíamos otra que podría potenciar el resto del proyecto. Se trataba de decidir qué productos podían tener cabida en un mercado en el que habíamos visto fracasar a no pocas iniciativas como la nuestra.
Por una parte, el mercado hospitalario e institucional era un buen consumidor de yogures y postres, y nosotros podíamos tener acceso a él. Pero por otra, el mercado convencional de gran consumo estaba copado por unas marcas con un liderazgo absoluto, además de las consabidas dificultades que representa incorporar nuevos productos a la distribución minorista.
Precisamente, esa presencia monolítica de las grandes marcas y la homogeneidad de sus productos nos indicaba que había “nichos” suficientes para incorporar unos productos diferentes, artesanos, no industriales. Teníamos así, dos líneas diferentes en las que trabajar: primero, actuaríamos en el mercado institucional, para después intentar incorporarnos a la distribución minorista. En base a estas dos hipótesis de trabajo, tomamos la decisión de iniciar el proyecto de construcción de una pequeña planta de producción en la misma finca donde tenemos el resto de las instalaciones.
En febrero del año 1993 comenzamos a fabricar los primeros yogures y flanes para nuestro único cliente, el Hospital del Valle de Hebrón en Barcelona (en aquella época, el hospital más grande de España), y con cierta rapidez fuimos incorporando a otros hospitales en nuestra cartera de clientes, pues necesitábamos ganar volumen lo antes posible. Seguidamente hablamos con las empresas de distribución que tenían establecimientos en la comarca con la idea de comenzar a introducirnos en el mercado del gran consumo.
Se trataba entonces de elaborar una estrategia que nos permitiera detectar nuestros puntos fuertes y ordenar los pasos a seguir. En principio teníamos unos productos de muchísima calidad, calidad que se percibía claramente, dado que eran elaborados con leche fresca, recién ordeñada. Pero todavía teníamos que construir la marca, segmentar el mercado y dirigirnos a aquellos consumidores que intuíamos estaban esperando un producto como el nuestro.
Pero además teníamos otros elementos que podían construir el posicionamiento que nosotros queríamos. Nuestras instalaciones están en el corazón del “Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa”, en una comarca con tradición ganadera y percibida en toda Cataluña como lugar de gran belleza natural, donde se come bien y se producen buenos alimentos.
Quiero aprovechar para decirles que en el pakaging, no utilizamos nunca el componente social del proyecto como elemento de comunicación. Hoy veo a muchas organizaciones empresariales que me recuerdan aquella imagen del manicomio. El modelo económico actual en mi opinión ha confundido los fines con los medios: muchas de las empresas actualmente buscan el beneficio económico a toda costa y a cualquier precio. Los efectos que provocan estas empresas sin alma no sólo tienen consecuencias externas, sino que los primeros perjudicados son los propios integrantes de la organización y cuanta mayor responsabilidad tengan, mayor y más sutil es el perjuicio que se ocasionan.
Al inicio de mi exposición preguntaba que tiene que ver el mundo de la empresa con la locura.
En la Fageda con estas personas que sufren graves desórdenes mentales estamos trabajando sin descanso para crear una empresa, para potenciar la cadena de valor; esa que permite a las empresas crecer y mantenerse en el mercado. Pero para nosotros esta cadena de valor es condición necesaria, pero no suficiente: “no sólo de pan vive el hombre”. Nuestra gran preocupación es añadir además una cadena de sentido, que posibilite a cada uno de nosotros sentirnos útiles para los demás y formar parte de un proyecto, en donde las relaciones estén basadas en el respeto y reconocimiento mutuo.
El sentido del trabajo es un trabajo con sentido.

Conveni marc de col·laboració entre l'Associació Sant Tomàs i el Consorci Hospitalari de Vic

L’objecte del conveni és promoure la col·laboració estratègica entre ambdues entitats per aconseguir una major eficiència i professionalitat en la prestació de serveis sanitaris integrals a les persones amb discapacitat intel·lectual, optimitzant, compartint, racionalitzant i coordinant els recursos respectius en benefici comú i de la població amb discapacitat intel·lectual atesa per Sant Tomàs.
Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen un risc més elevat de presentar problemes de salut. És important identificar les necessitats de salut de les persones amb discapacitat intel·lectual i planificar una provisió adequada de serveis sanitaris, promovent la integració funcional en xarxa i amb base territorial dels diferents serveis i equipaments.
Seran àmbits generals d’actuació entre d’altres:
  • Millorar els respectius serveis, col·laborant ambdues entitats en aquells àmbits que considerin necessaris, coneixedors que l’experiència compartida pot ésser una font d’enriquiment mutu.
  • Planificar i negociar conjuntament la compra de serveis als efectes d’obtenir la integració en la gestió territorial dels recursos socials, sanitaris i educatius per les persones amb discapacitat intel·lectual.
  • Crear i potenciar espais de debat i reflexió o de col·laboració professional per tal de compartir i transferir coneixement entorn de conflictes d’indole ètica i moral, que es puguin produir en l’atenció integral que des de ambdues entitats es desenvolupa cap a les persones amb discapacitat intel·lectual.

El cep, font d’energia


La Fundació Mas Albornà, emmarcada dintre de l’associació Entrem-hi conjuntament amb la consultora social Tandem i l’Obra Social Catalunya Caixa ha iniciat un projecte basat en l’aprofitament de la biomassa.
Aquesta iniciativa pretén presentar un model integral de venda d’energia provinent de biomassa del Penedès basat en un element clau tan característic del paisatge penedesenc com és el sarment i la seva recollida. L’objectiu final és utilitzar aquest element natural com a font de generació d’energia.
Es tracta d’un projecte en estudi de viabilitat i encara en fase embrionària però amb una clara trajectòria i una aposta per l’ús sostenible dels recursos.

Font: Bloc de Mas Albornà

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Judit Mascó presenta la col•lecció de bijuteria realitzada per part de Fundació Tallers


El passat dijous 20 d’octubre Judit Mascó va presentar una  col·lecció de bijuteria i artesania, realitzada per persones amb discapacitat intel·lectual de la Fundació Tallers, a la galeria d’art “La mirada expandida” del carrer Avinyó de Barcelona.
Va ser un acte on es va poder conèixer aquesta artesania amb gran valor social, i als seus protagonistes.
També es va presentar la col·laboració de l’artista plàstic Daniel Berdala, que havia creat un mural artístic juntament amb les persones de la Fundació Tallers, i amb el qual s’ha elaborat una postal de Nadal exclusiva, que està inclosa en el catàleg de postals que també es va presentar durant l’acte.
Judit Mascó va presentar la nova col·lecció com “una bijuteria i artesania que està feta amb el cor però amb la voluntat de fer un producte atractiu i de qualitat que es valori per el seu disseny i modernitat. I que a més a més, parteix d’una gran passió: el treballar per la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental.” També va recordar la importància de col·laborar amb entitats com la Fundació Tallers, i la possibilitat de fer-ho a través de la compra de bijuteria que ja es pot trobar a les botigues Laie dels Museus de la Pedrera i el Parc Güell, i a les oficines de Turisme de Barcelona de la Pl. de Catalunya i Pl. Sant Jaume. 
Per la seva part, Daniel Berdala va explicar  la gran experiència que va suposar treballar amb les persones amb discapacitat en l’elaboració d’un mural artístic. Va voler ressaltar “el valor, l’energia amb que pintaven, en una superfície mai vista ni treballada per els artesans, tot plegat un resultat en el qual l’expressió i l´art es va manisfestar d’una manera clara i senzilla.”
Durant la presentació hi va haver una exposició i una mostra de com s’elabora la bijuteria per part d’un grup d’usuaris amb discapacitat intel·lectual de Fundació Tallers, que van explicar a Judit Mascó alguns dels processos artesanals de l’elaboració dels collarets i de les arracades.

Per les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental, l’activitat d’artesania és una activitat d’ocupació terapèutica. A través d’ella treballen per una banda les habilitats manipulatives, però també fem espacial èmfasi en el manteniment de les seves capacitats intel·lectuals i socials.
Per a Fundació Tallers, però especialment, per a les persones amb discapacitat, va ser una gran ocasió per donar a conèixer aquesta tasca que realitzem amb tant d’esforç, constància i il·lusió.
Tots els productes es poden trobar a la botiga online de Fundació Tallers:  www.fundaciotallers.org
Font:
Anna Sampere. FUNDACIÓ TALLERS. anna.sampere@fundaciotallers.org 

dimecres, 19 d’octubre del 2011

La Tavella a la fira Mercat de Mercats

Els propers 21, 22 i 23 d’octubre arriba la segona edició de la fira Mercat de Mercats, el festival del producte alimentari de qualitat i del país al centre de Barcelona.
Mercat de Mercats està concebut com un espai ciutadà lúdico-educatiu i el seu objectiu principal és promoure l’activitat econòmica, vinculada a la producció i a la distribució alimentària del país, i donar a conèixer els beneficis de menjar els productes frescos i de qualitat. És també una forma festiva d’apropar a la ciutadania una sèrie de valors que incorporen els mercats i els productors de proximitat, com és el cas de La Tavella: som proveïdors de producte de qualitat, sostenible, vinculat a l’alimentació saludable i a la dieta mediterrània, atès per professionals experts en aquests productes.
La fira se celebrarà els dies 21, 22 i 23 d’octubre entre l’avinguda de la Catedral i l’avinguda de Francesc Cambó. Enguany s’espera superar el llistó del 2010 i reunir prop de 200.000 persones en tres dies. La fira comptarà amb l’activa participació de paradistes dels mercats de Barcelona, cuiners i sommeliers de tot el territori català, productors de proximitat i de qualitat, bars, restaurants de mercat i de cellers dels millors vins i caves del país.
Apropeu-vos a visitar la fira i l’estand de La Tavella (parada número 38), segur que us deixa un molt sabor de boca! A banda de la fruita i la verdura de temporada que ens acompanyarà, us presentarem el nou format de cistella de La Tavella: la cistella individual, per aquells que fan 5 àpats a casa durant la setmana!

Font: http://www.latavella.cat/blog/la-tavella-a-la-fira-mercat-de-mercats/

dimarts, 11 d’octubre del 2011

La Tavella al "Social Investment Day" de Momentum Project

Escenari Momentum Project

Després del període de formació a ESADE, La Tavella i la resta d’iniciatives socials escollides per Momentum Project, hem presentat els plans de desenvolupament per buscar finançament i seguir creixent. Durant aquesta setmana ens hem reunit al Campus BBVA i just ahir vam exposar els projectes d’expansió en l’anomenat “Social Investment Day”.
BBVA posarà en marxa un vehicle d’inversió abans de finals d’any, seleccionant a les emprenedories més prometedores de Momentum, finançant-les a través de préstecs participatius a llarg termini. Es tracta de trobar noves oportunitats de finançament per aquelles iniciatives, com la nostra, que tenen com a repte escalar la producció millorant i ampliant les infraestructures.
La nostra iniciativa, com la resta de les seleccionades, no tenim com a objectiu final augmentar el compte de resultats, sinó deixar empremta a la societat. Bona prova d’aquest fet és que el 83% dels treballadors de les 10 empreses socials participants són persones en risc d’exclusió social. Aquesta va ser la principal idea que va moure a ESADE i BBVA a posar en marxa una inicitiva que impulsa l’emprenedoria social a l’Estat.
Si voleu conèixer el nostre equip i com funcionem, us convidem a visionar el següent vídeo realitzat amb motiu de la jornada. També us mantindrem informats de qualsevol novetat referent a Momentum o a les inciatives en què participem.


 
Font: El bloc de La Tavella