dijous, 31 de maig de 2012

El Conseller Mena celebra amb Mas Albornà els seus 10 anys de treball conjunt amb els ajuntaments de la comarca

L’acte esdevé un èxit, amb la participació de consistoris, empreses i sector





La Fundació Mas Albornà ha organitzat aquest dimecres 30 de maig un acte de celebració dels seus deu anys de treball per als ajuntaments de l’Alt Penedès. Aquest esdeveniment ha comptat amb la presència de  l’Honorable Conseller d’Empresa i Ocupació, senyor Francesc Xavier Mena i hi ha participat representants dels ajuntaments de la comarca, del teixit empresarial de l’Alt Penedès així com persones vinculades al sector de la discapacitat.

Aquesta fundació va encetar, ara fa just deu anys, les seves activitats per als ajuntaments (fins el moment, treballaven només per empreses privades) els quals amb aquest temps, han esdevingut uns dels principals clients. Han passat, doncs, de ser 2 ajuntaments clients el 2002 a ser-ne 22 a dia d’avui. Fruit d’aquest treball en comú, la Fundació ha volgut celebrar aquest aniversari amb tots ells, per felicitar-se pels resultats assolits en la inserció social i laboral, i pel creixement en les activitats empresarials, que per aquesta via, s’ha obtingut.

Amb l’eslogan “Feina ben feta. Empremta de futur”, l’acte ha volgut destacar la necessitat per part d’organitzacions de Mas Albornà de realitzar una tasca laboral amb professionalitat per a garantir i aconseguir la confiança d’aquells clients que els han confiat els seus serveis, així com la importància del camí traçat aquests deu anys (l’empremta) com a base per a continuar treballant en el futur.

L’ACTE DE CELEBRACIÓ

La celebració ha començat amb la rebuda a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès del Conseller per part de l’alcalde, Pere Regull. Tot seguit, s’ha realitzat una reunió de treball entre representants de la Fundació Mas Albornà, de l’Ajuntament i el Conseller.

Un cop traslladada la comitiva a Cal Figarot, a les 10h ha començat l’acte de celebració el qual ha constat de cinc parlaments i la projecció d’un vídeo que recollia l’essència de la celebració. 



Ricard Rafecas, vicepresident de la Fundació Mas Albornà, ha iniciat les intervencions fent esment al camí realitzat fins a dia d’avui per la Fundació, quan fa just ara 10 anys es va iniciar una nova etapa en la seva estratègia que l’ha conduït, amb èxit, a comptar amb la complicitat de 22 dels 27 ajuntaments de la comarca, els quals tenen contractats serveis amb l’organització.

Cristóbal Colón, President de la cooperativa La Fageda ha protagonitzat el relat del que suposa la inserció laboral per a les persones amb trastorn mental i amb discapacitat. Partint de la seva pròpia vivència com a psicòleg i l’experiència d’haver treballat i haver vist les condicions en què estaven els malalts en els antigament anomenats manicomis, Colón ha aportat la seva visió del que ha de representar la feina per a aquest col·lectiu. Ha parlat, doncs, de la seva convicció en la “labor teràpia” i de la “feina amb sentit”.  El fet que ell fos un dels primers gestors de la nova etapa de Mas Albornà ara fa deu anys, ha fet possible una intervenció basada en el record, la felicitació per la tasca feta i l’encoratjament perquè entitats com Mas Albornà siguin preses com a bon model per d’altres.

Tot seguit, Francesc Olivella, president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, ha pres la paraula en representació dels alcaldes de la comarca, incidint en el necessari rol i implicació dels ajuntaments del territori perquè entitats com Mas Albornà puguin exercir la seva tasca d’inserció. Ha apuntat, a més, que també a través de la feina de Mas Albornà es contribueix a  fer comarca i fer Penedès”.

Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès, ha pres la paraula en qualitat d’amfitrió i com a màxim representant d’un ajuntament que ha apostat fermament pel doble valor que Mas Albornà aporta al municipi: la feina ben feta que hi realitza (fet, alhora imprescindible per a garantir la confiança d’empreses i ajuntaments) i la inserció que s’assoleix d’un col·lectiu que, si no fos així, ho tindria complicat per a tenir un lloc de treball.

L’Honorable Conseller, Francesc Xavier Mena ha contribuït a la celebració amb una intervenció en la qual ha subratllat la importància de creure en les capacitats, i no les discapacitats de les persones per a continuar treballant en la seva normalització i integració social i laboral. Ha fet esment, també, de la situació en què el sector de la discapacitat es troba en aquests moments, fruit de les darreres notícies aparegudes sobre la intenció del Govern Espanyol de retallar fins a un 58% les aportacions que es fan (per llei) a la inserció laboral d’aquest col·lectiu. En aquest sentit, ha confirmat que en cas de ser així, la Generalitat no disposa de recursos per assumir la part que deixa d’aportar l’Estat, fet que suposa un clar greuge comparatiu vers les possibilitats d’inserció de les persones amb discapacitat catalanes comparades amb les d’altres comunitats autònomes. Ha apuntat a més, que el model català d’integració laboral difereix al de la resta de l’Estat ja que aposta pel treball com a eina d’inserció (i no un model de tipus assistencial) i que, per aquest motiu, calen més recursos els quals no es disposen. Mena, en aquesta línia, ha explicat la conversa mantinguda amb la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, en la qual aquesta va proposar a Catalunya la reducció del nombre de discapacitats ja que el pressupost és el que és. Mena afirma confiar a què la situació s’arregli i des de la Generalitat es farà el possible per aconseguir-ho. Ha finalitzat el seu parlament agraint el poder compartir una celebració d’aquestes característiques que denoten que, malgrat tot, a Catalunya hi ha organitzacions i empreses que amb esforç assoleixen les seves fites.

La celebració ha finalitzat amb una fotografia de família i un refrigeri.



MAS ALBORNÀ I LA SEVA EMPREMTA

Mas Albornà es dedica des de fa més de 40 anys a la integració social i laboral de persones amb discapacitat i trastorn mental. És un col∙lectiu de vora 350 persones i una de les empreses més grans de la comarca, amb 270 treballadors en plantilla. Des de sempre, s’ha apostat pel treball com a eina d’inserció i encaminat les polítiques i accions cap aquest vessant.

Ara fa deu anys, es va iniciar una nova etapa i es va començar a oferir serveis pensats per a les necessitats dels municipis. Durant aquesta dècada, doncs, s’ha consolidat com la principal empresa de serveis dirigits als consistoris i no han parat de créixer.  D’aquesta manera, a dia d’avui es pot dir que són jardiners, educadors ambientals i gestors de deixalleries així com que pinten i netegen la majoria de carrers de l’Alt Penedès.

S’han posicionat com un agent generador d’ocupació a la comarca, ja que no només fomenten la creació de llocs de treball sinó que aportem riquesa al territori, de manera directa o indirecta a través de la xarxa de proveïdors, clients i serveis prestats. Així, per exemple, més de 80.000 persones a la comarca es beneficien dels serveis de neteja i pintura de carrers, gestió de deixalleries i jardineria. És per aquest motiu, doncs,  que Albornà ha estat de celebració.

divendres, 25 de maig de 2012

Centre de dia Anna Serra al Vendrell

Us apropem al Centre de Dia Anna Serra, que atèn a persones grans, i està gestionat per la Fundació Santa Teresa del Vendrell.

Us recomanem veure el següent vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=zBlpPiCnrBQ&feature=youtu.be

dijous, 24 de maig de 2012

Fons documental sobre envelliment i discapacitat

Des de Sinergrup participem a la comisió sobre envelliment creada per Dincat. Una de les tasques que desenvolupa aquesta comisió és la de recollir i mantenir un fons documental que permeti als professsionals de les entitats consultar les darreres novetats entorn a aquest tema.

Ara ja teniu disponible a la web de sinergrup aquest fons, en l’apartat de documentació (columna esquerra).

 Accés directe fent un clic aquí.

La Fundació Onada publica la seva memòria anual

"Volem compartir amb tu la nostra memòria corporativa “Construïm un futur compartit”. Des de la Fundació Onada continuem avançant en el compromís adquirit amb les persones amb discapacitat i/o trastorn mental de la comarca del Tarragonès, i amb les seves famílies, amb els treballadors i amb la societat en general, consolidant així la nostra responsabilitat com a institució de servei públic.

Hem volgut plasmar la informació referent a la nostra actuació durant 2011, d’una forma resumida, clara i rigorosa, per tal que qualsevol persona pugui fer-se una idea fidel del nostre treball al llarg de l’exercici, i el grau de compliment de la nostra finalitat fundacional, que ha estat molt alt, millorant la inserció laboral i social, i també la felicitat i la qualitat de vida de totes les persones."



Fundació Onada

El Conseller Mena celebrarà amb Mas Albornà els seus 10 anys de treball conjunt amb els ajuntaments de la comarca

La Fundació penedesenca organitza un acte de celebració on hi ha convidat alcaldes, regidors i teixit empresarial de l’Alt Penedès.


La Fundació Mas Albornà organitza el proper dimecres 30 de maig a Cal Figarot  (Carrer del General Prim, 11) de Vilafranca del Penedès un acte de celebració dels seus deu anys de treball per als ajuntaments de l’Alt Penedès.

Des de les 10h fins les 12h, aquest acte comptarà amb la presència de  l’Honorable Conseller d’Empresa i Ocupació, senyor Francesc Xavier Mena i hi són convidats els alcaldes i les alcaldesses de la comarca i els representants més significatius del teixit empresarial de l’Alt Penedès així com persones vinculades al sector de la discapacitat.

Aquesta fundació va encetar, ara fa just deu anys, les seves activitats per als ajuntaments els quals amb aquest temps, han esdevingut uns dels principals clients. Fruit d’aquest treball en comú, la Fundació vol celebrar aquest aniversari amb tots ells, per felicitar-se pels resultats assolits en la inserció social i laboral, i pel creixement en les activitats empresarials, que per aquesta via, s’ha obtingut.

MAS ALBORNÀ I LA SEVA EMPREMTA

Mas Albornà es dedica des de fa més de 40 anys a la integració social i laboral de persones amb discapacitat i trastorn mental. És un col∙lectiu de vora 350 persones i una de les empreses més grans de la comarca, amb 270 treballadors en plantilla. Des de sempre, s’ha apostat pel treball com a eina d’inserció i encaminat les polítiques i accions cap aquest vessant.

Ara fa deu anys, es va iniciar una nova etapa i es va començar a oferir serveis pensats per a les necessitats dels municipis. Durant aquesta dècada, doncs, s’ha consolidat com la principal empresa de serveis dirigits als consistoris i no han parat de créixer.

D’aquesta manera, a dia d’avui es pot dir que són jardiners, educadors ambientals i gestors de deixalleries així com que pinten i netegen la majoria de carrers de l’Alt Penedès. Han estat deu anys de treball constant, d’esforç i de fites assolides. S’han posicionat com un agent generador d’ocupació a la comarca, ja que no només fomenten la creació de llocs de treball sinó que aportem riquesa al territori, de manera directa o indirecta a través de la xarxa de proveïdors, clients i serveis prestats. Així, per exemple, més de 80.000 persones a la comarca es beneficien dels nostres serveis de neteja i pintura de carrers, gestió de deixalleries i jardineria.

És per aquest motiu que enguany Mas Albornà està de celebració. Es pretén celebrar juntament amb els vint‐i-set ajuntaments de la comarca aquesta desena d’anys treballats. I, a més, fer-ho en un moment que malgrat que  el context no és gaire positiu, estem convençuts que podem seguir creixent i generar nous llocs de treball amb la complicitat del territori. Precisament per això, apostem per aquesta trobada amb els alcaldes i les principals empreses de la comarca.

Font:
| Cristina Barbacil Mestres | Comunicació i projectes Mas Albornà
comunicacio@masalbora.org | www.masalborna.org | t. 902 19 11 04 | f. 93 818 13 52

TVE emet un reportatge sobre Fundació Tallers

El programa “Para todos la 2″ ha emés un breu reportatge sobre Fundació Tallers, amb una entrevista a Ricard Matas, gerent de l’entitat.
En el reportatge es pot veure com es treballa en algunes de les àrees del Centre Especial de Treball, explicat de primera mà per els seus protagonites.
Una de les àrees presentades és la de Gestió Documental, on les persones amb discapacitat realitzen tasques d’enviaments postals, classificació de documentació, introducció de dades , digitalització, destrucció certificada i custòdia documental.
També es mostra l’àrea del Centre Especial de Treball on les persones amb més necessitats de suport, realitzen activitats d’ocupació terapèutica, com l’artesania.
En resum, una mostra de la diversitats de serveis que Fundació Tallers ofereix a les empreses.
Ricard Matas, ha explicat el funcionament general de l’entitat, l’assessorament que es realitza a les empreses sobre la LISMI, que fomenta la contractació de treballadors amb discapacitat o bé la contractació de serveis als Centres Especials de Treball, com a mesura alternativa.
Per a més informació sobre el conjunt d’activitats de Fundació Tallers (jardineria, neteja, manipulats, centre ocupacional i borsa de treball) podeu consultar la pàgina web wwww.fundaciotallers.org

Vídeo TVE "Para todos la 2" sobre Fundació Tallers
Per veure el reportatge pots fer click sobre la imatge.

Ètica i discapacitat

Interessant article publicat al bloc de Fundació Tallers de Catalunya:

El passat 30 d’abril Fundació Tallers vam tenir el plaer de convidar a Begoña Román Maestre, Presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, a realitzar una sessió sobre l’ètica en l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual, dirigida als professionals de la nostra entitat.

La jornada, presentada sota el títol “Ètica i discapacitat” ha volgut servir de punt de partida per la reflexió sobre la creació d’un codi de bones pràctiques en l’atenció a les persones amb discapacitat que s’atenen als diferents serveis de Fundació Tallers.
Volem compartir amb tots vosaltres un breu resum del contingut de la sessió, que ens impulsa a seguir treballant per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.

Ètica en l'àmbit assistencial

La justícia i el respecte són objectes fonamentals de l’ètica.
Parlar d’ètica en l’àmbit assistencial suposa doncs parlar de justícia (el contingut de la qual són els drets humans) i de respecte (que requereix de mirada atenta -en llatí respiciere significa mirar amb atenció-).
Per això, en l’àmbit assistencial cal recordar que es dóna un servei que ha de satisfer un dret a l’assistència socio-sanitària, més enllà de satisfer una mera demanda d’un client. Ara bé, tractar amb persones i donar un servei (i no merament un producte), suposa compartir certs referents morals (principis, valors, virtuts) per a definir què és un bon tracte.
Precisament l’ètica en l’àmbit assistencial esdevé complexa perquè no compartim els referents morals sobre què és, i per a qui, un bon tracte. No els compartim perquè els hàbits i els costums (les morals) es queden obsolets; perquè la tecnificació de la medicina ha comportat de vegades un procés de deshumanització, o per altres canvis socials. Abans, per exemple, ateníem en els nostres centres socio-sanitaris diferents nivells culturals, però no diferents cultures. Ara el multiculturalisme, en les persones assistides i també en els professionals, ens repta a explicitar els valors pels quals treballem, perquè no els compartim per sentit “comú”; com tampoc compartim què entenem per qualitat, ni quin significat atorguem als conceptes d’higiene, d’intimitat, etc. Tot això fa més complexos els serveis assistencials. Per aquestes raons, entre d’altres, ens fa falta una reflexió crítico-racional, això és l’ètica, sobre quins han de ser els mínims morals a compartir, sobre els quals fonamentar en què consisteix un bon tracte, i sobre si requerim d’un nou model per a l’àmbit assistencial.
En la dècada dels 70 del s. XX, van sorgir les ètiques aplicades (bioètica, ètica de l’empresa, etc.) perquè els problemes precisaven d’uns acords ètics, d’uns consensos sobre el que consideràvem bo, dolent, just, digne, etc., i per a això calia regenerar el nostre vocabulari moral: el bé, de qui?; la justícia, segons qui?. I és clar que aquestes no son qüestions què sabem a priori, sinó que cal discutir-les, per a això ens fan falta espais de reflexió, desig de consens, professionals motivats, i organitzacions que ho possibilitin.
L’ètica cívica es caracteritza per la manera d’argumentar, proporciona eines per a orientar la presa de decisions morals als afectats. D’aquestes eines comunicatives la finalitat de les quals és l’acord, es desprenen valors comuns (respecte, tolerància, igualtat), principis (dignitat, autonomia, justícia, no maleficència) i virtuts (prudència, coratge, cordialitat).
Certament, del fet de viure en un món amb recursos limitats cal prioritzar uns drets sobre uns altres, i unes preferències sobre d’altres, segons les circumstàncies. La correcta avaluació d’un servei no ho és però només per les seves conseqüències o impactes, sinó també per la coherència entre els valors, els procediments i les conseqüències. Per a això necessitem apoderar als usuaris amb el coneixement dels seus drets/deures.
La finalitat de l’ètica assistencial és la justícia i el respecte al ciutadà per a promoure l’assoliment de la seva qualitat de vida, i això precisa canviar hàbits (per exemple, demanar més permís, i perdó, avaluar més i millor –no només quantitativament- els serveis i els processos), i rendir comptes (responsabilitat) de la qualitat de l’atenció a la persona assistida. Ens cal l’ètica cívica com a marc de referència per tots, i en aquest marc haurem de concil·liar les ètiques personals, amb les professionals i la de l’organització.
Per a això ens serveixen les cartes de drets i deures dels usuaris, els codis deontològics dels professionals, els comitès d’ètica i bioètica, etc... Ens serviran per a la presa de decisions de tots els agents involucrats en el servei, per a assolir, per una banda i com a mínim exigible, l’atenció justa i respectuosa a la persona assistida, i per altra i com a màxims als que tendir, la consideració de les seves preferències personals.
L’ètica de l’organització ha d’engegar i gestionar temps i espais per a la reflexió i la deliberació: atendre precisa temps per a entendre i dialogar; espais on reunir-se, amb garanties d’intimitat i confidencialitat, coordinar-se i conjuminar esforços i recursos. I com es tracta de voler fer, més enllà del mer fer, caldrà cura, no solament del persona assistida, sinó també de tota la gent que hi treballa.
L’organització ha de forjar un ethos corporatiu: explicitar el que es vol aconseguir, com, amb quin l’estil, el model assistencial que promou. En aquest sentit va bé també disposar d’un codi ètic (amb comitè dinamitzador i subsegüents auditories o rendiment de comptes). Aquest és un full de ruta per a conèixer els valors i compromisos de l’organització i concretar el tipus d’accions i processos que n’espera. I la qualitat depèn d’això, de les expectatives legítimes.
Si us ha interessat la informació, us adjuntem dos articles més amplis sobre la temàtica, elaborats per Begoña Roman:

L’ètica en els serveis d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual.

L’ètica de les professions i les organitzacions en l’àmbit dels serveis socials.

dimecres, 23 de maig de 2012

Els horts de Sant Tomàs


L’Associació Sant Tomàs engega “Els Horts de Sant Tomàs”,
un nou projecte per a la creació de llocs de treball 
Vic, 23 de maig de 2012 -Els Horts de Sant Tomàs” és el primer projecte relacionat amb l’agricultura que engega Sant Tomàs. L’arrelament al territori i el respecte mediambiental defineixen aquesta nova iniciativa que es basa en el conreu, segons els criteris de la producció ecològica, de diverses finques de la comarca.
Les finques que es posen en explotació es troben situades a Calldetenes, amb 2,16 Ha, Vic, amb 0,8 Ha, i Tavèrnoles, amb 1,23 Ha. Un total de 4,19 Ha on es cultivaran entre 6 i 10 varietats hortícoles, adaptades a les condicions climàtiques de la comarca, i que proveiran de producte fresc a La Cuina de Sant Tomàs (servei de cuina central, de gestió de cuines externes i de càtering) i també seran distribuïts a través de La Tavella www.latavella.cat , plataforma comercial de productes ecològics promoguda per la Fundació Viver de Bell-lloc on Sant Tomàs hi participa juntament amb altres entitats sòcies de Sinergrup com la Fundació Tallers de Catalunya.
Els Horts de Sant Tomàs i el seu braç comercial, La Tavella, són projectes que es troben sota el paraigües de la Xarxa Agrosocial promoguda per la Fundació Catalunya Caixa, entitat que col·labora de forma activa en el desenvolupament de les dues iniciatives.La Xarxa engloba tot un seguit d’entitats socials que, mitjançant la recuperació de l’agricultura i ramaderia tradicionals, treballen per la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental. La Xarxa també recolza també projectes de generació energètica a partir de la gestió forestal.
Amb “Els Horts de Sant Tomàs” s’han generat 5 llocs de treball (1 oficial i 4 persones amb discapacitat), però l’estructura de personal variarà en funció de l’època de l’any (sembra, collita...).
El diumenge 27 de maig es presentaran les cistelles ecològiques de la Tavella a la 1ª fira Seva sostenible
Font: Dep. Comunicació Associació Sant Tomàs



L'equip del magazín Els Matins de TV3 tasta els gelats La Fageda

Us reconamem que vegueu el vídeo fent un clic aquí (a partir del minut 23).

Us llepareu els dits!

El Grec de La Fageda

Després d’anys elaborant els nostres apreciats iogurts de granja en diferents sabors i gustos, ara integrem a la família el nou GREC. El Grec de La Fageda és el iogurt batut elaborat amb llet fresca de les nostres vaques, sota les varietats de natural, ensucrat i gust maduixa. Des d'ara ja el podeu trobar a les vostres botigues de confiança!

El Grec de La Fageda
Fem història…
Quan els grecs van arribar a Empúries entorn de l'any 575 aC., el Fluvià hi desaiguava i formava un port fluvial. Des d’aquí, la civilització hel·lènica es va anar estenent per la península Ibèrica i, durant uns quants segles, aquest poble de mercaders i pensadors va establir contactes comercials i culturals amb els habitants de l’antiga Ibèria. Catalunya va ser la porta d’entrada d’aquesta nova cultura que, amb el temps, ha enriquit enormement els nostres costums i la nostra gastronomia.
També seria senzill aventurar que a través del mateix Fluvià aquells homes avesats al comerç van endinsar-se fins les terres Garrotxines i així ens van lliurar els seus coneixements…

Trobareu més informació a: http://www.fageda.com/grec

 Font: El bloc de La Fageda

Mas Albornà dóna suport a la iniciativa de l’Ajuntament de Vilafranca de fer una moció contra la disminució dels ajuts de l’Estat a persones amb discapacitat i dificultats especials

La Fundació penedesenca opina que aquestes reduccions perjudiquen seriosament la inserció de moltes persones


La Fundació Mas Albornà es mostra en desacord amb l’anunci fet pel Govern espanyol de reduir els ajuts destinats a persones amb risc d’exclusió social, la qual cosa inclou discapacitat o dificultats especials. En aquest sentit, dóna ple suport a la moció d’urgència aprovada per unanimitat de tots els grups municipals de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès amb l’objectiu d’assegurar la seva tramesa abans que no s’aprovin els Pressupostos Generals de l’Estat, que aquests dies s’està negociant al Congrés de Diputats.
Per a Mas Albornà, el posicionament de l’Ajuntament de Vilafranca i la moció respon a una coherència en els seus plantejaments de govern i línees d’actuació. I és que el consistori aposta des de fa temps per la inserció de col·lectius amb especials dificultats i ho fa a través de la contractació de serveis municipals a organitzacions dedicades al foment de la inserció, com són Mas Albornà en el cas de la neteja viària i Nou Verd, en jardineria.
D’aquesta manera, Mas Albornà es mostra contrària a les actuacions que des del Govern espanyol es pretenen impulsar i manifesta el seu desacord així com fa una crida a realitzat accions com les iniciades des de l’Ajuntament de Vilafranca, espais on els interessos d’aquests col·lectius es poden sentir. En aquest sentit, el passat diumenge dia 19 membres de Mas Albornà van assistir a la manifestació reivindicativa celebrada a l’Arc de Triomf en favor de la no supressió de les eines que contribueixen a afavorir l’accés al treball de les persones amb discapacitat.

dimarts, 22 de maig de 2012

2 de juny: Jornada de portes obertes a La Tavella





El 2 de juny visita en familia i amics La Tavella.

Podeu fer ja la vostra reserva trucant al 938444104 i demanant per l'Elisenda.

Us hi esperem!

Més informació en els següents enllaços:


Manifest per la defensa del dret al treball de les persones amb discapacitat

 
MANIFEST
 
"AIXÒ SÍ QUE NO!   DEFENSEM EL DRET AL TREBALL
 
DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

I DE LES PERSONES AMB TRASTORN MENTAL"
Les darreres decisions de les administracions públiques estan buidant de contingut totes les lleis que reconeixen els drets de les persones amb discapacitat, i estan retallant, progressivament, els ajuts per crear i mantenir els llocs de treball que hem estat capaços de crear.

Avui, els diferents estaments de l’administració pública, responsables legals de la promoció i manteniment d’aquest sistema, posen en risc les oportunitats de treball per a persones amb discapacitat d’especials dificultats.
No som espectadors, som actors conscients de la situació, responsables i proactius en allò que defensem. Per això hem aportat treball, arguments i propostes per superar aquesta situació.
Hem parlat amb totes les administracions i totes ens han respost donant-nos la raó. Però no en fem res, de la raó, si no va acompanyada d’una acció valenta i compromesa que doni prioritat a allò que és imprescindible. I, avui, mes que mai, és imprescindible protegir les persones més vulnerables, persones que mai han gaudit dels privilegis de l’opulència que ens ha dut a la situació actual i que, per tant, no tenen perquè patir–ne les conseqüències.
Catalunya, a través del seu Parlament s’ha pronunciat unànimement a favor de preservar el valor del treball per a les persones amb discapacitat. El Govern de la Generalitat també s’hi ha compromès, però fins ara no ha trobat la forma de complir aquest compromís.
El projecte de pressupostos en tràmit al Congres dels Diputats comporta una reducció del 56 per cent de la partida destinada a Catalunya a les polítiques actives d’ocupació i només cobreix el 37% del que la llei diu que hauria de cobrir. Els efectes d’aquesta reducció són demolidors per a les persones amb discapacitat o amb trastorn mental i, molt especialment, per aquelles persones amb especials dificultats d’inserció laboral.
Actualment a Catalunya hi ha més de 100 Centres Especials de Treball d’iniciativa social, gestionats per entitats sense ànim de lucre que mantenen més de 7.300 llocs de treball de persones amb discapacitat d’especials dificultats. Els pressupostos que presenta el govern espanyol posen en risc aquests Centres Especials de Treball.
A més, la reducció pressupostària prevista no garanteix ni tan sols el 50% del salarial mínim interprofessional que marca la llei, i suposa un tracte discriminatori no només per a aquestes persones sinó per Catalunya, ja que és el territori que més ha contribuït a crear aquests llocs de treball.
També s’elimina la subvenció del 75% del salari mínim interprofessional per aquells col·lectius de persones amb especials dificultats d’inserció laboral i anul·la la discriminació positiva que havien tingut fins ara. Això, comportarà la pèrdua immediata de més de 2.500 llocs de treball a Catalunya.
Per si això no fos prou, deixarà en situació crítica els programes d’inserció a l’empresa ordinària, com ara el “Treball amb Suport”, als que es destina un pressupost zero, fent-los inviables i provocant una dràstica reducció de serveis i d’entitats prestadores.
Si tot això es confirmés, es posaria en risc la cohesió social i suposaria un greu retrocés en el camí de la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat, que encara no s’havia assolit plenament.
Perquè tenim clar el camí i el model a seguir, i perquè sabem que l’impacte de la retallada pressupostària serà devastador pels col·lectius més desafavorits i vulnerables del nostre país, exigim:
 
La correcció en els pressupostos de l’Estat d’aquesta reducció del 56% anunciada, i el finançament del 50% del salari mínim interprofessional tal i com marca la llei.

La garantia que es mantindrà el finançament dels programes i recursos d’inserció a l’empresa ordinària i el treball amb suport.

Una acció positiva en favor dels col·lectius d’especials dificultats que eviti la discriminació, reconeixent el 75% del salari mínim interprofessional.

L’eliminació de la congelació de les subvencions pels nous llocs de treball, i la creació d’oportunitats per a les persones amb discapacitat que volen incorporar-se al mon laboral

El compromís de no emprendre mesures restrictives de drets de les persones més vulnerables.

La defensa del Model Català d'inserció laboral de les persones amb discapacitat i les persones amb trastorn mental.

La implicació unànime de totes les administracions públiques en la negociació i l’acció, que possibiliti el progrés del model d’inserció laboral a Catalunya.

L’estricte i democràtic compliment dels acords parlamentaris i els compromisos polítics de totes les administracions públiques.

Junts hem estat capaços de mantenir la cohesió d'un col·lectiu que ha anat avançant a
base d’esforç i d’il·lusió, aportant valor a la construcció del nostre país. Volem que se’ns
escolti i volem ser part activa d’aquest procés. No renunciarem a allò que la societat
civil ha construït durant mes de 30 anys. AIXÒ SI QUE NO.


LES PERSONES AMB DISCAPACITAT VOLEN TREBALLAR,
NO ES VOLEN QUEDAR A CASA.
NO VOLEN UNA PENSIÓ, ES GUANYEN UN SALARI.
 
                                   Barcelona, 20 de maig de 2012
 
 
 
 

dimarts, 15 de maig de 2012

Sinergrup dóna suport a l’acte de mobilització del dia 20 de maig

L’Associació Sinergrup es solidaritza i dóna suport a l’acte de mobilització ciudadana que l’organització Dincat ha convocat el proper 20 de maig a les 10,30 del matí al Passeig Lluís Companys de Barcelona (Arc de Triomf).
L’acte s’ha convocat per a reivindicar el nivell d’integració assolit a Catalunya des dels anys 70 ençà envers la integració laboral de les persones amb Discapacitat Intel·lectual i Trastorn Mental, que es veu amenaçat per la retallada pressupostària presentada en el projecte de pressupostos de l’Estat.




divendres, 4 de maig de 2012

L'Institut Antoni Pous i Argila i l'Associació Sant Tomàs signen un conveni

Vic, 4 de maig de 2012

Després d’anys de col·laboració entre les dues entitats, l’institut Antoni Pous i Argila de Manlleu i l’Associació Sant Tomàs PARMO signen un conveni per col·laborar en l’àmbit de la formació teòrica i pràctica, i en el de l’acreditació de competències.

La formació professional ha de respondre tant a les necessitats de formació específica com a les necessitats de qualificació i reciclatge dels treballadors, per tal de donar a la societat una resposta de professionalització dinàmica i ajustada a les demandes socials i econòmiques de cada moment.

L’Associació Sant Tomàs per complir la seva missió de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, necessita tenir els millors professionals per això, entre d’altres, aposta per potenciar el desenvolupament i la formació.

Amb la signatura d’aquest conveni, L’Associació Sant Tomàs i l’Institut Antoni Pous, amb l’objectiu principal de fomentar la formació professional específica de les famílies professionals de sanitat i de serveis socioculturals i a la comunitat: tècnic/a en atenció sociosanitaria, tècnic/a superior en integració social i tècnic/a superior en educació infantil, volen apropar aquesta oferta formativa a les necessitats dels sectors de la sanitat i dels serveis socials i així obtenir uns resultats satisfactoris en la formació.












dijous, 3 de maig de 2012

Viver de Bell-lloc, exemple de bones pràctiques al Vallès Oriental

El Consell Comarcal del Vallès Oriental ha publicat el projecte “Vallès Oriental, Territori Socialment Responsable”, un recull de Bones Pràctiques de Responsabilitat Social de 6 petites i mitjanes empreses de la comarca.
Una de les empreses escollides pel seu estudi ha estat Viver de Bell-lloc. A través de diverses entrevistes al seu gerent, en Carlos Sopeña, s’han desgranat les bones pràctiques que desenvolupa l’entitat.
Vegeu el cas de Viver de Bell-lloc
En concret, s’ha abordat l’activitat d’horta ecològica de La Tavella, el “cost” de la RSE, la relació amb els proveïdors i la contribució al medi ambient, a la pròpia empresa i al territori.
La resta d’empreses estudiades han estat: Assessoria Mompart, KH - LLOREDA, Salerm Cosmètics, Restaurant Can Major i DIMAS.
Us convidem a veure també un petit fragment de l'entrevista on es parla de l'aportació que fa Viver de Bell-lloc al territori.