dilluns, 31 de març de 2014

La Fageda presenta una gamma de gelats de iogurt




La Fageda participa per primera vegada amb estand propi a la Fira Alimentaria 2014 de Barcelona, ​​on presentarà, entre altres productes, una gamma completament nova de gelats de iogurt, amb gustos, formats i disseny originals

 

Santa Pau (la Garrotxa), 28 de març de 2014. La Fageda participarà per primer cop amb un estand propi a Alimentaria 2014 que tindrà lloc a Fira Barcelona la setmana vinent, del 31 de març al 3 d'abril. Al saló Interlact (Palau 4, Nivell 0, Carrer C, estand 120) , la marca garrotxina presentarà com a novetat més destacada la seva nova gamma de gelats, producte que fabrica des de l'any 2010.

Els nous gelats de La Fageda estrenaran gustos, formats, disseny i embalatge.

Pel que fa als gustos, la principal novetat són els gelats de iogurt (iogurt natural, iogurt amb maduixes, iogurt amb llimona i iogurt amb xocolata). De l'antic assortiment, es mantenen les varietats de vainilla i xocolata com gamma Premium. L'ingredient principal del nou gelat, amb més del 30 %, és el iogurt de granja de La Fageda, producte estrella de l'empresa de la Garrotxa. La llet i la nata també provenen de les granges de La Fageda. El gelat de iogurt , com la resta de varietats, s'elabora amb llet fresca. No s'utilitza llet reconstituïda ni tampoc colorants o conservants. La vainilla, totalment natural, es processa a l'obrador de gelats a partir de les beines de la flor. De la mateixa manera es treballa la maduixa i la llimona, el cacau i la cobertura de xocolata. A part de la seva originalitat, els nous gelats de iogurt incorporen totes les propietats saludables del iogurt natural, són font de calci i de cultius vius i per tant contribueixen a un metabolisme normal i a una millor digestió de la lactosa.

Els nous gelats es distribuiran a través de les cadenes minoristes presents a Catalunya, en terrines de 500 i 100 ml. Aquestes últimes es venen en caixes de 4 unitats. D'altra banda, es manté el format de 2.500 ml per a l'hostaleria. El nou disseny dels gelats La Fageda apel·la als elements essencials de la marca de iogurt: la cinta amb la vaca , les fulles de faig i les estovalles amb el quadre de color blau.

La previsió per a la primera temporada d'implantació de la nova línia és vendre 65.000 kg de gelats, amb una facturació propera als 480.000 euros. La innovació que es presenta ha suposat una inversió aproximada de 250.000 euros.

Per a més informació:



Font: NP Comunicació La Fageda

dimecres, 26 de març de 2014

La Fundació Viver de Bell-lloc inaugura un hivernacle de 1.500m2

El nou hivernacle, ubicat a la finca de La Tavella, consolida el projecte d'horticultura ecològica de l'entitat i els 11 llocs de treball per a persones amb capacitats diferents que participen al projecte.



 

El 25 de març es va inagurar l'hivernacle amb la presència de la Directora de l’Oficina comarcal del Departament d’Agricultura, Marta Esparza, l’alcaldessa de Cardedeu, Calamanda Vila, l’alcalde de Cànoves, José Luis López, el Director de l’Àrea de Negoci de “la Caixa” al Vallès Nord, Joan Badia i la presidenta de la Fundació Viver de Bell-lloc, Lluïsa Oller.
La nova instal·lació permetrà cultivar hortalisses ecològiques durant tot l'any i cobrir així la demanda tant dels clients de les cistelles de La Tavella com de l'agrobotiga que Viver de Bell-lloc té a la pròpia finca i de la nova cooperativa social 2147 Mans.
El projecte de construcció del nou hivernacle ha plantejat també les inversions necessàries per a la instal·lació d'una xarxa de reg adaptada i una escomesa elèctrica. L'Obra Social “la Caixa” fa una aportació de 32.000€, un 80% de la inversió total.
La finca de La Tavella és propietat de Viver de Bell-lloc des de que el passat 23 de març es va formalitzar la seva compravenda a l'Incasòl, que ens la va cedir l'any 2006. La finca, situada al municipi de Cànoves i Samalús, té un total de 6 hectàrees, de les quals 2,5 són de bosc i 3,5 de conreu ecològic.
Viver de Bell-lloc és un grup d’entitats sense afany de lucre que promou la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual o amb trastorn mental sever de la comarca del Vallès Oriental, mitjançant la realització de projectes empresarials eficients en els sectors agroecològic i ambiental, així com projectes formatius i de foment de la vida independent.
Actualment dóna feina a 115 treballadors, 80 dels quals presentat discapacitat. És cofundadora de l’associació sinergrup, Grup d’Entitats amb Sinèrgia Social.

Font: Comunicació Viver de Bell-lloc





 




 

dijous, 20 de març de 2014

Un model d'economia amb futur

Presentació del llibre L’Economia del Bé Comú

Sinergrup, La Fageda i el Grup Clade a l’edició catalana del llibre
 

 
S'ha presentat la versió catalana del llibre l’Economia del Bé Comú: Un model d’economia amb futur.
L'acte de presentació, es va fer  al FNAC Arenes de Barcelona, i va comptar amb la participació d'en Christian Felber, autor del llibre, Enric Clotet, Secretari General del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i professor d'ESADE, i Martí Olivella, autor del pròleg del llibre i president de NOVA, Innovació Social.
 
El llibre mostra com exemples d’empreses que comparteixen aspectes de l’economia del bé comú, entre les quals hi ha: Sinergrup , La Fageda, i Grup Clade.
 
El passat mes d’octubre es va celebrar a Clade un seminari informatiu entorn l’Economia del Bé Comú (EBC), en el marc del Grup d’Interès Comú (GIM) creat entre Clade i Sinergrup. La sessió va anar a càrrec d’Andreu Pérez i Ramón Morata, consultors i membres del Grup de l’Economia del Bé Comú de Barcelona. La sessió va donar a conèixer l’àmbit de l’EBC. També se’n va explicar la metodologia i les diferents opcions per dur-la a terme.     
 
Referències llibre:
Economia del bé comú. Un model d’economia amb futur
Autor: Christian Felber
Editorial: Miret editorial

Noticies relacionades:
 

(2013) Nou grup d’interès entre sinergrup i clade sobre l’economia del bé comú

 
(2012) La Fageda es converteix en “Trending Topic” a la xarxa
 
 
Més informació a:
 
Podreu trobar més informació a:
 
 
 
 
Informa: Marta Xatruch, Responsable programes sinergrup

Comencen les estades de professionals d’atenció diürna a les entitats de sinergrup

Fotografia cedida:Fundació Onada
En el marc de mantenir i potenciar grups de treball i d’intercanvi d’experiències hem endegat un programa de suport al desenvolupament de les persones de les entitats de sinergrup.
Una de les accions que ens sembla innovadora i que estem desenvolupant i potenciant són les estades de professionals per un curt període de temps en altres entitats sòcies.
Hem començat per una prova pilot d’estades de professionals d’atenció directa dels serveis d’atenció diürna, que s’està duent a terme durant el primer semestre d’enguany.
Per què?
 
De vegades es difícil trobar formacions que ens ajudin a desenvolupar a les persones de les nostres organitzacions en alguns temes molt específics.
Per aconseguir-ho cal dissenyar formacions a mida, i pensem que una bona manera de fer-ho és aprofitant l’oportunitat que ens pot oferir un marc facilitador, com ho poden ser les entitats de sinergrup, i aquest és un valor afegit que cal potenciar, juntament amb els beneficis que comporta un disseny personalitzat d’aquestes característiques (motivació, transferència d’altres experiències, desenvolupament ...) i des d’una vivència practica “in situ”.
Amb quins objectius?
  • Donar suport al desenvolupament de les persones de les entitats de sinergrup.
  • Realitzar formacions a mida amb estades curtes de professionals d’atenció directa en serveis d’altres entitats de sinergrup.
  • Fomentar la transferència de coneixements entre les entitats sòcies.
Es preveu que en aquesta prova pilot hi participin un total de 5 entitats: L’Associació Sant Tomàs, La Fundació Tallers, La Fageda, La Fundació Santa Teresa del Vendrell i la Fundació Onada.
Les estades s’han personalitzat d’acord amb les necessitats i expectatives de les entitats alumnes i els projectes i activitats que es desenvolupen a les entitats formadores.
Informa: Marta Xatruch, responsable de programes de sinergrup

dimecres, 19 de març de 2014

De fades i follets. Violeta Bulbena

_ testimonis amb ànima
 

La Violeta treballa i viu a La Fageda, a una masia ben a prop de la cooperativa. La seva vida està arrelada a aquest paisatge ple de faigs, volcans, fades i follets.
Us recomem que vegeu el vídeo en el que en explica el seu testimoni.
Font: El Bloc de La Fageda

Lluïsa Oller, candidata al premi Vallesà de l’Any 2013

 


Lluïsa Oller, l’ànima dels 30 anys de Viver de Bell-lloc, és una de les 12 candidates al premi Vallesà de l’Any 2013, promogut pel Diari El9Nou.

Tot l’equip estem d’enhorabona perquè la Lluïsa és, sobre tot, una gran persona. És el motor que va fer possible l’any 82 la posada en marxa de la nostra entitat i ha acollit a casa seva a més de 100 persones en risc d’exclusió per tal d’ajudar a la seva reinserció posterior. Una de les seves màximes: “No li faràs tu. Tu li ensenyaràs”. Llegeix la fitxa- pefil que li han preparat.
El premi Vallesà de l’Any, que arriba a la vuitena edició, reconeix la trajectòria d’una persona que durant el 2013 hagi destacat en algun àmbit de la vida ciutadana. I seran els lectors del diari els qui decidiran qui guanya el premi. L’entrega del guardó es farà a Can Palots de Canovelles el dimecres 7 de maig.
Com puc votar per la Lluïsa?Com diu al mateix diari “A partir d’aquesta setmana i fins al 18 d’abril els lectors del diari poden participar en la votació enviant la butlleta que trobaran en cada edició del diari. Entre les butlletes rebudes se sortejarà un cap de setmana per a dues persones a l’Hotel Guitart Termes la Collada 4*, de Toses, amb una nit d’allotjament a mitja pensió i entrada a l’spa”.
Podeu trobar més informació sobre el premi en aquest
enllaç.

Voteu per la Lluïsa, compartiu la notícia a la xarxa i demaneu el vot als vostres amics! #TotsamblaLluïsa
 
Font: El Bloc Cròniques del Viver

Guadalupe Ruiz

_relats personals

Sempre dic que la Fundació m’ha portat dues coses que mai hauria somiat: l’amor i la independència

 
 
El primer dia que, nerviosa, va trepitjar la Fundació Tallers anava acompanyada del seu germà. “Abans d’entrar li vaig dir clarament: «si no m’agrada el que veig, no em quedo»”. L’advertència, fruit més de la desconeixença cap allò que és nou que d’una por real, es va esvair de seguida. “Vaig veure que podia fer amics, que la gent era simpàtica”. Des d’aleshores han passat ja vint anys, dues dècades que han canviat la seva vida de dalt a baix. La Guadalupe Ruiz (Càceres, 1959) sempre ha format part del Centre Especial de Treball, on ha dut a terme tasques en les àrees de màrqueting i de serveis industrials. Ara fa manipulats per al sector farmacèutic, una tasca que li agrada i que, a més, pot desenvolupar de tant en tant fora de la Fundació. “Quan l’empresa ens necessita, ens crida i anem a realitzar la feina allà, amb la resta de la plantilla”. Reconeix que, al principi, no va portar gaire bé això de sortir a l’exterior. “La proposta no em va fer molta gràcia”. El discurs s’atura, com si estigués buscant dins el calaix mental dels records aquella vivència que per un moment va trencar la seva normalitat. “Era molt tímida i em posava vermella com un tomàquet quan havia de parlar. Sortir volia dir enfrontar-me a una experiència nova que no controlava”. Ha enfortit el caràcter i ha guanyat en seguretat. És empàtica amb els problemes de la resta de companys, una actitud que li ha portat més d’un maldecap. Ara ha après a fer d’observadora i no a prendre partit en els assumptes dels altres. També ha guanyat en autonomia. “Abans estava sobreprotegida pels pares…”. Des que van morir viu sola i rep el suport de dues treballadores que l’ajuden a organitzar-se el dia a dia a casa. Ja ha descartat compartir pis amb el seu company, també usuari de la Fundació i membre de la brigada de neteja. “A mi em feia molta il·lusió anar a viure junts, però ja m’he adonat que no pot ser”. Entre setmana es veuen poc però aprofiten el temps lliure al màxim. “O sols o amb altres companys, el cap de setmana és nostre”. Diu que si mira enrere sent una mica de vertigen per tots els canvis positius que ha viscut. “Sempre dic que la Fundació m’ha portat dues coses que mai hauria somiat: l’amor i la independència”.
 
Font: El Bloc de Fundació Tallers

L’últim tallat amb Germà Bel. Acte de cloenda del projecte 52 tallats


 

 
Durant un any s’ha entrevistat personalitats rellevants en matèria de discapacitat en un exercici periodístic innovador

El proper dijous dia 27 de març, a les 19h al Col·legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10 de Barcelona) la Fundació Mas Albornà posa punt i seguit al repte que es va marcar fa tot just un any: aconseguir entrevistar les persones més influents del país i preguntar-los sobre un tema tan desconegut i infreqüent per tots com és la discapacitat i el trastorn mental.

Així, després d’un any publicant setmanalment una entrevista a una persona rellevant, Mas Albornà organitza un acte de cloenda amb tot l’aroma dels 52 tallats, el qual porta per nom “L’ÚLTIM TALLAT”, en clara al·lusió al final del projecte, un final que no serà definitiu. L’acte servirà no només per a fer un repàs de la trajectòria dels “52 tallats” i marcar l’acabament de la primera fase sinó també per fer la presentació del nou rumb que emprendrà aquesta singular iniciativa.

Per tal de celebrar l’èxit d’aquest projecte periodístic, es comptarà amb la presència de l’economista  GERMÀ BEL qui serà entrevistat “en directe” en un format “multientrevistador” amb la participació de tots els voluntaris que han fet possible aquest projecte. Els assistents, doncs, tindran la possibilitat de prendre un tallat, veure en directe com es fa l’entrevista i hi participar directament a través de formular-li alguna pregunta.

52 tallats i un tovalló: el projecte i les cares entrevistades

52 tallats i un tovalló  (www.52tallats.cat) és un espai web on s’ha publicat setmanalment durant un any seguit una entrevista  sobre discapacitat a una persona coneguda provinent de diferents àmbits: polític, cultural, periodístic...

Les opinions d’aquestes  persones són el  millor baròmetre per saber l’estat d’opinió o el nivell de coneixement i acceptació d’un tema, d’un col·lectiu, etc.

El nom del projecte es deu als tres elements clau que el defineixen:

52: són el repte, el nombre d’entrevistes que es realitzaran i que són les setmanes que té un any

Tallats: símbol d’allò que és quotidià i normal i que és alhora escenari de tertúlies i xerrades.

Tovalló: lloc on apuntes les coses importants que vols recordar quan et trobes en una conversa informal i “de cafeteria” com la que plantegem al projecte.

L’objectiu que cerca aquesta iniciativa és anar en la línia de donar visibilitat i un vessant de “normalitat” a les persones amb discapacitat i trastorn mental per tal de millorar la percepció que en té la societat.

 Col·laboració de professionals de la comunicació voluntaris

El projecte s’ha realitzat gràcies a la col·laboració desinteressada de diferents professionals de la comunicació voluntaris de la Fundació que han realitzat les entrevistes a cada protagonista. Es tracta de professionals en actiu o estudiants, que han aportat el seu gra de sorra i el valor humà a la iniciativa.

Font: Cristina Barbacil. Comunicació Mas Albornà

divendres, 14 de març de 2014

Planificació estratègica 2014-2017 sobre els trastorns de conducta

_ notícies del sector

 
• Dincat va impulsar una trobada amb les entitats federades per explicar la feina feta durant l'any passat i per exposar els principals eixos de treball per al període 2014-2017, que inclouen 4 àrees bàsiques: família, professionals, model d'intervenció i Administració.
La seu de Dincat va acollir el passat 5 de març una reunió amb totes les entitats federades per tractar sobre els trastorns de conducta en persones amb discapacitat intel·lectual o de desenvolupament. En aquesta trobada, que va comptar amb una gran assistència, es va fer balanç de la feina desenvolupada durant l'any passat per les comissions de trastorns de conducta -formades per professionals de diverses- i es van exposar els eixos de treball de la planificació estratègica 2014-2017 sobre aquesta qüestió per avaluar de manera conjunta quines són les principals necessitats del sector.
Durant el 2013, les comissions tècniques -dividides en pla estratègic, formació, fons documental i desplegament territorial- han treballat en l'edició d'un fons documental, la creació d'una base de dades de serveis sanitaris públics on s'atenguin les persones amb trastorn de conducta i el disseny d'un pla estratègic que, entre altres qüestions, prioritza 4 àmbits: família, professionals del sector, model d'intervenció i Administració.
 
Font: web de Dincat

Dincat es desplaça al territori per reunir-se amb les entitats d'atenció diürna

_notícies del sector
 

• Representants del grup permanent es van desplaçar a Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona, a finals de febrer, per explicar quins són els temes més rellevants de l'àrea per a aquest any. Representant a les entitats de sinergrup, formen part d'aquest grup, Isabel Mañero, directora tècnica dels centres ocupacionals de Fundació Tallers i Marta Xatruch, responsable de programes de sinergrup.
• Entre aquestes qüestions, es va explicar la planificació del 2014, el document proposta dels indicadors de qualitat dels centres ocupacionals i el protocol de derivació als serveis d'atenció diürna.
En l'última setmana de febrer, el grup permanent d'atenció diürna de Dincat s'ha desplaçat als diversos territoris (Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona) per compartir amb els professionals i les entitats els temes més importants en el desenvolupament tècnic de l'àrea per a aquest 2014.
Més d'un centenar de persones han assistit en aquestes trobades de proximitat on s'han tractat temes com la planificació d'aquest any, el document proposta sobre els indicadors de qualitat dels centres ocupacionals, el protocol de derivació als serveis d'atenció diürna o la campanya "Enganxa't als drets", que Dincat ha posat en marxa per defensar els drets del col·lectiu davant els efectes de les polítiques d'austeritat. Aquesta campanya compta amb el suport de sinergrup.
Per una banda, la proposta dels indicadors de qualitat dels centres ocupacionals té com a objectiu facilitar i impulsar la millora dels serveis. El treball ha tingut en compte la revisió de diversos documents que inclouen indicadors d'altres tipus de serveis (residencials, tutelars, prelaborals, etc), revisant l'adequació i la validesa d'aquests en relació als recursos d'atenció diürna i la normativa que els regula. A la vegada, s'ha intentat introduir els termes emergents prenent com a referència el model de qualitat de vida. Les reunions han servit també per promoure la participació en la revisió del document dins d'un termini concret per recollir les aportacions dels professionals. La finalitat és tancar un document definitiu que es pugui presentar a l'Administració.
D'altra banda, s'ha explicat amb detall el protocol de derivació a serveis d'atenció diürna dels alumnes amb DID que finalitzen l'etapa educativa i el calendari d'aplicació. Destacar del protocol que:
- Garanteix el finançament de les places.
- Permet ampliar les places conveniades.
- Estableix la coordinació entre tots els agents implicats: departaments d'Ensenyament i Benestar Social, entitats, famílies i beneficiaris.
- Estableix l'acompanyament per part dels departaments implicats, a les famílies/tutors legals i als mateixos beneficiaris en el procés de derivació, selecció, tramitació i resolució d'accés.
Aquest protocol s'ha elaborat d'acord amb un calendari prou ampli (l'any anterior al darrer curs de formació educativa) perquè pugui haver-hi una assignació pressupostària definitiva, ajustada i amb garanties. Malgrat que es valora positivament que s'hagi establert un protocol per garantir el servei a les persones que finalitzen l'etapa educativa, s'ha pogut recollir el neguit i preocupació existent en el sector per:
- La manca de places i restricció d'accés als serveis d'atenció diürna per a altres persones que no provenen de l'etapa educativa.
- L'endarreriment dels pagaments i dels deutes pendents per part de l'Administració
- La manca d'instruccions i criteri comú per part dels Serveis Territorials a l'hora d'aplicar les instruccions sobre l'accés als serveis.
- L'aplicació de la concertació, com s'està desplegant, amb quin criteri o com s'assegurarà el manteniment de les subvencions.
 
Font: Web de Dincat

dimecres, 12 de març de 2014

Presentació del llibre: L'Economia del Bé Comú

 
 
El proper 19 de març, a les 19 h., tindrà lloc la presentació del llibre: L'Economia del Bé Comú.
 
L'acte comptarà amb la participació d'en Christian Felber, autor del llibre, Enric Clotet, Secretari General del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i professor d'ESADE, i Martí Olivella, autor del pròleg del llibre i president de NOVA, Innovació Social.
 
En aquesta versió catalana, es fa menció de sinergrup com a grup d'entitats que treballem pel bé comú.
 
Cal confirmar assistència a: mlmontefusco@hotmail.com
 
Lloc: FNAC Arenas
Centre Comercial Arenas de Barcelona,
Gran Vía de les Corts Catalanes, 373-385 (Barcelona)


dilluns, 10 de març de 2014

Sinergrup. Una mirada cap al futur


Els directors generals i gerents de les entitats associades de sinergrup, acompanyats d’experts i responsables de serveis transversals, d’atenció a les persones i de producció, es van reunir, durant un dia sencer, a Can Cuch, en ple Parc Natural del Montseny, per abordar els reptes de futur de les entitats i del sector.

En aquesta trobada es van definir algunes de les línies estratègiques per als propers anys, així com a canvis organitzatius per donar resposta a les entitats, com a generadores de recursos i oportunitats per a les persones amb especials necessitats de suport dins d’un territori i una comunitat.

Informa: Marta Xatruch, Responsable de programes de sinergup

Bons resultats a l'activitat de teràpia aquàtica del Centre Riudeperes, projecte guanyador de la IIª Edició del Premi Toni Manchón

 
El passat mes de desembre el projecte de teràpia aquàtica del Centre Riudeperes va guanyar la IIª Edició del Premi Toni Manchón de l’Associació Sant Tomàs. Després d’un mes i mig des de l’inici de l’activitat, ja es poden observar els bons resultats.
La Teràpia quàntica es porta a terme a la piscina municipal de Manlleu els dimecres de 10’30h a 13h i permet beneficiar a 10 persones usuàries del Centre Riudeperes. S’han constituït dos grups formats cadascun d’ells per 5 persones, un amb l’objectiu de reeducar els reflexes d’equilibri dels usuaris i l’altre amb l’objectiu de potenciar la seva autonomia a través del treball de la musculatura.
Els 5 usuaris que assisteixen a cadascuna de les sessions, ho fan acompanyats d’una fisioterapeuta, un auxiliar tècnic educatiu i 3 persones voluntàries (algunes d’elles professionals del propi centre) que els atenen de forma individualitzada al llarg de la sessió. Tots ells van rebre una formació abans d’iniciar el projecte per conèixer millor què és aquesta teràpia, els objectius i l’organització de la sessió amb els usuaris.
La fisioterapeuta del projecte valora molt positivament les 4 sessions que s’han realitzat fins ara: els usuaris que hi participen s’han adaptat bé al medi aquàtic i s’ha pogut començar a treballar per assolir els objectius personalitzats que s’han plantejat a cadascun d’ells. La progressió es evident, ja comencen a saber surar sobre l’aigua i fins i tot a nedar amb ajuda de suros i altres objectes que cedeix la piscina per fer l’activitat. Els participants estan tant contents que fins i tot expressen les ganes de tornar-hi un cop s’ha acabat l’activitat. Destacar també la importància de comptar amb el suport de 7 voluntaris, tots ells molt implicats en l’activitat.
Font: Web de l'Associació Sant Tomàs




divendres, 7 de març de 2014

L'Associació Sant Tomàs, membre de sinergrup, obre el projecte "Company de suport" a les entitats


 
 Es proposa una formació i assessorament a aquelles organitzacions que vulguin replicar aquest projecte europeu pioner a l'Estat.
La data límit d'inscripció és el 23 de març.
• A través d'aquesta iniciativa, persones amb discapacitat intel·lectual comparteixen les seves experiències de vida i ofereixen el seu suport a altres companys.
 
Fer de company de suport significa compartir, d'igual a igual, les experiències de vida amb una altra persona. Experiències que es consideren exemples positius, models de qualitat de vida. Al voltant d'aquest concepte gira el projecte europeu TOPSIDE "Els companys de suport entre les persones amb discapacitat intel·lectual", una iniciativa pionera a l'Estat que va portar endavant l'any passat l'associació Sant Tomàs -juntament amb 6 entitats de països europeus- i que ara s'obre a totes les entitats de Dincat.
Amb l'objectiu d'impulsar aquest rol, Dincat i Sant Tomàs proposen una formació per a aquelles entitats que estiguin interessades a replicar aquest projecte. La finalitat de la formació és doble. Donar els coneixements, estratègies metodològiques, activitats didàctiques i materials perquè cada entitat organitzi i imparteixi el curs per preparar a futurs companys de suport i fer un procés d'acompanyament i assessorament a les organitzacions.
El curs tindrà una durada de 15 hores, repartides en 3 sessions. Començarà el mes de març i acabarà al novembre. El lloc on s'impartirà serà a la seu de Dincat (C/Joan Güell 90-92. Barcelona). La inscripció i el comprovant de pagament s'ha d'enviar via email a oferrerons@dincat.cat. La data límit és el 23 de març.
El company de suport és un projecte impulsat per la Comissió Europea que consisteix a formar persones amb discapacitat intel·lectual perquè siguin, com indica el seu nom, un suport per a altres companys. Al company de suport, se'l forma en diferents àrees de la vida quotidiana (feina, lleure, llar, salut, benestar, educació, drets i deures, etcètera) i aprèn habilitats com la comunicació, l'empatia o com afrontar situacions imprevistes, entre altres.
Font: Web de dincat

dimecres, 5 de març de 2014

Nou enclavament laboral de Tac Osona a l'empresa Girbau

 
El divendres 28 de febrer el Pere Girbau Pous, director general de Girbau i Ricard Aceves, director general de l’Associació Sant Tomàs van signar un contracte per la creació d’un enclavament laboral a les instal·lacions de Girbau.
L’empresa
Girbau es dedica al disseny i la fabricació de maquinaria per a bugaderia industrial: rentadores, assecadores, planxadores, túnels de rentat i serveis d’assistència tècnica.  
La creació d’aquest nou enclavament permetrà a GIRBAU disposar dels serveis de Tac Osona a les mateixes instal·lacions de GIRBAU, però al marge de l’organització empresarial d’aquesta. Les feines que s’hi desenvoluparan són: conjunt calefacció gas, de caixa de fums o de tapes de filtre entre d’altres.
Inicialment l’enclavament donarà feina a un equip format per un monitor i 4 treballadors de l’empresa social Tac Osona.
 
Font: El bloc de l'Associació Santa Tomàs

Alberto Jimenez

_relats personals 
M’agrada tot. Que he de rentar plats, els rento, que he de servir, ho faig. Fins i tot tallo ceba encara que em faci plorar
 
 
 
Aquell curs de cuina que va fer a l’Escola de Restauració de Santa Coloma a iniciativa de la Fundació Tallers va acabar de convertir una simple afició en una oportunitat real de treball. En total, 400 hores que li van servir per aprendre a tallar a la juliana, a trinxar, a fer croquetes i amanides, i a posar en pràctica alguns trucs de xef amb els quals sorprèn a casa. “Algunes vegades faig jo el menjar, però la competència és gran: la meva mare és una experta”. L’Alberto Jiménez (Santa Coloma de Gramenet, 1984) és un apassionat de la seva feina. “Sempre he estat més de fogons que de libres”. És ajudant de cuina a la Fundació pràcticament des que va arribar, l’any 2001, i fa de tot, perquè com a bon professional sap que darrere d’un plat servit a taula hi ha molta altra feina que passa desapercebuda, però que és imprescindible per al resultat final. “M’agrada tot. Que he de rentar plats, els rento, que he de servir, ho faig. Fins i tot tallo ceba encara que em faci plorar”. Ho diu entre somriures, mentre mira de reüll al seu company a la cuina. “No em puc queixar, tinc un bon jefe”. En certa manera, se sent un privilegiat. Durant quatre anys va treballar a l’empresa ordinària, en concret en un càtering de Santa Coloma on es va fer un fart d’aprendre. “Allà em vaig espavilar de cop”. Va començar fent canapès, salats i dolços, per després passar a fer altres plats més elaborats. “He cuinat fins i tot paelles”. També ha fet de cambrer. Diu que mai abans s’havia vist vestit així, d’uniforme blanc i negre i amb safata a la mà, però que també se’n surt. “Hem servit a casaments, a comunions, a reunions amb polítics… Al principi era molt estressant, però al final un s’hi acostuma i pot amb tot”. Reconeix que aquella experiència que la crisi va obligar a posar punt i final li pot obrir moltes portes. “Va ser una gran oportunitat per a mi, un trampolí per, qui sap, trobar una feina allà fora”. De moment, està molt agraït perquè ha tornat a la Fundació Tallers a fer el que feia, la cuina, que compagina amb tasques de neteja en una oficina bancària de Sant Cugat. “Aquí ho faig tot amb els ulls tancats”. Té parella i una hipoteca per pagar que l’angoixa. “Els pares m’ajuden, si no, seria impossible”. Malgrat tot, confia a poder demostrar en un futur no gaire llunyà les seves habilitats a la cuina. Vol tornar a l’empresa ordinària i per això no para d’enviar currículums. Creu en les segones oportunitats. “No seria just que em deixessin escapar!”.
 
Font: El Bloc de Fundació Tallers

dilluns, 3 de març de 2014

La nova Llei de la Discapacitat comporta un retrocés en l’àmbit laboral

_notícies del sector
 
 
• La normativa introdueix canvis significatius en el dret al treball i en el paper dels Centres Especials de Treball com a eina d'inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat o trastorn mental amb especials dificultats.
• El passat 17 de febrer es va celebrar una jornada d'anàlisi i posicionament amb representants dels partits polítics, entitats de la discapacitat i la salut mental i l'Administració.
 
La Taula de CET d'iniciativa social, formada per Dincat i AMMFEINA Salut Mental Catalunya, ha manifestat el seu desacord amb la nova Llei General dels Drets de les Persones amb Discapacitat perquè entén que els continguts que fan referència a l'àmbit del treball suposen un pas enrere en la inclusió social i laboral del col·lectiu.
La nova llei introdueix canvis significatius en el dret al treball i en la concepció dels Centres Especials de Treball (CET) com a eina d'inserció social i laboral de les persones amb discapacitat o trastorn mental amb especials dificultats (persones que no poden integrar-se al mercat laboral ordinari, però que tenen capacitat de treball amb els suports necessaris).
La normativa no prioritza que aquestes persones siguin integrades en l'empresa ordinària, com ja establia la LISMI (Llei d'Integració Social del Minusvàlid, 1982) i, a més, els Centres Especials de Treball perden la seva essència original. Amb aquest text, els CET deixen de ser mercat de treball protegit, és a dir, orientat prioritàriament a persones amb discapacitat o trastorn mental amb especials dificultats d'inclusió laboral i s'afavoreix l'entrada a persones amb un rendiment productiu més alt. La conseqüència directa és que les persones més vulnerables perdran un dels pocs recursos que tenen per treballar i seran desplaçades cap a serveis assistencials (centres ocupacionals amb finalitats terapèutiques), malgrat tenir capacitat de treball. A més, la despesa social s'incrementarà perquè deixaran de ser contribuents actius per dependre de recursos assistencials.
A l'espera del desplegament normatiu
D'una banda, la Taula de CET d'iniciativa social confia que el govern espanyol rectifiqui i corregeixi aquesta situació quan porti endavant el desplegament normatiu i, per una altra, demana al Parlament de Catalunya que defensi el model de treball protegit català, centrat en les persones amb discapacitat o trastorn mental amb especials dificultats d'inclusió laboral i promogut per entitats socials sense ànim de lucre. En els últims 30 anys, Catalunya ha estat el territori que més ha apostat en aquest terreny i el seu model d'integració i cohesió social ha estat un referent per a la resta de l'Estat.
Actualment, Dincat i AMMFEINA Salut Mental Catalunya compten amb 106 Centres Especials de Treball socials i sense ànim de lucre, que donen feina a prop de 8.000 treballadors, la majoria dels quals persones amb discapacitat o trastorn mental amb especials dificultats d'inclusió laboral.
Una oportunitat perduda
Organitzacions del sector de la discapacitat feia anys que reclamaven una revisió de la normativa que regula la integració al treball de les persones amb discapacitat o trastorn mental per corregir els desajustos que s'havien produït des que la llei va entrar en vigor, fa més de 30 anys. La Taula de CET d'iniciativa social lamenta que s'hagi perdut l'oportunitat d'actualitzar la normativa atenent les necessitats actuals del col·lectiu i en un context socioeconòmic especialment difícil per a les persones en risc d'exclusió.
L'objectiu de la nova llei era refondre en una única normativa diversos textos de l'àmbit de la discapacitat ((LISMI-Llei d'Integració Social del Minusvàlid de 1982, LIONDAU-Llei d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat de 2003 i la Llei 49/2007 d'infraccions i sancions en matèria d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat)) però en comptes d'unificar, el text introdueix canvis que van en sentit oposat a les mateixes lleis refoses i que entren en contradicció amb la mateixa Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per l'ONU el 2006 i que Espanya va ratificar dos anys després.
Jornada de valoració i posicionament
Per analitzar i manifestar el posicionament sobre la llei, la Taula de CET d'iniciativa social ha organitzat una jornada de reflexió i posicionament a la Casa del Mar de Barcelona (C/Albareda, 1), que va tenir lloc el dilluns 17 de febrer. La jornada va comptar amb dos blocs: un, amb l'anàlisi dels canvis introduïts en l'àmbit del treball i, un altre, de posicionament de diferents agents: representants dels grups parlamentaris al Congrés dels Diputats (PP, PSC, CIU, IC-V i ERC), entitats representatives de la discapacitat i la salut mental en l'àmbit autonòmic i estatal i l'Administració.
El diputat d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, ha criticat que la nova llei no s'hagi sotmès a debat parlamentari i que s'hagi aprovat a través d'un reial decret. Per a Tardà, "estem veient el desmantellament de l'Estat de benestar" i ha dit que obre la porta "a interessos del sector privat".
En aquesta mateixa línia s'ha expressat el diputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Joan Coscubiela, que considera que la nova normativa "dóna cobertura legal a la intromissió de l'empresa privada en espais propis de la iniciativa social" i s'ha adreçat a la resta de diputats per promoure una proposició no de llei des del Parlament, que insti a una regulació de les polítiques actives d'ocupació, i a la societat civil perquè es mobilitzi.
Per a Carles Campuzano, diputat de Convergència i Unió, "no és només una oportunitat perduda sinó també un pas enrere perquè el text refós s'allunya de la filosofia de la LISMI" i elimina la característica dels Centres Especials de Treball com a espai protegit per a les persones amb especials dificultats.
Des del PSC, Esperança Esteve, ha destacat que "s'ha trencat el consens històric" entre tot l'arc parlamentari que ha caracteritzat les polítiques per a la discapacitat. Esteve creu que encara es poden "subsanar" les conseqüències de la nova llei i ha proposat un debat del model català que se centri en "inserció a l'empresa ordinària, els centres especials de treball com a entorn protegit i desenvolupament de clàusules socials (licitacions públiques reservades a CET)".
Per a M. Ángeles Esteller del PP, la normativa "no hi ha cap regressió" i, segons ella, el reial decret legislatiu és un "primer pas" i a partir d'ara caldrà treballar en la nova Estratègia espanyola d'Ocupació 2014-2016 i en el desplegament de 3 reglaments, entre els quals el d'ocupació. En aquest, es regularà les subvencions per a polítiques d'ocupació. Sobre els CET, Esteller afirma que "en el repartiment -de les subvencions- s'ha de prioritzar les persones amb major discapacitat, s'ha de valorar el cobrament en funció del grau de discapacitat i s'ha de donar un major suport als CET sense ànim de lucre".
L'acte de cloenda de la jornada ha estat a càrrec del conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, que ha defensat el model d'inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat propi de Catalunya, orientat a les persones amb especials dificultats, arrelat al territori i impulsat des de la societat civil catalana. "No hi ha res més injust que tractar igual al diferent" ha assegurat Puig en referència a adaptar els recursos públics, segons les dificultats de les persones. El conseller ha afirmat que "malgrat les estretors, des del Govern intentem mantenir les subvencions dels CET" i ha recordat que els diners que arriben des de l'executiu central són insuficients. A més, ha destacat la feina dels Centres Especials de Treball sense ànim de lucre.
D'altra banda, cal destacar que aquesta jornada ha estat impulsada des d'organitzacions representatives catalanes, que han volgut posar en relleu els efectes de la nova llei considerant la singularitat del nostre territori. De fet, el CERMI (Comitè Español de Representants de Persones amb Discapacitat, que és d'àmbit estatal) sí que ha donat suport al text de la llei.
 
La jornada és una de les accions incloses dins "Enganxa't als drets", la nova campanya de defensa del col·lectiu impulsada per Dincat i que compta amb el suport de sinergrup.
 
Font: web Dincat