_notícies del sector
• La normativa introdueix canvis significatius en el dret al treball i en el paper dels Centres Especials de Treball com a eina d'inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat o trastorn mental amb especials dificultats.
• El passat 17 de febrer es va celebrar una jornada d'anàlisi i posicionament amb representants dels partits polítics, entitats de la discapacitat i la salut mental i l'Administració.
La Taula de CET d'iniciativa social, formada per Dincat i AMMFEINA Salut Mental Catalunya, ha manifestat el seu desacord amb la nova Llei General dels Drets de les Persones amb Discapacitat perquè entén que els continguts que fan referència a l'àmbit del treball suposen un pas enrere en la inclusió social i laboral del col·lectiu.
La nova llei introdueix canvis significatius en el dret al treball i en la concepció dels Centres Especials de Treball (CET) com a eina d'inserció social i laboral de les persones amb discapacitat o trastorn mental amb especials dificultats (persones que no poden integrar-se al mercat laboral ordinari, però que tenen capacitat de treball amb els suports necessaris).
La normativa no prioritza que aquestes persones siguin integrades en l'empresa ordinària, com ja establia la LISMI (Llei d'Integració Social del Minusvàlid, 1982) i, a més, els Centres Especials de Treball perden la seva essència original. Amb aquest text, els CET deixen de ser mercat de treball protegit, és a dir, orientat prioritàriament a persones amb discapacitat o trastorn mental amb especials dificultats d'inclusió laboral i s'afavoreix l'entrada a persones amb un rendiment productiu més alt. La conseqüència directa és que les persones més vulnerables perdran un dels pocs recursos que tenen per treballar i seran desplaçades cap a serveis assistencials (centres ocupacionals amb finalitats terapèutiques), malgrat tenir capacitat de treball. A més, la despesa social s'incrementarà perquè deixaran de ser contribuents actius per dependre de recursos assistencials.
A l'espera del desplegament normatiu
D'una banda, la Taula de CET d'iniciativa social confia que el govern espanyol rectifiqui i corregeixi aquesta situació quan porti endavant el desplegament normatiu i, per una altra, demana al Parlament de Catalunya que defensi el model de treball protegit català, centrat en les persones amb discapacitat o trastorn mental amb especials dificultats d'inclusió laboral i promogut per entitats socials sense ànim de lucre. En els últims 30 anys, Catalunya ha estat el territori que més ha apostat en aquest terreny i el seu model d'integració i cohesió social ha estat un referent per a la resta de l'Estat.
Actualment, Dincat i AMMFEINA Salut Mental Catalunya compten amb 106 Centres Especials de Treball socials i sense ànim de lucre, que donen feina a prop de 8.000 treballadors, la majoria dels quals persones amb discapacitat o trastorn mental amb especials dificultats d'inclusió laboral.
Una oportunitat perduda
Organitzacions del sector de la discapacitat feia anys que reclamaven una revisió de la normativa que regula la integració al treball de les persones amb discapacitat o trastorn mental per corregir els desajustos que s'havien produït des que la llei va entrar en vigor, fa més de 30 anys. La Taula de CET d'iniciativa social lamenta que s'hagi perdut l'oportunitat d'actualitzar la normativa atenent les necessitats actuals del col·lectiu i en un context socioeconòmic especialment difícil per a les persones en risc d'exclusió.
L'objectiu de la nova llei era refondre en una única normativa diversos textos de l'àmbit de la discapacitat ((LISMI-Llei d'Integració Social del Minusvàlid de 1982, LIONDAU-Llei d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat de 2003 i la Llei 49/2007 d'infraccions i sancions en matèria d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat)) però en comptes d'unificar, el text introdueix canvis que van en sentit oposat a les mateixes lleis refoses i que entren en contradicció amb la mateixa Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per l'ONU el 2006 i que Espanya va ratificar dos anys després.
Jornada de valoració i posicionament
Per analitzar i manifestar el posicionament sobre la llei, la Taula de CET d'iniciativa social ha organitzat una jornada de reflexió i posicionament a la Casa del Mar de Barcelona (C/Albareda, 1), que va tenir lloc el dilluns 17 de febrer. La jornada va comptar amb dos blocs: un, amb l'anàlisi dels canvis introduïts en l'àmbit del treball i, un altre, de posicionament de diferents agents: representants dels grups parlamentaris al Congrés dels Diputats (PP, PSC, CIU, IC-V i ERC), entitats representatives de la discapacitat i la salut mental en l'àmbit autonòmic i estatal i l'Administració.
El diputat d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, ha criticat que la nova llei no s'hagi sotmès a debat parlamentari i que s'hagi aprovat a través d'un reial decret. Per a Tardà, "estem veient el desmantellament de l'Estat de benestar" i ha dit que obre la porta "a interessos del sector privat".
En aquesta mateixa línia s'ha expressat el diputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Joan Coscubiela, que considera que la nova normativa "dóna cobertura legal a la intromissió de l'empresa privada en espais propis de la iniciativa social" i s'ha adreçat a la resta de diputats per promoure una proposició no de llei des del Parlament, que insti a una regulació de les polítiques actives d'ocupació, i a la societat civil perquè es mobilitzi.
Per a Carles Campuzano, diputat de Convergència i Unió, "no és només una oportunitat perduda sinó també un pas enrere perquè el text refós s'allunya de la filosofia de la LISMI" i elimina la característica dels Centres Especials de Treball com a espai protegit per a les persones amb especials dificultats.
Des del PSC, Esperança Esteve, ha destacat que "s'ha trencat el consens històric" entre tot l'arc parlamentari que ha caracteritzat les polítiques per a la discapacitat. Esteve creu que encara es poden "subsanar" les conseqüències de la nova llei i ha proposat un debat del model català que se centri en "inserció a l'empresa ordinària, els centres especials de treball com a entorn protegit i desenvolupament de clàusules socials (licitacions públiques reservades a CET)".
Per a M. Ángeles Esteller del PP, la normativa "no hi ha cap regressió" i, segons ella, el reial decret legislatiu és un "primer pas" i a partir d'ara caldrà treballar en la nova Estratègia espanyola d'Ocupació 2014-2016 i en el desplegament de 3 reglaments, entre els quals el d'ocupació. En aquest, es regularà les subvencions per a polítiques d'ocupació. Sobre els CET, Esteller afirma que "en el repartiment -de les subvencions- s'ha de prioritzar les persones amb major discapacitat, s'ha de valorar el cobrament en funció del grau de discapacitat i s'ha de donar un major suport als CET sense ànim de lucre".
L'acte de cloenda de la jornada ha estat a càrrec del conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, que ha defensat el model d'inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat propi de Catalunya, orientat a les persones amb especials dificultats, arrelat al territori i impulsat des de la societat civil catalana. "No hi ha res més injust que tractar igual al diferent" ha assegurat Puig en referència a adaptar els recursos públics, segons les dificultats de les persones. El conseller ha afirmat que "malgrat les estretors, des del Govern intentem mantenir les subvencions dels CET" i ha recordat que els diners que arriben des de l'executiu central són insuficients. A més, ha destacat la feina dels Centres Especials de Treball sense ànim de lucre.
D'altra banda, cal destacar que aquesta jornada ha estat impulsada des d'organitzacions representatives catalanes, que han volgut posar en relleu els efectes de la nova llei considerant la singularitat del nostre territori. De fet, el CERMI (Comitè Español de Representants de Persones amb Discapacitat, que és d'àmbit estatal) sí que ha donat suport al text de la llei.
La jornada és una de les accions incloses dins "Enganxa't als drets", la nova campanya de defensa del col·lectiu impulsada per Dincat i que compta amb el suport de sinergrup.
