Guadalupe Ruiz

_relats personals

“Sempre dic que la Fundació m’ha portat dues coses que mai hauria somiat: l’amor i la independència”

 

 

El primer dia que, nerviosa, va trepitjar la Fundació Tallers anava acompanyada del seu germà. “Abans d’entrar li vaig dir clarament: «si no m’agrada el que veig, no em quedo»”. L’advertència, fruit més de la desconeixença cap allò que és nou que d’una por real, es va esvair de seguida. “Vaig veure que podia fer amics, que la gent era simpàtica”. Des d’aleshores han passat ja vint anys, dues dècades que han canviat la seva vida de dalt a baix. La Guadalupe Ruiz (Càceres, 1959) sempre ha format part del Centre Especial de Treball, on ha dut a terme tasques en les àrees de màrqueting i de serveis industrials. Ara fa manipulats per al sector farmacèutic, una tasca que li agrada i que, a més, pot desenvolupar de tant en tant fora de la Fundació. “Quan l’empresa ens necessita, ens crida i anem a realitzar la feina allà, amb la resta de la plantilla”. Reconeix que, al principi, no va portar gaire bé això de sortir a l’exterior. “La proposta no em va fer molta gràcia”. El discurs s’atura, com si estigués buscant dins el calaix mental dels records aquella vivència que per un moment va trencar la seva normalitat. “Era molt tímida i em posava vermella com un tomàquet quan havia de parlar. Sortir volia dir enfrontar-me a una experiència nova que no controlava”. Ha enfortit el caràcter i ha guanyat en seguretat. És empàtica amb els problemes de la resta de companys, una actitud que li ha portat més d’un maldecap. Ara ha après a fer d’observadora i no a prendre partit en els assumptes dels altres. També ha guanyat en autonomia. “Abans estava sobreprotegida pels pares…”. Des que van morir viu sola i rep el suport de dues treballadores que l’ajuden a organitzar-se el dia a dia a casa. Ja ha descartat compartir pis amb el seu company, també usuari de la Fundació i membre de la brigada de neteja. “A mi em feia molta il·lusió anar a viure junts, però ja m’he adonat que no pot ser”. Entre setmana es veuen poc però aprofiten el temps lliure al màxim. “O sols o amb altres companys, el cap de setmana és nostre”. Diu que si mira enrere sent una mica de vertigen per tots els canvis positius que ha viscut. “Sempre dic que la Fundació m’ha portat dues coses que mai hauria somiat: l’amor i la independència”.

 

Font: El Bloc de Fundació Tallers