_relats personals
“M’agrada tot. Que he de rentar plats, els rento, que he de servir, ho faig. Fins i tot tallo ceba encara que em faci plorar”
Aquell curs de cuina que va fer a l’Escola de Restauració de Santa Coloma a iniciativa de la Fundació Tallers va acabar de convertir una simple afició en una oportunitat real de treball. En total, 400 hores que li van servir per aprendre a tallar a la juliana, a trinxar, a fer croquetes i amanides, i a posar en pràctica alguns trucs de xef amb els quals sorprèn a casa. “Algunes vegades faig jo el menjar, però la competència és gran: la meva mare és una experta”. L’Alberto Jiménez (Santa Coloma de Gramenet, 1984) és un apassionat de la seva feina. “Sempre he estat més de fogons que de libres”. És ajudant de cuina a la Fundació pràcticament des que va arribar, l’any 2001, i fa de tot, perquè com a bon professional sap que darrere d’un plat servit a taula hi ha molta altra feina que passa desapercebuda, però que és imprescindible per al resultat final. “M’agrada tot. Que he de rentar plats, els rento, que he de servir, ho faig. Fins i tot tallo ceba encara que em faci plorar”. Ho diu entre somriures, mentre mira de reüll al seu company a la cuina. “No em puc queixar, tinc un bon jefe”. En certa manera, se sent un privilegiat. Durant quatre anys va treballar a l’empresa ordinària, en concret en un càtering de Santa Coloma on es va fer un fart d’aprendre. “Allà em vaig espavilar de cop”. Va començar fent canapès, salats i dolços, per després passar a fer altres plats més elaborats. “He cuinat fins i tot paelles”. També ha fet de cambrer. Diu que mai abans s’havia vist vestit així, d’uniforme blanc i negre i amb safata a la mà, però que també se’n surt. “Hem servit a casaments, a comunions, a reunions amb polítics… Al principi era molt estressant, però al final un s’hi acostuma i pot amb tot”. Reconeix que aquella experiència que la crisi va obligar a posar punt i final li pot obrir moltes portes. “Va ser una gran oportunitat per a mi, un trampolí per, qui sap, trobar una feina allà fora”. De moment, està molt agraït perquè ha tornat a la Fundació Tallers a fer el que feia, la cuina, que compagina amb tasques de neteja en una oficina bancària de Sant Cugat. “Aquí ho faig tot amb els ulls tancats”. Té parella i una hipoteca per pagar que l’angoixa. “Els pares m’ajuden, si no, seria impossible”. Malgrat tot, confia a poder demostrar en un futur no gaire llunyà les seves habilitats a la cuina. Vol tornar a l’empresa ordinària i per això no para d’enviar currículums. Creu en les segones oportunitats. “No seria just que em deixessin escapar!”.
Font: El Bloc de Fundació Tallers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada