divendres, 31 de gener de 2014

Participants del Postgrau de Fundraising de la UB visiten Fundació Tallers

 
La Fundació Tallers participa com a entitat receptora del pràctiques dels participants del programa de Postgrau de Captació de Fons de la Universitat de Barcelona.
Per a començar, hem rebut la visita de la Lara i el Jaime, dos participants que tenien com a objectiu conèixer el funcionament de la fundació, i en especial conèixer els beneficiaris de l’entitat, ja que aquesta és una de les qüestions essencials que necessita un bon fundraiser.
Una experiència molt enriquidora per les dues parts, i on els participants , a part de visitar la fundació, van poder compartir una bona estona amb un grup de persones usuàries del Centre Ocupacional, que els van explicar el seu dia a dia, i com veuen ells la tasca de la fundació.
 
Font: El bloc de Fundació Tallers

El Centre Riudeperes presenta un pòster a la 3a Jornada del Pla de Salut

 

El Centre Riudeperes presenta un poster en la 3a Jornada del Pla de Salut de la Generalitat de Catalunya, que rep el nom: “Canviar des de dins per millorar els resultats en l’atenció sanitària”.
El pòster mostra la proposta estructurada de gestió de la planificació de decisions anticipades per a persones amb discapacitat intel·lectual greu residents al Centre Riudeperes.
 
Vegeu el pòster fent clic aquí.
 
Font: El Bloc de Sant Tomàs

dimecres, 29 de gener de 2014

Sinergrup s'adhereix a la campanya en defensa dels drets de les persones amb discapacitat, engegada des de Dincat

 

 
L'objectiu de la campanya és fer visible la vulneració d'aspectes relacionats amb drets essencials del col·lectiu: accés als serveis d'atenció, dret al treball, a la salut, a l'educació, a la igualtat d'oportunitats i a la vida independent i la participació.
La campanya es desenvoluparà durant tot l'any, fins al 3 de desembre (Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat), i inclourà diverses accions tant d'incidència política com social.
Més informació feu un clic aquí
 

divendres, 24 de gener de 2014

"Las crisis hacen despertar, pero ésta aún no lo ha hecho suficiente"


 
 
"Hace unos días estuve con Cristóbal Colón, que representa un tipo de emprendedor y empresario muy diferente, con una cultura empresarial sana", apunta l'escrpitor Àlex Rovira.
 
Font: web de La Fageda

dilluns, 20 de gener de 2014

Innovació i feina ben feta: Melmelades La Fageda


Com es fan les melmelades La Fageda?
 
Avui ens endinsem a la nostra petita fàbrica de melmelades per mostrar-vos el procés artesanal que seguim en la seva elaboració. Com us hem anat explicant durant aquest temps el projecte va començar l'any 2011, quan ens vam trobar que l'activitat de viverisme que havíem desenvolupat des de l'any 87 tenia data de caducitat.
Havíem de reinventar-nos i trobar una nova activitat, igualment terapèutica i empresarialment viable, per donar feina amb sentit a part del nostre equip. Va ser en aquest moment que vam iniciar la història d'unes melmelades.
En poc temps us hem mostrat a través del nostre Bloc com ha avançat el projecte. Les primeres plantacions d'arbres fruiterars a la finca, els assajos a cuina, els primers maridatges, la presentació oficial de les melmelades a Fira Girona i les novetats que poc a poc estem incorporant.
En el següent vídeo en Toni López, responsable de cultius i melmelades, ens ensenyarà l'obrador i les diferents fases que conformen tot el procés d'elaboració. Serem testimonis de la preparació de les matèries primeres, la seva cocció, envasat i etiquetatge i també descobrimem l'equip que, amb un inmens afecte, s'encarrega de fer-ho possible.
Actualment el projecte de melmelades dóna feina a una vintena de persones entre treballadors del Centre Especial de Treball i professionals. L'acollida per part de la distribució i dels consumidors està sent entusisasta així que esperem seguir endolcint els vostres àpats durant molts anys.
 
 
http://www.youtube.com/watch?v=YWoQipdik_U
 
 
 
 

diumenge, 19 de gener de 2014

Èxit d’assistència al 5è concert solidari de l’Associació Sant Tomàs

 
Vic, diumenge 19 de gener de 2014- 500 persones han passat aquest dissabte des de les 7 de la tarda i fins les tres de la matinada per la Sala Paternak de Vic en motiu del concert solidari a benefici del CDIAP TRIS TRAS i l’Escola d’Educació Especial Estel.   
 
Un concert, el cinquè organitzat per l’Associació, que ha comptat amb el suport de deu grups, els quals, de forma desinteressada, han actuat oferint el seu millor repertori a un públic totalment entregat. La primera sessió, a les 7h de la tarda, ha estat el torn d’autors de renom com Pep Sala o Quimi Portet amb Jordi Busquets o Joana Serrat qui va oferir un repertori de música d’arrel americana amb tocs de pop i jazz.  El grup de Torroella de Montgrí Acció va tancar la sessió amb el seu estil pop roc però també amb un accent reage.
 
La segona sessió, el grup barceloní 9son (grup revelació dels premis ARC) van arrencar a les 10h de la nit amb temes de rumba catalana i salsa combinat amb tocs de funk i ritmes d’arrel africana. Els seguiren els joves osonencs Giuseppe Cigala i la Gallina Afònica qui amb el seu estil característic varen aportar les versions de rock més festiu de les últimes dècades. Empty Cage, guanyadors de l’edició del sona 9 del 2012, una formació en format duet de guitarra i bateria van donar pas als grups que van tancar la nit, els High Times i Itaca Band, els quals van arrodonir la festa amb temes d’ska, reaggae, early, sala o punk amb tocs de swing.
 
El concert es va caracteritzar per un dinamisme continu; 7 hores seguides de música en directe amb actuacions de mitja hora per grup, exceptuant les actuacions de Pep Sala i Quimi Portet els quals van tocar 10 minuts cadascun. La pausa finalment va ser d’una hora. Les actuacions de la tarda van permetre que el públic infantil (amb entrada gratuïta els menors de 12 anys) acompanyats d’adults, també hi pogués assistir. A partir de les 10 del vespre el públic ja era de majors de 16 anys.
 
Els músics, tots molt agradables, han valorat l’experiència com a molt positiva, han destacat la bona organització de l’esdeveniment, el tracte i rebut la important tasca que fa l’Associació. Hi ha hagut un bon ambient i tothom ha pogut gaudir de les diferents propostes musicals. Pel que fa als assistents, aquest any s’ha superat els de l’edició anterior, 500 persones (contant els menors que no pagaven entrada.
 
Enguany s’ha pogut recaptar l’import brut de 3.570 €. Aquests diners, un cop descomptades les despeses d’organització, serviran per finançar el servei de colònies de final de curs de l’Escola Estel, fins ara finançades una part per la Generalitat i, també, per la compra de material per el nou servei de psicomotricitat que ofereix el CDIAP Tris Tras des d’aquest any, ja siguin coixins, cubs d’espuma de diferents mides, rampes, pilotes, espatlleres...  .
 
Agrair des de Sant Tomàs, i molt especialment des del CDIAP TRIS TRAS i l’Escola Estel a tots els assistents, col·laboradors i persones que han participar en la festa, també a la Sala Pasternak i als grups de música per haver pogut comptar amb ells. Una vegada més, Osona ha demostrat ser solidària.

Font: Comunicació Associació Sant Tomàs

dimecres, 8 de gener de 2014

La creació de centres especials de treball amb ànim de lucre ha distorsionat el sector


52 tallats.cat


Entrevista a: José Carlos Eiriz
 
 

És director de la Fundació Ginac (Alt Camp), que treballa per la integració laboral i social de les persones amb discapacitat o trastorn mental. Des de ben jove s’ha dedicat a l’àmbit de l’educació especial, sempre combinant-ho amb els estudis econòmics i empresarials. D’aquesta manera, amb la Fundació Ginac, ha pogut combinar les dues coses. Pensa que la millor manera de contribuir a la societat és unir esforços i organitzar-se per tal d’aconseguir un resultat ben ampli que, segurament, si ho fes un de sol, no podria aconseguir. Afirma que és una persona treballadora, que gaudeix amb la seva feina i la seva família. Li agrada fer les coses perquè tinguin sentit per la gent i que la gent estigui bé.

Abans de dedicar-te plenament en el sector de la discapacitat, havies tingut algun contacte previ amb aquest món?

Havia treballat durant anys en un centre de menors. Allà hi havia persones amb discapacitats físiques, intel·lectuals, però també discapacitats que provenien de manca de “carinyo”, d’atenció per part de les seves famílies. Hi havia factors socials que feien que aquells nens estiguessin en aquella situació. Allò em va fer veure que es podien fer moltes coses per aquelles persones.

Véns de dos camps i has confluït en un, el món empresarial, quina aportació pot fer en el món de la discapacitat, com es poden complementar?

El món de l’empresa i el món social estan totalment relacionats. Avui no ets discapacitat, però pots patir un accident i pot tenir greus conseqüències que afectin tota la teva vida. Els empresaris fan el que abans havia de fer el sector social; el sector social està fent el que hauria de fer l’Administració, i l’Administració sembla que està fent d’empresari. En aquest món, tot està lligat, ja que podem aportar moltes coses a l’empresa i l’empresa pot aportar moltes coses al sector social.

Ginac pertany a un altre grup, Fundalis, on hi pertanyen altres entitats. Al sector li fa falta treballar en sinèrgia?

I tant. Tenim un sector composat per massa entitats, creades per bona iniciativa de familiars, professionals, administracions. Cadascun ho ha anat creant en funció de la seva realitat específica, però estem repetint el mateix a molts pocs kilòmetres i no estem compartint els recursos, ni el coneixement, ni l’experiència, que és bàsic. També tenim un sector molt complicat des de l’entrada del sector mercantil. La creació de centres especials de treball amb ànim de lucre ha distorsionat el sector. Ha crescut moltíssim la contractació en aquesta mena de centres de persones amb discapacitat, i moltes persones amb discapacitat que podrien accedir perfectament al mercat ordinari, estan en aquests moments en aquests centres de treball. Crec que cal un replantejament profund del model del centre especial de treball i també un reconeixement en profunditat de la tasca que fan les entitats que tenen un àmbit territorial molt clar i donen ocupació a aquelles persones que tenen realment dificultats. Per tant, jo sóc un gran defensor de les estructures grans, que permetin una sostenibilitat econòmica i que estiguin centrades en les persones.

Territori com un eix clau per aquestes entitats. Quina és la funció o quina riquesa aporta una Fundació com Ginac a una comarca com l’Alt Camp?

La cohesió social, tant de persones i esglaons socials molt desfavorits, per tal de reduir una mica l’escletxa i que aquestes persones passin a ser persones actives dins la societat. També aporta un tema de conscienciació social. Si canvies una situació de subjecte passiu a subjecte actiu, és a dir, que la persona amb discapacitat és un membre actiu de la pròpia organització, aconsegueixes també que sigui un membre actiu dins la societat, participant activament en tot tipus de grups, esportius, socials, culturals, de la vila o comarca. Des de la Fundació Ginac també aportem model de gestió. Vam ser la primera entitat de Catalunya que vam estar certificada en un sistema integrat de gestió i ha tingut un creixement continuat al llarg dels últims anys, no hem acomiadat absolutament a ningú en època de crisi com estem, i continuem creant ocupació. Entenem que som una empresa sense ànim de lucre, però una empresa, i per tant, hem de tenir un funcionament empresarial, però que el nostre objectiu principal són les persones. A més, però, també has d’aconseguir la felicitat dels treballadors i les famílies. Que les famílies estiguin bé vol dir que acceptin la situació del seu fill, li donin suport i deixin que s’equivoqui.

En aquest mapa d’actors socials que has descrit, quin paper hi han de tenir els consistoris? Les entitats han de tenir una relació activa amb els ajuntaments de les comarques?

I tant que sí, i es generen moltes més oportunitats que abans. Sovint, als consistoris hi ha una visió molt parcel·lada de la realitat, es classifica molt les persones i els problemes. Amb el temps se n’adonen que posant ells una mica i buscant nosaltres la col•laboració d’altres organismes, es poden aconseguir grans objectius. Últimament, estem desenvolupant models en què persones amb característiques i capacitats ben diferents, comparteixen espais, professionals, projectes i la seva vida amb el seu entorn més proper (veïns, botiguers). D’aquesta manera es faciliten processos d’integració social molt més efectius i més reals, i fent que la població sigui el suport natural més important que té la persona, que en el moment que desapareixen els suports artificials que som les entitats o els professionals, el seu entorn natural, la seva família i els seus veïns, actuïn com un suport natural que facilita la seva vida i fa que la persona se senti bé i integrada.

Creus que en l’àmbit empresarial hi ha una bona relació entre empreses?

La nostra estratègia comercial es basa en què hem d’aconseguir acords de col·laboració que siguin estratègics per les empreses i per nosaltres, basats en una valoració del què som, el què fem i el què podem aportar. No es basen en l’execució d’un producte o un servei, sinó que es posi en valor la nostra tasca social, la conscienciació de l’empresa respecte temes que nosaltres treballem. El perfil de l’empresa amb què estem treballant normalment són multinacionals. Empreses que tenen una consciència social més desenvolupada al llarg dels anys i una política de responsabilitat social, i que volen treballar pel territori on estan actualment.

Com veus les empreses del territori en el tema de l’aplicació de la llei LISMI?

Hi ha algunes que estan sensibilitzades, però ara amb la crisi ho estan menys. Crec que el nivell de consciència de les empreses ho és en funció que tinguin algú proper que pateixi algun tipus de discapacitat o trastorn mental. Quan ha començat la crisi, les persones amb discapacitat que estaven en empreses han estat els primers que han tornat a l’atur, i que hem hagut de tornar a recol·locar dins les nostres estructures. No hi ha un bon compliment de la LISMI, ni per part de les empreses ni per part de les administracions. Fa uns anys, es va fer una normativa que va fer que de cop s’incrementessin les persones amb discapacitat d’una forma desproporcionada. Això ha fet que sigui molt més fàcil complir amb el 2%. Hi ha perversió també perquè la major part de les grans empreses estan complint mesures alternatives amb institucions i organismes de caire nacional, com ara la ONCE sense oblidar la picaresca de la compra a organitzacions, la qual crec que hauria de ser de serveis i no de producte.

Com ha afectat la crisi en el camp més assistencial a la Fundació Ginac?

Moltes persones han d’esperar molt de temps abans de tenir una plaça al centre, les subvencions que podem rebre de l’Administració estan congelades o han disminuït, i les famílies estan molt controlades, perquè no hi ha recursos i s’està revisant la llei de dependència. Cal destacar 2 fets: primer, que qui està decidint no és la pròpia persona, sinó que és la família o l’Administració en funció d’uns interessos econòmics, i no interessos de vida de la pròpia persona. I segon, s’estan restringint les relacions d’aquella persona i les seves possibilitats de desenvolupament, i això afectarà al seu futur. Penso que tota aquesta estratègia i la manca d’inversió pública pel manteniment i creació de nous serveis, desemboca a què això es posarà a mans de les empreses privades i haurem de pagar perquè ens gestionin els serveis socials amb criteris econòmics.

Creus que encara les comunitats de veïns viuen amb recel que tinguin per veïns persones amb discapacitat?

En general no. La majoria de la gent no és així, hi ha molta gent solidària, que col·labora en moltes organitzacions com la nostra, hi ha cada vegada més gent sensibilitzada en positiu.


El període de la persona amb discapacitat menys desenvolupat és la vellesa, com ho veu i com ho solucionaria?

A Ginac, no ens agrada el model d’atenció a les persones grans que hi ha als nostres territoris. Tinc la sensació que es busca molt que estiguin bé en l’aspecte físic, però no el de la persona. Hi ha uns models d’atenció en què entitats sanitàries, la iniciativa privada o ajuntaments, gestionen instal·lacions des d’un punt de vista econòmic o mèdic. Hem de buscar un model diferent i crear la possibilitat de tenir una vida activa fins a l’últim moment.
Amb qui prendria un tallat?

Amb el Dalai Lama. Penso que és una persona viva i m’encantaria sentir la seva energia, la seva pau. Tot el que aquesta persona porta dins i fora de si mateix i que crec que a mi em seria de gran utilitat. Pot traslladar una gran pau i serenor, una consciència global i social.

I SI EN VOLS MÉS…


Font: 52tallats.cat

 

divendres, 3 de gener de 2014

Segona edició del projecte Calafell Crea






El passat dia 2 de setembre de 2013 es va iniciar la segona edició del projecte Calafell Crea, amb la posada en funcionament del menjador solidari.

Aquest menjador serveix diàriament un total de 20 menús gratuïts  a persones demandants del servei. La gestió d’usuaris es duu a terme de forma conjunta amb la regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Calafell. Els plats els cuina l’Escola de Turisme del Baix Penedès, amb el suport de la Janet, qui a més de ser la formadora de l’especialitat de cuina que s’imparteix dins del mateix projecte, fa el transport i serveix els menús a l’IES Camí de Mar, que ens cedeix les seves instal·lacions per poder dur a terme aquest servei.

Aquesta nova edició del projecte  conserva part del seu caràcter formatiu,  ja que es durà a terme el curs d’Auxiliar de Cuina, amb una durada de 450 hores lectives. Aquesta acció formativa anirà dirigida a la capacitació de 10 alumnes del municipi de Calafell i a promoure, posteriorment, la seva incorporació al món laboral.

La promoció laboral del alumnes, dins el municipi de Calafell, es canalitzarà mitjançant la recerca i la generació de col·laboracions i de la implicació d’entitats i empreses de la zona. Una via per a optar a aconseguir una contractació és la de l’oferiment de convenis de pràctiques a empreses.

El procés de prospecció, orientació i inserció laboral compta amb la col·laboració de la Regidoria de Treball de l’Ajuntament de Calafell, a través de la facilitació de contactes amb empreses, ofertes de treball de la seva borsa i assessorament de l’alumnat en el Punt de la Feina; i amb el Servei d’Inserció Laboral de la Fundació Santa Teresa.

Pel que fa a les intervencions de retorn solidari, aquest any s’incorporen algunes novetats: La creació d’una brigada de manteniment municipal que, a més de generar 5 llocs de treball per a persones aturades del municipi i d’executar les feines pròpies del servei, donarà suport als joves oferint formació de manteniment en espais que els propis joves puguin utilitzar ; L’activació d’un projecte d’educadors de carrer i voluntariat adreçat a joves en situació de risc social i que té com a objectiu principal el d’oferir a aquest joves les eines de suport que necessiten per tal de desenvolupar-se favorablement en el seu entorn sòcio-educatiu i en el seu creixement com a persones.

El Projecte Calafell Crea es planteja com una nova forma de treball, més en consonància amb els temps actuals, on mantenint els objectius clars, pretén alliberar la gestió d’estructures fixes per tal de que, mitjançant un treball en xarxa i els recursos (ja sabem que limitats) que tots el partners implicats puguin aportar, restin a disposició dels objectius plantejats. La comunicació, la predisposició, l’optimització dels recursos i l’esforç positiu de tots els agents compromesos són els pilars bàsics del seu funcionament, de la seva viabilitat social i la seva sostenibilitat econòmica.

Carmina Balaguer
Coordinadora del projecte Calafell Crea



Recull d'alguns dels cartells de les activitats i tallers:




dijous, 2 de gener de 2014

La finca de La Tavella ja és propietat del Viver!

El 23 de desembre de 2013 és una data important que figurarà en la història de la nostra entitat: Fundació Viver adquireix la finca de La Tavella.

 
Ens hem de remuntar a finals de l’any 2006, quan vam arribar a un acord amb l’INCASOL, gràcies als bons oficis d’en Pere Clos i en Jaume Pou, per la cessió d’una finca de 6 hectàrees, de les que 2,5 eren de bosc i 3,5 de conreu, situada al municipi de Cànoves i Samalús, en la que es va iniciar el nostre projecte d’agricultura ecològica.

En Manuel Palou, llavors director general del Viver, va tenir una gran visió de futur. Es va anticipar al gran desenvolupament que tindria durant els anys posteriors l’agricultura ecològica al nostre país, i, gràcies a ell, Viver de Bell-lloc ha estat una de les empreses pioneres, en el món de l’economia social, que han apostat d’una forma decidida pel desenvolupament econòmic local de proximitat, recuperant els valors tradicionals de l’agricultura i defensant el medi ambient.

El nom de la finca: La Tavella. Aquest ha estat el nom comercial de tots els nostres productes i el que en l’actualitat ens diferencia. Tant amb els nostres productes com amb les cistelles ecològiques de www.latavella.cat, actualment distribuïdes per Ecogrup Ecologica sl, a través de l’aliança feta entre Fundació Viver de Bell-lloc i Associació Sant Tomàs. La nostra marca és sinònim de productes ecològics, de qualitat, de proximitat i socials. El nom de la marca: La Tavella.
 

Moment de la signatura amb en Damià Calvet, Director de l’Incasol
 
Pel nostre projecte han passat moltes persones a les que els hem d’agrair l’esforç i el treball fet, que avui en dia és tradueix en una realitat encara més tangible: la Júlia, l’Antonio, en Quimfo, l’Ester, en Marçal, en Quimpe, l’Alejandro, l’Albert, en Rafa, l’Aaron, Dani, Jordi, Elisenda, Ruben, Oriol, Lara, Maripau, Isabel, Roberto, Conchi, Víctor, Juan Luis, Ahmed, Miquel, Mario, Paco, Djily, Jofre, Miguel Angel, l’Eli, Amàlia, Said, Esteve, Andreu, Assane, Cristina,..., Manel, Joan, Marc, Cisco, Carlos,... I molts altres que ens han vingut a visitar durant les jornades de portes obertes, en jornades escolars i universitàries, com a membres d’associacions i fundacions, com a treballadors de diverses empreses,... que també han aportat el seu granet de sorra.

Hem iniciat molts projectes, que avui en dia estan en marxa: l’agricultura ecològica, els horts de lloguer, la granja de gallines, el parc d’activitat agroecològiques, l’agrobotiga,... I altres projectes dins del nostre projecte: Elisabeth Garden (els gats de la Jackie), els animals per la tracció animal (els dos Quim's en tenen la culpa).

I avui hem arribat aquí. A aquesta gran fita. També gràcies a l’ajuda desinteressada de molts altres, en especial de la nostra presidenta, la Lluïsa. Amb un punt i seguit per continuar esforçant-nos i, ara més que mai, per desenvolupar els nous reptes: la finca de Can Sala, el projecte de Can Lluís del Montseny,... Cal continuar treballant per aconseguir la nostra missió.
 
Font: Cròniques del Viver