- La representant del sector valora com un pas endavant l’acord sobre la pujada signat amb el Govern de la Generalitat, però assegura que no respon a les necessitats reals del col·lectiu, tenint en compte l’infrafinançament que arrossega des de fa anys i l’alta inflació del cost de vida.
- El col·lectiu reclama que els pressupostos del 2023 garanteixin un nou increment de tarifes i mòduls dels serveis amb l’objectiu de dignificar-los, millorar la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes bones condicions laborals per als treballadors i assegurar la viabilitat de les entitats.
Dijous, 22 de setembre de 2022. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, assegura que l’acord signat avui pel Departament de Drets Socials i representants empresarials del sector social sobre l’increment pel 2022 del 3% dels mòduls i tarifes dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat de la Cartera de Serveis Socials és del tot insuficient. La representant assegura que es tracta d’un acord molt necessari i el valora positivament, després que el 2021 les tarifes es mantinguessin congelades i que, només el 2019 i el 2020, s’aprovessin increments. Tanmateix, insisteix que no respon a les necessitats reals del col·lectiu, tenint en compte l’infrafinançament que arrossega des de fa anys més de 10 anys i l’alta inflació del cost de vida.
Per aquest motiu, Dincat reclama que els pressupostos de la Generalitat de cara el 2023 garanteixin un nou increments de tarifes i mòduls dels serveis amb l’objectiu de dignificar-los, millorar la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes bones condicions laborals per als treballadors i assegurar la viabilitat de les entitats. De la mateixa manera, el sector, reclama que aquest pressupostos no deixin d’afrontar la greu problemàtica amb relació a les llistes d’espera per accedir als serveis, així com el problema de la inflació, tant per les famílies, com per les entitats.
Fa anys que el sector alerta al Govern de la Generalitat de la necessitat de revertir una situació que ha portat a les entitats al límit, posant en perill, així, la qualitat en l’atenció a les persones. En concret, pel període 2019-2021, sota el paraigua de La Confederació, el sector reclamava un 21,3% d’increment en tots els serveis per poder recuperar-se i mantenir la màxima qualitat en la prestació de serveis i suports. Des d’aleshores, han passat ja més de dos anys i a pesar dels petits increments, aquests, no només no han servit per satisfer les demandes i reivindicacions del sector, sinó que també han quedat molt lluny dels imports als quals s’havia compromès el propi Govern.
Tenint en compte, a més, la inflació del cost de vida, especialment amb relació als subministraments energètics i l’alimentació, la diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa és cada cop més elevada, fet que afecta directament a la qualitat de vida de les persones ateses. En concret, i segons un estudi realitzat per Plena Inclusión, les despeses de les entitats s’han incrementat en un 9% de mitjana, i els preus de necessitats bàsiques com l’electricitat o el gas, han augmentat en un 72% i 32%, respectivament.
D’altra banda, sense un finançament adequat, les entitats no poden assumir millores en les condicions laborals dels seus professionals, unes millores que són absolutament necessàries per mantenir la qualitat dels serveis. A dia d’avui, la diferència salarial entre professionals d’un centre de gestió pública directa i un de concertat amb una entitat del Tercer Sector Social és del 32% per realitzar la mateixa tasca.
El sector insisteix al Govern de la Generalitat de la necessitat de constituir espais de trobada, diàleg i negociació amb les principals entitats representatives del sector per poder treballar en la definició d’un pla de recuperació a curt i mitjà termini.
Font: Web Dincat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada