Fundació Tallers | “M’agrada molt la meva feina: cada dia és diferent i cada dia aprenc coses noves”

ESTHER ROMÁN

Quan aquell matí va arribar a la feina i va veure l’ordinador sobre la taula li va canviar la cara. “No m’ho esperava i em vaig tornar boja d’alegria”. L’Esther Román (Sabadell, 1974) era conscient que passar de la llibreta i el bolígraf al teclat i la pantalla era una mostra de confiança i un incentiu més per continuar progressant. “Havia fet un curset d’informàtica i d’Internet a l’empresa, però allò era tot un desafiament”. En realitat, només canviava el suport perquè ella ja feia temps que es cuidava de les tasques administratives al centre que Fundació Tallers té a Badia. És la seva recepcionista. “M’agrada molt la meva feina: cada dia és diferent i cada dia aprenc coses noves. I això em fa sentir activa”. Li ha sonat el telèfon i ha aixecat de cop el dits que havia col·locat amb cura damunt les tecles. “M’estic esforçant per escriure com els mecanògrafs: ràpid i fent servir tots els dits”. Reconeix que això de sincronitzar moviments damunt el teclat li està costant, però valora de manera positiva que des de la Fundació l’hagin animat a fer-ho. “Trobo que és un exercici lent però que donarà resultat. M’ho diuen perquè millori i jo ho vull fer. Practico fins i tot a casa!”. Com que és tota una veterana a l’entitat –va arribar l’any 1992-, ha passat per moltes feines dintre del Centre Especial de Treball. Primer va treballar fent manipulats, després va aprendre a fer servir la màquina empaquetadora i també va fer d’informadora per a l’Ajuntament de Badia del Vallès a la campanya “Porta a porta” sobre el reciclatge, una feina que li va mostrar la cara menys amable de tractar amb el veïnat. “Ja ens van avisar que potser no ens obririen o no voldrien parlar amb nosaltres. És una reacció que no entenc: a la gent se l’hauria de rebre amb un somriure”. Viu a casa amb els pares adoptius. Té dos germans i un nebot. És tota una artista amb el punt de creu, afició que li va encomanar la mare. Fa sardanes cada quinze dies tot i que les troba una mica avorrides i va al cine sovint. “Sóc de pelis d’intriga, que no de por”. Diu que ha après a oblidar situacions o episodis de vida que li han fet mal. Malgrat tot, és de veure el got mig ple. És endreçada, molt responsable i segura de si mateixa, una parcel·la que ha anat treballant a la Fundació. Abans tenia més por als canvis de feina. “Ara, res m’espanta”.

Font: El Bloc de Fundació Tallers. Espai: compromesos amb les persones. Testimonis