La Fageda va néixer ara fa 30 anys a Olot per mirar d’oferir un treball real i digne a les persones de la comarca que patien malaltia mental severa. Va ser una manera força curiosa de crear una empresa, ja que en el primer moment només disposàvem de mà d’obra: 14 pacients dels serveis psiquiàtrics de la Garrotxa, però no teníem ni pla de negoci ni capital per invertir-hi.
El repte era doble, trobar una feina que fos terapèutica per aquestes persones i al mateix temps aconseguir que l’empresa fos sostenible econòmicament. És així com s’inicia una història plena de fracassos i revifades. Vam fer imatgeria religiosa, treballs tèxtils, ceràmica, ebenisteria, vermicultura, planta ornamental... Res d’això no va funcionar, però sempre ens aixecàvem, ja que l’alternativa era tornar al “manicomi” i això era impensable!
Des d’un bon començament també, vàrem pensar que la feina a la natura, amb éssers vius, seria més beneficiosa per aquest col·lectiu i per tots nosaltres, que no pas treballar en una nau industrial. Preteníem per tant trobar una finca agrícola on poder-hi desenvolupar treballs agropecuaris. Això va arribar al cap de 5 anys quan ens vam traslladar a l’actual seu, el mas Els Casals de Santa Pau, a tocar de la Reserva integral del Parc i dels imponents volcans de la Garrotxa.
Una de les feines més terapèutiques i sostenibles que hem fet mai a la cooperativa ha estat el viver forestal, que vam muntar a la nova finca després de fracassar amb el viver ornamental, cap allà l’any 1987. Vàrem arribar a fer 4 milions de plançons a l’any, que veníem per tota la península ibèrica. Per això vàrem dissenyar unes safates reutilitzables amb alvèols que omplíem de substrat i llavors, i que vam acabar patentant. Vàrem esdevenir el primer viver forestal privat a tot l’Estat. Però aquesta activitat tan pròspera aquells anys, tenia data de caducitat, ja que amb la finalització del programes europeus de reforestació també s’acabarien les ajudes.
El mercat s’anava ensorrant, de manera que l’any 2010 vam decidir tancar el viver.
Però què passaria amb les més de 20 persones que hi treballaven? Amb la solució a aquest problema comença la història de les melmelades de La Fageda. Tornaríem als orígens, quan disposàvem de mà d’obra però no hi havia feina...
Després de molt pensar i de força sessions de “brainstorming” vam optar per aprofitar les hectàrees que quedaven buides del viver forestal per plantar-hi horta i fruiterar. Ens veiem en cor de fer-ne melmelades d’hortalisses i de fruites i de vendre-les sota la nostra coneguda marca. El 2011 era avançat i calia aprofitar l’hivern per fer les primeres plantacions i l’antiga cuina del mas per instal·lar-hi un obrador i començar a cuinar...
Sempre he considerat que la humilitat és un aliat indispensable per a la vida i nosaltres sabíem que no sabíem fer melmelades. Per aprendre’n vàrem acudir, en un primer moment, a la Georgina Regàs, del Museu de la melmelada, i més endavant a la Fundació Alícia. L’Antonio López va ser l’encarregat de tot el procés productiu, sota les ordres del nostre cap de producció, l’Enrique Núñez. N’estàvem aprenent, els tastos de les melmelades i conserves començaven a donar resultats excel·lents. Ara calia engegar la maquinària comercial i de màrqueting.
El primer fet evident era que, de melmelades, els supers n’estan plens. N’hi ha de totes les marques, mides i gustos. Havíem de trobar la manera de diferenciar-nos, tal i com vam fer 20 anys enrere quan vàrem sortir al mercat amb el “iogurt de granja”. Després de mirar i remirar, ens va semblar que havíem d’oferir al consumidor la possibilitat de fer combinacions amb diferents gustos. D’aquesta manera podíem comercialitzar una àmplia gamma d’hortalisses i fruites i tenir una feina més variada i allargada en el temps pels antics treballadors del nostre viver.
La idea era vendre no tant un producte sinó una idea: els maridatges.
És a dir que intentem mostrar que la melmelada de maduixa o la melmelada de poma amb llimona combinen amb esmorzars; però que igualment unes bones melmelades de tomàquet, de pebrot vermell o de ceba agredolça s’adiuen amb formatges o amb carns i peixos.
L’acollida per part de la distribució ha estat entusiasta i tant és així que hem hagut de comprar un altre joc de cassoles per fer un altre torn de cuina i poder servir les comandes que van arribant. Som presents a formatgeries, xarcuteries i botigues gourmet de les comarques gironines i de la Catalunya central i ja hem tancat un acord amb dues grans cadenes de distribució...
Però el més important és veure les cares d’alegria dels nostres treballadors, vestits de cuiners o d’hortolans, tenint cura d’un producte que tracten amb immens afecte. Aquesta feina, que està plena de sentit, dóna també sentit a les seves vides, a banda d’endolcir la dels nostres consumidors.
Font: El bloc de La Fageda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada