Daniel Núñez

_relats personals

 

“Aquí hi tinc molts records. Han estat molts anys i moltes les situacions viscudes”

 

Avui ve de visita, però se sent com casa. “Aquí hi tinc molts records. Han estat molts anys i moltes les situacions viscudes”. Daniel Núñez (Fontanosas, Ciudad Real, 1951) enfila pel passadís sense dubtar, com si conegués la distància que separa els tallers del pati o la recepció del menjador. S’ha proposat recórrer tots els racons de la Fundació Tallers per veure un altre cop els companys i els educadors amb qui ha compartit tants bons moments. Alguns els coneix d’abans de crear-se l’entitat. “Vaig passar per Aspanide i pel taller del carrer Canteras. Amb alguns som vells coneguts”. No para de saludar. “Deu anys donen per a molt”. Se li escapa un somriure; acaba d’irrompre al taller 1 del Centre Ocupacional on tothom el recorda, el rodeja i el bombardeja a preguntes. “Això fa sentir-me especial, com si no hagués marxat mai. En el fons, m’hauria agradat continuar, però no pot ser”. A la Fundació s’hi ha estat una dècada, una experiència que l’ha ajudat a millorar la seva autonomia i a gestionar amb més solvència les rutines del dia a dia. Durant molts anys, va viure sol en un pis al barri de Llefià, a Badalona, i va rebre el suport del programa “Autonomia a la pròpia llar”. Ara viu en una residència de Barcelona.“Va arribar un punt que traslladar-me des de Barcelona a Santa Coloma era tot un món. Des de la Fundació em van buscar un altre centre ocupacional prop de la llar residència”.Allà fa un munt d’activitats: excursions, tallers de pintura, jardineria i teatre. Diu que no hi ha cap actuació que se li resisteixi.“Sóc del poble del costat del de Pedro Almodóvar”. És un detall que s’afanya a remarcar i que vincula una mica intencionadament amb un premi que li acaben de donar en el darrer festival de teatre que s’ha organitzat a la llar residència. “No tothom ho pot dir. Això d’Almodóvar dóna una certa categoria i fins i tot dots per a la interpretació!”.Comparteix l’afició pel teatre amb un altre passatemps, les plantes. “A la residència tenim la terrassa plena i jo me’n cuido”. Acabem de passar pel pati de la Fundació i de cop i volta es gira i s’atura en sec. “Li falta aigua”.Fa un gest de complicitat i continua. “Jo seria un bon jardiner”.

 

Font: El Bloc de Fundació Tallers