Des del blog de La Fageda, Luis Garrido, treballador de la cooperativa, acompanyat de la Carme Jordà, directora de l'àrea assistencial, ens fa un regal en forma de poesía: comparteix amb tots nosaltres els sentiments que provoca partir angoixa. Moltes gràcies!
"Carme Jordà, directora Assistencial de La Fageda, conversa amb en Luis Garrido, treballador de la cooperativa, sobre l'angoixa.
Aquestes són algunes de les reflexions que ha redactat en Luis i que ha decidit compartir amb nosaltres."
La angustia es un "pasar"
que te ha de pesar.
Es un sentir
que te ha de doler
y no te deja sonreír.
La angustia es un mal trago y amargo
que mis pies no quieren andar.
Y si lo he pasado… ¡No quiero recordar!
Pensar en la angustia no has de querer
sentirla es un sufrir,
por ella no has de morir.
Tampoco te deja vivir.
Si te duele un callo, no te has de angustiar.
Si te duele el alma, no has de penar.
Si te angustias, en silencio lo has de pasar,
y una lágrima en tu mejilla has de llorar.
Font: El Bloc de La Fageda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada